La vinculació de nazisme i sobiranisme, als tribunals

BarcelonaNo ha estat excepcional i es repeteix des del 2009, quan es va organitzar una votació popular sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. Diversos ciutadans, polítics i fins i tot mitjans de comunicació, aprofitant la sensació d’impunitat, han comparat persones i entitats catalanes amb führers, Hitler, Goebbels, i els han qualificat de promotors de l’Holocaust. Ara, però, es demana a la justícia que actuï. Ahir es va presentar una denúncia davant de la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació perquè s’investiguin tots aquests casos. La subscriuen 65 entitats, totes signants del Manifest per la dignitat democràtica davant la banalització del nazisme. Entre d’altres, hi ha l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, la Fundació Catalunya, l’Associació Cultural Comissió de la Dignitat, l’Amical de Mauthausen i CCOO de Catalunya.

A la querella es demana que siguin investigades totes les persones que han difós continguts que puguin ser “constitutius de les infraccions dels articles 205 (calúmnies) i 510 (instigació a la discriminació, l’odi o la violència contra grups o associacions per motius racistes, antisemites o referents a la ideologia, la religió i les creences). “El nostre objectiu és que la fiscalia actuï en tots aquells grups que equiparen els catalans amb nazis i seguidors de Hitler”, explica l’advocat que va ahir presentar la querella, Josep Cruanyes. L’advocat apunta que si la fiscalia no actua, recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Espanya, una anomalia a Europa

La querella també recorda que els estats membres de la Unió Europea han d’adoptar les mesures necessàries perquè la investigació de totes aquestes infraccions no depengui només de les víctimes. La legislació espanyola, però, és molt més laxa que la d’altres països europeus. “Espanya és una anomalia a Europa”, assegura el professor d’història del dret de la UPF Alfons Aragoneses.

Fins i tot els diputats conservadors alemanys van alertar de l’ús banal del nazisme que fan els representants polítics espanyols. Dimarts passat, l’eurodiputada alemanya de la CDU Ingeborg Grässle va reclamar a UPyD que es disculpés per haver comparat el procés sobiranista català amb el nazisme. “Almenys s’hauria de disculpar, és inapropiat i fals”. “Banalitzar el nazisme és una vergonya per a les víctimes”, va lamentar la democratacristiana de Baden-Württemberg. “Qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si hagués fet servir aquest llenguatge”, va afegir Grässle.

La legislació és insuficient

La tolerància envers l’ús del mot nazi per insultar qui pensa diferent, però, lluny de decréixer, augmenta. “La legislació espanyola és clarament insuficient. I més des que, el 2011, el Tribunal Suprem va absoldre quatre responsables de la Llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees genocides, i va establir un precedent”, detalla Aragoneses. L’alt tribunal va considerar que la Constitució “no prohibeix les ideologies”, i que les idees com a tal no haurien de ser perseguides penalment.

Els denunciants alerten del perill de la “banalització del nazisme”. “L’insult i equiparació amb règims totalitaris té una clara voluntat vexatòria i de menyspreu que cerca caricaturitzar injuriosament tota activitat pública en defensa de la cultura, la llengua i les determinacions polítiques del poble català. I cerca legitimar possibles agressions i amenaces contra persones i entitats”, van explicar ahir.