L’Estat denuncia davant del TC la Comissió de Control

BarcelonaMentre els partits catalans mantenen el sigil i es reprenen alguns dels preparatius per poder celebrar la consulta del 9-N, les institucions espanyoles segueixen maniobrant legalment per evitar-la. L’Advocacia de l’Estat, tal com havia advertit la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va presentar ahir un escrit davant del Tribunal Constitucional (TC) per demanar la impugnació del decret amb què Artur Mas va nomenar els set membres de la Comissió de Control de la Consulta, òrgan clau del 9-N. Ara el TC n’informarà la Generalitat i el Parlament per tal que puguin presentar al·legacions.

L’Advocacia de l’Estat entén que els passos que s’han fet per celebrar el 9-N estan fora de la llei perquè el TC ja ha suspès la llei de consultes i el decret de convocatòria signat per Mas el 27 de setembre. El decret de nomenament dels set juristes -ara en són només sis, a l’espera que es cobreixi la renúncia de Joaquim Brugué- va entrar en vigor en publicar-se al Diari Oficial de la Generalitat, divendres passat. Els dotze jutges del TC es reuneixen avui, després que el Govern i el Parlament hagin demanat que s’aixequi la suspensió del marc legal del 9-N i la cambra catalana, a més, hagi sol·licitat la recusació del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, i d’un altre magistrat, Pedro José González-Trevijano.

Tot i que avui es vota al Congrés de Diputats un text d’ERC que demana al govern espanyol retirar els recursos sobre la consulta -i que no comptarà amb el suport del PSC-, l’actitud de l’Estat es manté immòbil. El fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, va assenyalar, acompanyat del president de la cambra baixa espanyola, Jesús Posada, que actuarà “sense cap mena de dubte” i “respecte a qualsevol persona” que cometi un fet que estigui tipificat en el Codi Penal, dins del marc del procés sobiranista català.

Un adéu polèmic

Diumenge al vespre el mitjà digital Crític anunciava la renúncia de Joaquim Brugué, membre de la Comissió de Control de la Consulta, amb l’argument que no hi havia les “garanties democràtiques” necessàries per celebrar-la. Proposat per ICV-EUiA, el seu adéu -anunciat quatre dies després que Mas signés el decret per nomenar-lo- va causar sorpresa en el bloc sobiranista. “Respectem la seva decisió, i ara li pertoca al partit que el va proposar trobar-li substitut”, va assenyalar la portaveu de Convergència, Mercè Conesa. “Discrepen moltíssim i frontalment de les raons que ha esgrimit”, va afirmar la seva homòloga d’ERC, Anna Simó.

Brugué va assegurar que la consulta s’hauria hagut d’aturar després de la suspensió del TC i, entrevistat al programa Els matins de TV3, es va mostrar “molest” pels crits d’independència que es van sentir al Palau de la Generalitat en l’acte en què més de 800 alcaldes van entregar les mocions favorables al 9-N a Mas. Brugué, catedràtic de ciència política de la UAB, va insistir que cal “garantia de neutralitat” institucional per poder celebrar el 9-N.

La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, va ser ahir entrevistada a l’ARA Bassas i va considerar “raonable” la decisió de Brugué. “Volem fer una consulta homologable”, va insistir Camats, que ha puntualitzat que serà el Govern qui dirà si el registre de votants a l’estranger està enllestit o bé si totes les respostes a la consulta es poden desplegar “de manera democràtica”.

La dirigent ecosocialista ho va aprofitar per llançar un dard a Podem, la formació de Pablo Iglesias, que, en una enquesta del diari El País publicada aquest diumenge, registrava una intenció directa de vot més elevada que la d’ICV. “Es van negar a signar una carta contra els recursos del govern espanyol al TC per suspendre la consulta”, va afirmar Camats, que va indicar que IU sí que va donar suport al document.