CONSULTA, LA NEGOCIACIÓ
Efímers Tema del dia 24/11/2013

Mas preveu una cimera com a últim pas per fixar la pregunta

El president explorarà abans el marge d'acord amb els líders dels partits per separat

Roger Mateos / Marc Colomer
5 min
FOTOGRAFIA DE L'ACORD  Mas, Junqueras i Herrera ja van deixar-se retratar junts el 23 de gener, després d'aprovar-se la declaració de sobirania al Parlament.

BarcelonaCompte enrere per pactar la pregunta -i també la data- de la consulta que el Parlament s'ha compromès a impulsar per al 2014. Els caps visibles de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP disposaran encara d'una setmana de treva, però un cop el president de la Generalitat torni de l'Índia -en missió oficial des d'ahir i fins al dia 30- s'hi pensa posar de ple amb l'objectiu d'enllestir l'acord, si és possible, abans del 19 de desembre, data en què està previst que el Parlament aprovi els pressupostos per a l'any vinent. Si el consens es resistís, les converses es podrien allargar fins poc després de Nadal, però la voluntat de Mas és no prolongar en excés el pols negociador i fer el mínim soroll.

Mas té pensada, segons fonts nacionalistes consultades per l'ARA, la metodologia de les converses. El 4 de novembre, veient que l'inflamable debat sobre la pregunta amenaçava de derivar en batussa entre els dirigents del front pel dret a decidir, va fer una crida a aparcar les picabaralles i ajornar fins al desembre les discussions, que vol situar en un terreny de discreció per evitar que la negociació descarrili per alguna polèmica pública. Els seus plans inclouen agafar les regnes de la negociació i mantenir contactes bilaterals amb els líders dels partits del procés abans de l'últim ple parlamentari programat per enguany.

Si un cop explorat el terreny detecta prou marge d'acord, la negociació desembocarà en una cimera per tancar els detalls. No hi ha encara garantia que s'hi pugui escenificar l'acord, però a l'entorn presidencial hi predomina l'optimisme i el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, deia divendres que l'entesa està "molt a prop" i avisava que, en cas que no s'hi arribés, el procés se n'aniria en orris.

L'aposta de màxims

Quines són les posicions de partida de cada actor? Les úniques forces que s'han mullat fins ara són ERC i la CUP, a favor d'una pregunta directa sobre la independència. CDC també s'inclina per una pregunta a l'escocesa sobre si Catalunya ha d'esdevenir un "estat independent", però és conscient que caldrà un redactat "inclusiu" si es vol assolir un consens ampli. El límit d'aquesta flexibilitat, apunten fonts del partit, és que quedi clar que la fórmula final "respon als anhels exposats al carrer en les dues últimes Diades".

La cúpula convergent ja ha parlat amb Mas en els darrers dies sobre les possibles solucions. El partit fa confiança al president de la Generalitat perquè negociï ell els detalls de la pregunta, dins d'uns paràmetres que inclouen trobar una fórmula que porti a una resposta binària -sí o no- i es descarti, per tant, incloure la tercera via entre les opcions a triar. En tot cas, si l'Estat finalment planteja una oferta a Catalunya, Mas s'ha compromès més d'un cop a sotmetre-la igualment a una consulta en paral·lel, sense renunciar a la que es decideixi a Catalunya.

També Unió té assumit que la tercera via ha de venir de Madrid. El partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida -que tindrà un protagonisme central en les converses amb Mas i la resta de forces- defensa la "plena sobirania" de Catalunya, un concepte que fonts democristianes voldrien que impregnés la pregunta. Històricament, l'aposta nacional d'Unió ha sigut la confederació, i per arribar-hi cal primer que Catalunya disposi d'un estat sobirà disposat a confederar-se amb Espanya.

Unió no ha desvelat encara la seva proposta, però sí que ha deixat entreveure que l'ús del terme independència no li encaixaria. Després que el PSC s'hagi despenjat del bloc pel dret a decidir, Duran considera que el front per la consulta ja no pot patir més baixes. Alerta que una pregunta de màxims n'allunyaria ICV-EUiA i la mateixa Unió, i faria embarrancar el procés sobiranista.

Tots pendents, doncs, del paper que puguin jugar els ecosocialistes. La formació que lideren Joan Herrera i Dolors Camats defensa d'entrada un model federal, però de moment no tanca la porta a anar més enllà. De fet, l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió desvela que un 52,2% dels seus electors votarien en un referèndum independentista, enfront d'un 23,2% que votarien no . EUiA i sectors de la direcció d'ICV tiben obertament cap al sobiranisme, de manera que els ecosocialistes difícilment es desmarcaran del procés, però poden posar car l'acord. Fonts de la cúpula asseguren que, abans de moure fitxa, esperen que Mas posi damunt la taula la seva proposta de pregunta. I deixen clar que tan o més important serà "pactar la interpretació que es faci del seu significat", perquè no hi hagi lectures contradictòries.

La força de Junqueras

La prudència de CiU i ICV-EUiA desperta recels a ERC. El seu lideratge a les enquestes i la pressió de sectors molt mobilitzats de la societat civil -com l'ANC- en favor d'una pregunta clara sobre la independència -tal com recomanava el Consell Assessor per a la Transició Nacional- fan que els republicans se sentin més forts que mai de cara a la negociació. Els d'Oriol Junqueras consideren que estan complint el seu paper de garants de l'estabilitat del Govern. Els pressupostos tenen el seu aval, tot i que el calendari de l'aprovació final, abans de Nadal, també pot acabar jugant al seu favor com a mesura de pressió.

ERC no pensa fer cap renúncia mentre la resta no mogui fitxa i faci propostes. "No ens coneixen negociant. No som aquí per fer el tacticisme de sempre", defensa Junqueras en privat, segons fonts de la cúpula, que fan notar que sense ICV i Unió el procés pot estavellar-se, però el risc és tan o més elevat si a qui s'acaba excloent del consens és ERC amb una pregunta "confusa". ERC ja prepara per al 14 de desembre una demostració de força en un acte al Fòrum de Barcelona.

Quin pot ser, doncs, el desllorigador de l'acord? Mas manté en secret la seva fórmula, però ja ha dit que cal cosir un text "clar i inclusiu", que la gent pugui interpretar amb facilitat i en què cap de les parts s'imposi per golejada a l'altra. Fonts negociadores apunten que la solució pot estar en el terme estat sobirà . A favor d'aquest concepte hi juga que tots els partits implicats van votar la declaració de sobirania i que un referent com el Quebec el va fer servir en el seu referèndum del 1995.

Altres fonts proposen inspirar-se en el lema de l'ANC en la Diada del 2012: "Vol que Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa?" "Tots ens vam manifestar sota aquest lema i tothom sabia què volia dir", apunten. El pols semàntic s'haurà de resoldre abans de final d'any.

Homs crida a aconseguir un acord "com més ampli millor"

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va reclamar ahir que s'aconsegueixi un acord "com més ampli millor" per a la data i la pregunta durant una visita a Riudoms. Unió va insistir a formular una pregunta "inclusiva" i va defensar que sigui el president de la Generalitat, Artur Mas, qui lideri la negociació per la consulta, mentre que el president d'ERC, Oriol Junqueras, va considerar que com més bel·ligerant sigui l'Estat, "més a prop estarem de guanyar".

stats