"Que l'últim que ens prenguin sigui el dret a passar-nos-ho bé!"

¿La qüestió era muntar un grup o calar foc al Congrés?

Júlia: Són compatibles aquestes dues coses, eh? El grup va ser fruit de la ràbia i el malestar i de ganes d'exterioritzar-ho en veu alta.

Feu cançó protesta del segle XXI?

Juanpe: Sí. Fa vergonya dir-ho, però sí.

Júlia: Ah, sí, jo ho tinc claríssim! Ens serveix per protestar i canalitzar moltes altres coses.

Per què et fa vergonya?

Juanpe: Perquè a Espanya la cançó protesta sempre ha tingut una connotació especial, ha estat molt lligada al cantautor folk . Però nosaltres ens acostem més a la protesta del punk dels 80. Fem punk però per protestar, i amb sentit de l'humor. El pitjor que podríem fer seria cançó política i voler semblar greus. Seria un error i ens tindrien per idiotes.

Amb el que està passant, ¿s'ha format alguna mena d'escena?

Juanpe: Ara hi ha un gran moviment de punk protesta, molt underground , que és el seu lloc natural. A Barcelona hi som Medievo i nosaltres, però a Madrid i Galícia, que ens porten anys llum d'avantatge, hi ha El Pardo, Alborotador Gomasio, Despotismo Ilustrado, Telephones Rouges...

Heu rebut més petons que clatellots?

Júlia: No, molts petonets!

Juanpe: Ens ha anat molt millor del que esperàvem. Tenim comentaris com "Estic molt content que existiu!". Sabem que tenim el component oportunista sense haver-lo buscat, perquè hem estat en el moment oportú al lloc adequat amb la cançó adient, Marca España . A Bandcamp en un any amb la maqueta vam tenir 300 escoltes; amb Marca España , 4.000 en quatre dies. No pensàvem que fer cançó política pogués agradar tant.

Júlia: Va anar sol, no vam fer ni una nota de premsa. El sentit de l'humor hi ha ajudat. La gent està cansada de matxacar-se, i poder cridar les nostres cançons per desfogar-se està molt bé. Que l'últim que ens prenguin sigui el dret a passar-nos-ho bé!

Juanpe: L'únic dolent és que acostar-te a l'humor fa que hi hagi gent que et vegi com un tunero o un xirigotero . Però ens cal fer una mica de broma perquè, si no, pots acabar com Bob Dylan i nosaltres no pretenem fer cançons que arreglin Espanya.

Us fiqueu amb gent que té molt mala llet... Canteu coses com "El rei pot violar-te" i "Xavier Garcia Albiol, tota la misèria del món és a les teves mans". ¿No teniu por que us arribin possibles denúncies?

Juanpe: Som molt innocents i no hi hem pensat. De vegades ens ha passat pel cap un "Ai, ai, ai", però som tan insignificants que ens sembla una tonteria perdre el temps en nosaltres, i esperem que ho vegin així per l'Efecte Streisand : si t'assenyalen a internet, la bola es fa més gran i els porta més publicitat en contra seva.

Júlia: Realment és un gust fer el que ens dóna la gana!

Com seran els videoclips?

Juanpe: El de Marca España el fa Víctor Parkas i recrearà el programa Menudas estrellas de Bertín Osborne...

Júlia: ...però Osborne segresta els nens. Una cosa molt rocambolesca i casposa. L'altre és de la cançó Xavier Garcia Albiol i l'hem gravada en una granja de 150 porcs de la Bisbal.

Qui més creieu que es mereix una cançó de Tejero?

Juanpe: Buf... Tots els del Club Bilderberg es mereixen un disc sencer. Els corruptes espanyols al seu costat són uns mindundis .

¿Us segueix inspirant l'actualitat política?

Júlia: Ara és el tema que ens toca més intensament i que ens fa enfadar, però potser d'aquí un temps ens afecten altres temes... No és que Tejero hagi de cantar sempre sobre política.

Juanpe: Ara mateix no sé si faria més cançons polítiques, ja és una mica cansat. A més, hi ha tants temes oberts que seria una mica absurd fer una cançó per a tot, seria caure en la caricatura.