BARCELONAA Seva (Osona) van alçar un centre cívic polivalent, amb 425 butaques i un cost de 4,3 milions d'euros, que gairebé no s'ha omplert mai. El projecte s'havia pressupostat en 2,6 milions, però l'execució de les obres gairebé en van duplicar el cost. L'edifici té dues plantes, amb mitja dotzena de sales a cada pis -que aprofiten mínimament les entitats del poble-, i és molt car de mantenir. "A l'hivern gastem entre 6.000 i 9.000 euros al mes en gasoil per mantenir-lo escalfat", explica l'actual alcalde, Èric Vila, que ha rellevat Josep Palmarola -al capdavant de l'alcaldia 32 anys-. Al nou equip de govern el projecte sempre li va semblar desproporcionat. Ara ha aprofitat part de l'edifici per ubicar-hi aules de l'escola pública. "L'escola estava saturada, s'havia d'ampliar i el centre cívic és al costat; era el millor que es podia fer", detalla Vila. Seva deu 400.000 euros del cost del centre cívic, que només acull una actuació cada dos mesos. "Es va fer una mala gestió, perquè no necessitàvem un edifici com aquest", conclou l'alcalde.
L'exemple de Seva il·lustra el comportament de molts ajuntaments en època de bonança econòmica, quan els ingressos associats a les llicències d'obres van engreixar les arques municipals i van permetre als alcaldes pensar en gran. Cada poble havia de tenir piscina municipal, una biblioteca o un teatre, equipaments que ara, amb la mamella de la construcció eixuta, costen de mantenir perquè els ingressos han caigut en picat. Ho sap l'alcalde de Fuliola, Eduard Piera. Aquest municipi de l'Urgell, d'uns 1.300 habitants, suma un percentatge de deute del 295%, i es va veure obligat a acollir-se al pla de proveïdors de l'Estat després d'acumular un deute de 3,2 milions. Els 800.000 euros rebuts van servir per pagar factures pendents de la residència d'avis, un projecte d'1,9 milions. "El nostre deute és quatre vegades el pressupost municipal", lamenta Piera, que ha assumit l'alcaldia en aquest mandat i busca solucions sota les pedres.
Els ajuntaments catalans van rebre 635 milions d'euros del pla de proveïdors del ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per abonar 121.149 factures pendents a 11.004 empreses amb qui havien contractat serveis. Aquests deutes dels municipis il·lustren la voràgine inversora prèvia a la crisi, associada a decisions polítiques que es traduïen en rèdits electorals. "Mai es va calcular que els ingressos clarament cíclics, que moltes vegades es destinaven a pagar despesa corrent, no hi serien per sempre", raona Albert Serra, director de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'Esade, que lamenta que construir hagi pesat més que prestar serveis.
El cost del manteniment, oblidat
Molts ajuntaments van pensar que podien fer una nova llar d'infants o que era el moment de tenir un centre cívic, però no van calcular com ho mantindrien. "En obra pública, quan es fan els pressupostos es té en compte el cost de la construcció, però no es preveuen les despeses del manteniment", explica Xavier Fageda, professor del departament de política econòmica de la Universitat de Barcelona (UB). Fageda posa d'exemple el museu Disseny Hub Barcelona (DHUB), que ha de començar a funcionar a finals de l'any que ve a la plaça de les Glòries. El preu de la construcció s'ha situat, finalment, en els 100 milions d'euros. Per mantenir-lo, caldrà abonar anualment uns vuit milions d'euros.
Analistes del món municipal constaten que un mapa territorial tan minifundista -més de 600 ajuntaments de menys de 2.000 habitants- ha fet difícil una gestió més acurada de les inversions. "Quan hi havia diners es va abandonar la gestió dels ingressos estables. Una de les sortides dels municipis passa per fer un model tributari més consistent", exposa Serra.
REUS
Tecnoparc va ser concebut en temps de vaques grasses com la catedral de la promoció econòmica a Reus. Dos anys després de la seva inauguració, no és un palau de congressos fantasma, però sí una llosa per a les finances municipals. Aquest majestuós edifici de 24.000 metres quadrats dóna feina a 600 persones i està ocupat en un 60% per noves activitats econòmiques, un percentatge que creixerà en els pròxims mesos. Una delegació d'IBM, una altra de T-Systems i un ric teixit d'emprenedors estan consolidant, gràcies a aquestes instal·lacions, l'emergent clúster TIC de Reus. Fira de Reus, que també s'hi allotja, està incrementant els congressos i convencions que s'hi celebren. Però Tecnoparc és un llast molt pesant. La carambola financera per fer-lo realitat no ha sortit bé. L'anterior govern, format pel PSC, ERC i ICV, va idear una fórmula temerària per pagar la hipoteca de més de 37 milions d'euros. L'enderrocament de l'antic edifici de Fira de Reus havia de permetre construir un gran centre comercial. El cànon d'explotació que pagaria l'empresa constructora (5 milions a l'any el primer lustre) permetria pagar el deute de Tecnoparc. El castell de cartes, però, va es va desmuntar quan l'empresa Metrovacesa va fer fallida: el centre comercial és un esquelet de ferro i formigó que ja fa dos anys que està aturat. El nou govern, de CiU i el PP, negocia, de moment sense èxit, una solució a l'herència enverinada dels seus predecessors mentre el crèdit de Tecnoparc asfixia les finances municipals.
