Dossier 05/11/2012

Niccolò Raselli: "Els jutges suïssos entenen i parlen totes les llengües de cada territori"

Català "Si teniu dret a adreçar-vos en les dues llengües a les autoritats però aquestes autoritats no les parlen totes dues, teniu un problema" Multilingüisme "És una qüestió purament tècnica"

Marc Vidal
3 min
L'exjutge del Tribunal Federal Suís Niccolò Raselli la setmana passada a Barcelona.

Niccolò Raselli, jutge del Tribunal Federal de Suïssa acabat de jubilar, és l'exemple vivent que la justícia, quan hi ha voluntat, es pot impartir en llengües diferents. En una confederació com la suïssa, amb quatre idiomes oficials -l'alemany, el francès, l'italià i el romanx-, la llengua d'un judici es fixa seguint criteris territorials amb certa flexibilitat, quan cal, i discriminant positivament la llengua més minoritària.

La justícia pot ser multilingüe?

Esclar que ho pot ser! El cas suís ho demostra, és una qüestió purament tècnica. En canvi, a casa vostra és un problema identitari, una qüestió política.

Com funciona la justícia suïssa en la qüestió lingüística?

Cal fer una distinció entre el que passa en l'àmbit de la Confederació, en què hi ha quatre llengües i totes estan en peu d'igualtat, i el que passa als cantons, on cada un és competent per designar el seu idioma oficial. A més, n'hi ha de monolingües, de bilingües i de trilingües. Però sempre hi ha certa flexibilitat.

Quina llengua es fa servir als judicis?

Depèn. En el cas de Berna hi ha dues llengües, el francès i l'alemany, i hi ha tres districtes, un amb els municipis germanòfons, un amb els francòfons i un tercer amb els mixtos. Al districte de llengua alemanya i al de llenguna francesa, els idiomes són aquests, i on hi ha dos idiomes es poden fer servir tots dos.

Com es tria en quina llengua es parla quan són cantons on n'hi ha més d'una?

Hi ha alguns principis generals, però a escala federal no se segueix una sola norma. Per exemple, al cantó de Friburg sempre es tria la llengua del defensor.

I si no hi ha acord sobre l'idioma, qui decideix?

És el tribunal el que tria, i es pot recórrer la decisió a una instància superior, cantonal o federal.

Com s'aplica la flexibilitat que vostè diu que hi ha?

En un procés davant del Tribunal Federal, l'idioma és en principi el de la sentència recorreguda, però es poden fer excepcions si les dues parts parlen la mateixa llengua. Per exemple, si hi ha una sentència del cantó de Ticino, en italià, però les dues parts són de parla alemanya, es pot fer el procés en aquest idioma. Però la sentència sempre serà en italià.

¿I sobre el romanx hi ha discriminació positiva?

Sí. Per exemple, al cantó de Grisons, on hi ha tres llengües -l'italià, l'alemany i el romanx-, un cop una parlant de romanx va demanar fer un procés en aquesta llengua excepcionalment tot i que no era la llengua del municipi. Els tribunals cantonals van rebutjar la petició, però el Tribunal Federal la va acceptar i va donar raó al justiciable. El Tribunal Federal té tendència a primar més el dret de la llengua quan es tracta d'una minoria fràgil com és el romanx.

¿Això vol dir que el 99% dels suïssos parlen en la seva llengua materna als judicis?

Sí, sense cap problema. És un principi que es respecta en la gran majoria de casos.

¿I els jutges suïssos entenen tots els idiomes?

Aquesta és la gran diferència amb el cas espanyol. A Espanya els jutges són un únic cos per a tot l'Estat, nomenats des del Consell General del Poder Judicial a Madrid, mentre que a Suïssa els jutges són elegits pels Parlaments dels cantons. Només els jutges del Tribunal Federal són designats pel Parlament federal. Això vol dir que els jutges en actiu als diferents cantons s'han educat en la llengua del cantó i entenen i parlen totes les llengües de cada territori. A casa nostra, en teoria, un jutge de Ginebra podria postular-se per un lloc al tribunal d'apel·lacions de Basilea, però això no es fa mai. Es fa la carrera al cantó.

¿Entén que a Catalunya hi ha un problema amb la llengua a la justícia?

Sí, des del moment que a Catalunya teniu dret d'adreçar-vos en les dues llengües a les autoritats però aquestes autoritats no parlen les dues llengües, és evident que teniu un problema.

Com creu que es podria resoldre?

Una via seria que els jutges, o almenys la majoria de jutges que es nomenen a Catalunya, siguin catalans que s'hagin educat en català i castellà. Si no, sempre hi haurà el mateix problema.

stats