Mateu Alemany ja ha trobat feina. Dos anys i escaig després de sortir del Barça per motius personals i profundes discrepàncies amb la gestió del club, el veterà home de futbol mallorquí s'ha convertit en el nou director esportiu de l'Atlètic de Madrid. Ben relacionat amb la propietat del club matalasser, el càrrec concret que ostentarà és el de director de futbol professional masculí, amb gestió directa sobre el primer equip que entrena el Cholo Simeone i el conjunt filial, que ara mateix competeix a Primera RFEF. Reportarà a Carlos Bucero, director general en matèria esportiva de l'entitat.

El soci del Barça ha conegut aquesta setmana gràcies a un teletip servit per l'agència Efe que el club ha reduït la massa salarial del primer equip masculí de futbol fins als 404.709.155 euros. Amb una exactitud que sembla extreta d'un full de càlcul, ha transcendit que la despesa projectada entre sous i amortitzacions és 161.751.612 euros més baixa que la de fa tot just un any, quan la partida s'elevava fins als 566.460.767. Segons la mateixa font, els gairebé 405 milions que hi ha compromesos avui per costejar la plantilla que dirigeix Xavi Hernández suposen un 54% dels ingressos de l'entitat d'acord amb les ràtios de càlcul de la UEFA, que té una normativa de control econòmic més laxa que la Lliga. L'estiu passat el mateix percentatge se situava en el 73%.

El Barça debuta a la Lliga aquest diumenge contra el Getafe (21.30 h) i Xavi Hernández a hores d'ara només té inscrits (i, per tant, disponibles) 12 jugadors del primer equip per al primer desplaçament del curs. A la llista provisional ja no hi ha Franck Kessie, que ha marxat a l'Al-Ahli saudita deixant una plusvàlua d'uns 12 milions i un estalvi salarial d'aproximadament la mateixa xifra. En canvi, Ousmane Dembélé encara figura en la nòmina oficial, si bé el club blaugrana està tancant els serrells de la seva sortida al PSG. Això sí, l'extrem francès hi surt sense dorsal: el 7 que lluïa se'l queda Ferran Torres, mentre que Raphinha heretarà l'11 que portava el valencià. El Mosquit confirmarà la seva marxa aquest divendres.

La vida somriu a Frenkie de Jong un any després que el Barça es passés l'estiu intentant-lo col·locar a la Premier League. Farà 12 mesos que el Manchester United del seu gran mentor, Erik ten Hag, no va aconseguir fer-se amb els seus serveis. Els red devils estaven per la labor d'arribar als 100 milions entre fixos i complements demanats per Mateu Alemany, que maquinava generar una plusvàlua d'un mínim de 20 quilos per l'operació i, encara més important, eliminar un dels contractes heretats de l'anterior govern al Camp Nou. Amb aquests estalvis, el director de futbol blaugrana esperava generar de cop uns 40 milions de fair play financer per poder aspirar al gran objectiu de mercat que tenia llavors Xavi Hernández: el talentós Bernardo Silva. La connivència de l'entrenador vallesà amb l'estratègia ordida des dels despatxos esportius va comportar que De Jong fos suplent i jugués de central durant la pretemporada. Finalment, però, els plans no van sortir.

L’Aston Villa era a la segona divisió anglesa el 2019. Fa quinze anys que no participa en la fase de grups d’una competició europea. En les últimes tres dècades, només ha aixecat un títol, una Intertoto. Al Villa Park hi arrossega, de mitjana, poc més de 42.000 espectadors. I, malgrat tot, aquest serà un dels nombrosos clubs anglesos que, si ho necessiten, podrien arribar a invertir força més diners que el Barça en nous fitxatges aquest estiu. El motiu? N'hi ha diversos: des de la televisió al fair play financer, passant pel múscul econòmic dels propietaris dels clubs de la Premier. 

