Sobre l’any nou

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Jo no crec en l’any nou; crec en la meteorologia, en la planeta, en el rellotge de l’Acadèmia de Ciències i en tot el que es vulgui, des del punt de vista dels llibres i les conclusions dels savis; però, en el valor diguem-ne moral de l’any nou, confesso que no hi crec. Quan era criatura, això de l’any nou, com totes les festes de l’any, tenia per a mi una importància capitalíssima, que anava gairebé sempre lligada amb els postres que menjàvem a casa, perquè a casa, en qüestió de cuina, érem tradicionalistes fins al moll de l’os, i jo era una de les criatures més llamineres que han existit mai. A més a més de la cuina, sentia una debilitat pel misteri i la fantasia, i les festes i les diades solemnes sempre duien per a mi una mena de vel de núvia brodat d’estrelles i de somriures d’arcàngel. Per això, la vinguda de l’any nou, amb aquella broma que em feien de l’home dels nassos que es passeja per la Rambla, em tenia amb un ai al cor i amb un trasbalsament líric que no em deixava dormir. Ara sóc un desgraciat, vull dir que de mica en mica he avorrit el dolç, i els postres no em fan ni fred ni calor. A més a més, m’he acostumat a l’aliment de grill-room, i, si no fos perquè un és encara una mica fill de família i té la sort que el convidin a les cases particulars, jo em passaria el Nadal amb una truita i un bistec, sense que això m’ocasionés cap drama íntim. [...] La vida que tots portem a dins no s’ha modificat gota quan han tocat les dotze de la nit del 31 de desembre; es modificaran els calendaris, les cèdules personals, els rebuts del pis i de la contribució [...]. Però la gent s’entossudeix a menjar grans de raïm i a sopar fora de casa com uns desesperats, encara que no hi hagi gana, per a fer-se la il·lusió que això de l’any novell és alguna cosa, [...] A Madrid, quan ve l’any nou, fan un terrabastall de llauna i de misèria que no sé ben bé per què serveix; cada població, en tal nit com la d’avui, se n’empesca una, i això vol dir que la gent es creu en general que allò d’“any nou, vida nova” té quelcom de veritat. [...]