ANGLÈS
Té tres plantes, 611 metres quadrats i costa més d'un milió d'euros, però només ha de donar servei a una població de poc més de 5.000 habitants. Es tracta de la nova biblioteca pública d'Anglès, un equipament que fa més d'un any que està pendent d'inaugurar. El motiu és que l'Ajuntament no té els 300.000 euros necessaris per acabar l'obra: la climatització, l'enllumenat, la seguretat o el mobiliari. Tampoc disposa dels 100.000 euros que fan falta cada any per mantenir-la oberta.
L'equipament es va gestar el 2004, en plena bonança econòmica. El seu cost ha estat de 880.675 euros, dels quals 36.000 els va posar la Diputació de Girona, i la resta, la meitat la Generalitat i l'altra meitat el consistori. A aquesta quantitat se li han de sumar els 300.000 euros per acabar els últims detalls. L'alcalde independent, Pere Espinet, reconeix que el projecte, que va impulsar un altre equip de govern, és "desproporcionat" per a Anglès. "Tot just s'han pogut pagar els 300.000 euros que encara es devien a la constructora", afirma l'alcalde. L'única solució que ha trobat perquè l'equipament deixi d'estar en punt mort és obrir-lo per fases. "El fet de tenir tres plantes ens obliga a contractar tres persones, un cost que no podem assumir", explica. La situació financera de l'Ajuntament és molt complicada. Fa un any tenia un dèficit econòmic del 220%, ara s'ha aconseguit reduir al 197% retallant despeses com el consum energètic o el pressupost de la festa major.
EL COGUL
L'octubre del 2008, l'aleshores conseller de Cultura, Joan M. Tresserras, posava la primera pedra del que havia de ser el centre d'interpretació de les pintures de la Roca dels Moros, al Cogul (les Garrigues), considerades el conjunt d'art rupestre més significatiu de Catalunya i, juntament amb altres mostres de la Península, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1998. Ja aleshores es considerava, per boca del president de la Diputació de Lleida, que les obres arribaven tard, després d'anys d'oblit. El nou equipament havia de tenir una sala d'exposicions, una botiga, un espai de gestió i una aula polivalent, a més d'un aparcament i una zona de pícnic exteriors. Tot plegat, més de 2,5 milions d'euros, dividits en dues fases d'1,3 cada una. Han passat quatre anys i s'ha aixecat l'edifici, però és buit per dins, sense personal i tancat al públic. La segona fase, la de museïtzació i adequació de l'entorn, no té cap data d'inici. Dels 1,3 milions previstos, la meitat provenien de l'1% cultural de les obres del canal Segarra-Garrigues i a l'alcalde d'aquest municipi de 200 d'habitants, Jaume Mor, fa temps que li van dir que comptés només amb aquests 700.000 euros. I no han arribat. Recentment, s'ha acordat fer-hi visites amb reserva prèvia.
STA. MARGALIDA
La piscina coberta de Santa Margalida, un poble mallorquí que no arriba als 12.000 habitants, ni tan sols ha obert aquest estiu. L'alcalde, Miquel Cifre (PSIB), explica que ha costat més d'un milió i mig d'euros, i que ja era "innecessària" quan la va projectar l'equip de govern del PP l'any 2003. "Quan la van acabar perdia vint metres cúbics d'aigua cada dia i no escalfava l'aigua", assegura l'alcalde, però afegeix que encara que no hagués patit cap defecte de construcció gestionar-la hauria costat uns 60.000 euros cada any. A causa de tot això, ja feia anys que la piscina només obria entre el 15 de juny i el 31 d'agost, però ara les pèrdues d'aigua han fet decidir l'Ajuntament a tancar-la del tot. L'alcalde diu que quan es va fer cada poble volia tots els equipaments, incloent-hi la seva pròpia piscina, però que, tenint en compte que el nucli de Santa Margalida tot just té 3.200 habitants, un equipament així no tenia cap sentit. Ara es vol convertir el recinte en un espai per a activitats extraescolars i esportives.
TORREVELLA
A Torrevella (Alacant) tenen un auditori i un conservatori internacional que va costar 42 milions a la Generalitat Valenciana i que manté les portes tancades bona part de l'any. També hi ha el Museu de la Setmana Santa, amb una inversió prevista de 5,6 milions, que està inacabat pels impagaments de l'Ajuntament a les empreses constructores. L'auditori es va inaugurar el març del 2011 i des d'aquell moment, llevat d'actuacions de bandes locals, només s'ha utilitzat el dia de la inauguració i per acollir concerts de David Bisbal i Raphael, tot i no tenir la llicència d'obertura. El conservatori encara no ha vist passar per les seves aules cap músic. El centre continua tancat quasi dos anys després d'inaugurar-se i, mentrestant, els músics locals estudien a l'antic conservatori de Torrevella.