La de Samuel Umtiti era una de les carpetes dels cinc futbolistes que el curs passat van sortir cedits del Barça i que ja saben que aquesta temporada que tot just acaba de començar no compten per a Xavi Hernández. La direcció esportiva, encapçalada per Mateu Alemany i per Deco, que fa setmanes que exerceix tot i que encara no ha sigut anunciat en el càrrec, va poder solucionar finalment la del central francès. Però encara queden pendents les de Clément Lenglet, Serginho Dest, Álex Collado i Gustavo Maya. Entre tots cinc suposen entre 50 i 55 milions de massa salarial, que el Barça té xifrada en una quantitat total pròxima als 530 milions d'euros, entre salaris i amortitzacions pendents. No és la xifra definitiva, perquè caldrà restar-hi les baixes que l'entitat preveu fer amb aquests futbolistes, entre les quals s'hi ha d'afegir també Franck Kessie, Nico González i Pablo Torre, a qui el club també intentarà col·locar aquest estiu.

El lideratge de Xavi per guanyar i celebrar la Lliga té un mèrit increïble, no només pel que fa a la parcel·la esportiva, sinó també per la capacitat d’aïllar-se de les crisis que apareixen com bolets al guió del club. A l’empresa familiar, quan no és un all és una ceba. Ara que ningú no s’enrecorda del cas Negreira, de les incògnites de l’Espai Barça o de la paupèrrima economia, no podia faltar una mica de vodevil als despatxos. Ja sabeu, és un gènere teatral en què hi ha molts embolics i portes que s’obren, es tanquen… i es tornen a obrir. En aquest cas, el protagonista és un home de negocis que vol deixar la parella perquè s’ha enamorat d’una altra. La parella té molta pressa per comunicar el divorci sense que ell hagi fet ni tan sols les maletes i, quan l’home veu que la nova vida seria pitjor que la vella, li demana de tornar i ella accepta, sense retrets. Final feliç.

Segons ha avançat el diari Sport i pot confirmar l'ARA, l'encara director de futbol del Barça, Mateu Alemany, s'ha repensat la seva decisió d'abandonar el club aquest 30 de juny. Dues setmanes després que l'entitat comuniqués la seva marxa de manera oficial i per motius professionals, l'executiu balear s'ha ofert a continuar a les oficines blaugranes i aparcarà la seva aventura a la Premier League. "En Mateu s’ha mostrat disposat a continuar al Barça amb les mateixes condicions que les actuals i el president ha donat el vistiplau", expliquen fonts oficials a aquest diari.

Tot passa cada vegada més ràpid. També els cicles vitals. Ara ja no hi ha una feina única per a tota la vida. La gent acostuma a canviar cada cert temps, buscant nous reptes, fugint del desgast psicològic inherent als nous temps. Al Barça en són un bon exemple. La rotació de treballadors qualificats és altíssima. Que Mateu Alemany marxi no és sinó un exemple més de la volubilitat que hi ha al club. També de la seva fragilitat. Ferran López, Ferran Reverter, Jaume Giró... són els noms més mediàtics, però la llista és llarga. Paco Latorre, Jordi Balsells, David Saura, Rubén Bonastre, Toni Ruiz, Xavi Martín, Xavi Asensi, Juan Manuel Tabero, Xavier Mas, Bill Mannarelli, Guillem Graell, Pancho Schröder...

Les cadires de la direcció esportiva del Barça s'han escalfat en els últims temps. Sobretot durant el mandat de Josep Maria Bartomeu (2015-2020) van ser constants els canvis de perfil en l'estructura encarregada de gestionar l'àrea de futbol. En només cinc anys, Robert Fernández, Pep Segura, Raül Sanllehí, Ramon Planes i Éric Abidal van ocupar posicions de responsabilitat sotmeses a les pressions d'un vestidor guanyador i d'una junta directiva exposada a la crítica i als interessos. Tots menys un —Planes— van saltar de la nau abans de la dimissió de Bartomeu. Lluny queden els projectes més o menys estables d'Andoni Zubizarreta (2010-2015) o Txiki Begiristain (2003-2010), associats a les figures presidencials de Sandro Rosell i Joan Laporta, respectivament.

Laporta no enganyava ningú quan, durant la campanya electoral, li preguntaven quin era el seu projecte per treure del Barça del pou i responia “el projecte soc jo”. Un cop celebrada la victòria a les urnes, va partir peres amb el seu ideòleg dels números, Jaume Giró. I, uns mesos més tard, també va alimentar l’adeu del CEO Ferran Reverter —un càrrec que mai ha substituït perquè va autoproclamar-se president executiu. Des d’aleshores, sincer, ha fet bona la seva premissa preferida: gestionar el club com una empresa familiar. N’ha quedat ben tip el segon home més poderós de l’entitat, Mateu Alemany: fins fa dos dies, un heroi insubstituïble per lidiar amb les tenalles del fair play financer; ara, un pesseter que vol fer calés a la Premier. Per si no n’hi hagués prou, també Jordi Cruyff, fill de l’oracle de Laporta durant els millors anys de la història de l’entitat, rumia baixar de la nau. 

Hores tenses a les oficines del Barça. La sortida de Mateu Alemany, comunicada minuts després d'una victòria decisiva del primer equip a la Lliga, va agafar per sorpresa la culerada, que havia convertit l'executiu mallorquí en un ídol des que Joan Laporta el va fitxar perquè comandés l'àrea de futbol tot just després de guanyar les eleccions. Sobretot les noves generacions el pintaven com un aconseguidor implacable en un context de depressió econòmica blaugrana. El sobrenomenat Mateu Padremany tenia poders per fer realitat les il·lusions d'una afició mancada de referents amb corbata després dels anys amb Josep Maria Bartomeu a la llotja. Per això era corejat en les presentacions dels nous jugadors, cosa que ni Andoni Zubizarreta, ni Robert Fernández, ni Raül Sanllehí ni Pep Segura, per posar exemples recents, ni de bon tros mai havien viscut.

Iñigo Martínez, i no Leo Messi, serà el primer fitxatge del Barça 2023-2024. El compromís que Mateu Alemany va agafar l'estiu passat amb Carmelo Sánchez, oncle i representant del central biscaí, s'ha mantingut viu en els mesos fins al punt que el futbolista complirà la seva voluntat de ser blaugrana a partir d'aquest mes de juliol. Arribarà lliure de traspàs procedent de l'Athletic Club i serà beneficiari d'un contracte per dues temporades que, entre sou i prima de fitxatge, compensarà la pèrdua de poder adquisitiu motivada pel canvi de fiscalitat que patirà pel fet de passar de cobrar d'un club domiciliat a Biscaia a fer-ho en un de català. A Bilbao, Martínez ha percebut un salari net d'uns cinc milions d'euros des del 2017, quan va deixar la Reial Societat per fitxar per l'etern rival. A Barcelona no arribarà a aquestes xifres després d'impostos.

En un dels qüestionaris ràpids que va haver de respondre abans de ser president del Barça, a Joan Laporta el van fer triar entre dos dels agents que, a principis del 2021, més diners movien en el món del futbol. Dos empresaris vinculats a la pilota amb els quals havia fet tractes en el seu primer mandat a la llotja del Camp Nou, des de Márquez i Quaresma fins a Ibrahimovic, passant per Deco. "¿Mino Raiola o Jorge Mendes?", li van preguntar al llavors candidat, que va sortir de l'atzucac amb l'estil juganer que sovint aplica en les seves aparicions. "Mino Mendes", va respondre Laporta, conscient que no podia escollir entre dos representants que desitjaven el seu retorn a la llotja del Camp Nou per enfortir la seva relació amb el Barça.

En la roda de premsa de balanç de Joan Laporta de fa uns dies, el president executiu del Barça es va rodejar de dues figures imprescindibles per il·lustrar la gestió a curt termini d'un club que continua greument afectat pels problemes econòmics. D'una banda, Eduard Romeu va posar cara a l'àrdua negociació per obtenir el finançament que es necessita per afrontar la reforma integral del Camp Nou amb la mà d'obra i els materials de la turca Limak, l'única que, d'acord amb els arguments oficials, respecta els costos i els terminis establerts. I, de l'altra, Mateu Alemany va aprofundir en el conflicte perenne que la institució manté amb la Lliga espanyola, amb el seu president, Javier Tebas, i, en concret, amb una normativa de control econòmic que, segons Laporta, es torna restrictiva a mesura que el Barça va trobant solucions per burlar-la. Mostres recents d'aquesta desavinença són la limitació de palanques com la de Sixth Street a canvi de perdre ingressos televisius o el registre de la fitxa professional de Gavi, resolta per la via judicial mitjançant una cautelaríssima que Tebas recorrerà les pròximes setmanes.

Una cursa amb Arnau Martínez durant el Girona-Barça de dissabte va condemnar Ousmane Dembélé a la infermeria. Després de moltes setmanes sense inconvenients musculars, l'extrem normand, triplement operat als isquiotibials el 2017, el 2020 i el 2021, va lesionar-se el recte anterior de la cama esquerra. Tot i que l'entitat no ha facilitat el temps de baixa exacte, l'atacant més decisiu –després de Robert Lewandowski– per a Xavi Hernández haurà d'estar entre quatre i sis setmanes sense jugar, segons les previsions que hi ha al vestidor blaugrana. És a dir, es perdrà cinc partits de Lliga amb el Betis, el Sevilla, el Vila-real, el Cadis i l'Almeria; també l'anada de les semifinals de la Copa del Rei (sense rival, ja que el sorteig encara està per fer) i els vuitens de l'Europa League contra el Manchester United. Un mínim de vuit compromisos en què l'entrenador es quedarà amb només quatre homes d'atac per a tres teòriques posicions.

Mateu Alemany és un home de negocis i, com a bon executiu, no es deixa portar per les emocions. Per això, quan va veure que podia pactar amb l'Atlètic de Madrid la venda de Memphis, no va vacil·lar. El director de futbol del Barça segueix tenint la missió d'aconseguir ingressos amb la venda de jugadors i d'aprimar la massa salarial, objectius que ha anat complint en els gairebé dos anys que porta al càrrec, tot i que encara no han estat suficients perquè el club hagi arribat a una situació d'estabilitat.

"El Ramon no és cap fill de puta, i això ja és molt en el món del futbol!" Així defineix un exdirigent del Barça, amb sornegueria i afecte a parts iguals, la figura de Ramon Planes (Lleida, 1967), membre clau de la direcció esportiva blaugrana en l'últim tram del mandat de Josep Maria Bartomeu i en els primers mesos de Joan Laporta a l'actual presidència. "Tot i ser exfutbolista, no li agradava anar al vestidor", recorda un altre excompany de fatigues a Sant Joan Despí. "És professional, discret i té un ull clínic", diu una altra persona.

Amb només 18 anys (els va fer a l'agost), Pablo Martín Páez Gavira, Gavi, ha sigut protagonista dels dos clàssics que ha jugat el Barça aquesta temporada. En el primer, celebrat al Santiago Bernabéu en la jornada 9 de Lliga, per absència; i en el segon, disputat diumenge a Riad en el marc de la Supercopa d'Espanya, per sísmica presència. A Chamartín, a mitjans d'un octubre marcat per les lesions i (sobretot) per l'eliminació prematura a la Champions, el menut i alhora molsut jugador sevillà va ser suplent en un matx en què l'equip va acusar una alarmant falta de nervi competitiu. De fet, quan Xavi Hernández el va fer entrar al minut 60 en el lloc de Sergio Busquets, les estadístiques de duels guanyats i de faltes comeses es van disparar. Escarmentat per aquest precedent, el tècnic egarenc no es va estar d'incloure'l, ara sí, en l'onze del clàssic d'Aràbia Saudita. I l'aposta va ser decisiva: el jove blaugrana es va doctorar amb una actuació sublim coronada per una diana (l'1-0) i dues passades de gol que el van fer mereixedor de l'MVP. Mai un futbolista tan jove havia marcat i assistit en un mateix Madrid-Barça.

25 de maig del 2019. El Barça cau a la final de la Copa del Rei davant d’un sorprenent València que torna a tocar el cel al coronar-se amb un títol en una temporada en què, a més, aconsegueixen classificar-se per la Champions. Tres anys i mig després, bona part dels artífexs d’aquell equip es tornaran a veure les cares al Camp Nou, tot i que amb rols i interessos ben diferents. I és que, no fa massa, els actuals arquitectes dels primers equips i dels planters del Barça i de l’Espanyol formaven part d’un equip de treball que va aconseguir rescatar el València de la mediocritat esportiva que vivia.