Barça
Esports  /  Barça 18/06/2022

El Barça no té més remei que vendre Frenkie de Jong

El club espera generar 60 milions de límit salarial amb el neerlandès, però només en podrà utilitzar un terç si no s'afanya amb les palanques

4 min
Frenkie De Jong després de marcar contra l'Elx

BarcelonaDel Barça costa marxar-ne. La ciutat, el clima, l'aparador mundial i la sensació d'haver fet cim en el món del futbol fan que els jugadors es resisteixin a provar aventures lluny del Camp Nou. A més, si el club paga salaris com els dels últims anys sota el mandat de Josep Maria Bartomeu, la cosa es complica una mica més. Perquè a la càrrega emocional que implica baixar d'un transatlàntic tan glamurós i mediàtic cal sumar-hi el fet de renunciar a un poder adquisitiu blindat per diversos anys i, en la majoria dels casos, sobredimensionat en relació amb el que poden oferir altres places del futbol europeu.

Amb Frenkie de Jong, única peça transferible amb marge real de guany de l'actual plantilla, aquest argument econòmic està bastant salvat. El neerlandès té la immensa sort que Erik ten Hag, potenciador del seu talent fa quatre anys a l'Ajax, l'ha demanat perquè lideri el mig del camp del Manchester United, un gegant caigut del futbol anglès que la temporada que ve haurà de jugar l'Europa League. Els red devils han deixat anar llast les últimes setmanes –Pogba, Lingaard i Mata no continuaran a Old Trafford– i tenen diners per oferir un contracte milionari a De Jong, al nivell del que percep avui al Barça. Tot i això, el futbolista dubta. D'una banda, sent que li estan movent la cadira i això el pica per marxar i demostrar que obrir-li la porta era un error. Però, de l'altra, té la vida muntada a Barcelona –s'acaba de comprar una casa a Pedralbes– i es veu capaç de triomfar al Camp Nou.

Frenkie de Jong en acció contra la Reial Societat aquesta temporada.

Salvant diferències, la situació de De Jong recorda la d'Arthur Melo, que fa dos anys es resistia a deixar el Barça. En plena pandèmia, el migcentre brasiler, que no acabava de despuntar tot i la seva qualitat, va ser la palanca que la junta de Bartomeu va decidir accionar per tancar l'exercici econòmic 2019/20 de la manera més reeixida possible. Arthur no volia marxar, però va acabar acceptant anar al Juventus italià per 76 milions en el marc d'una operació comptable que va portar Miralem Pjanic al club blaugrana per 60. Cap dels dos valia el que posteriorment s'auditaria, la qual cosa confirma que el moviment tenia més base econòmica que no pas esportiva. L'any anterior Bartomeu també havia maquillat els comptes enviant Cillessen al València i portant Neto.

A mitjans del 2022, i malgrat que el covid fa baixada i el Camp Nou ha tingut el 100% d'aforament disponible bona part del curs, el Barça no remunta el vol. Per això la junta directiva de Joan Laporta va demanar als socis fa uns dies carta blanca per vendre patrimoni i, d'aquesta manera, eixugar abans del 30 de juny una desviació del pressupost d'ingressos molt superior als 100 milions. "Tancarem amb pèrdues per tercer any", va advertir el president executiu abans d'obtenir un sí aclaparador dels compromissaris.

El maquillatge d'ara serà transferir, d'entrada, un 10% dels drets audiovisuals durant un màxim de 25 anys a un banc o fons d'inversió que ingressarà al club un mínim de 200 milions de capital. Aquest serà el primer pas de la recepta que vol seguir l'actual govern per començar a fer revifar els fons propis. Enviant De Jong a Manchester per 80 milions no s'haurien compensat els números vermells d'aquest curs, ja que el neerlandès té una amortització pendent d'uns 60 milions i la plusvàlua –el benefici comptable– només hauria rondat els 20. Per tant, no cal córrer a vendre abans del 30 de juny per assolir aquest marge exigu. De fet, el vicepresident Eduard Romeu no ha parat de repetir-ho: "No tenim pressupostada cap venda de jugador. Si el Frenkie surt, serà una decisió tècnica".

Els càlculs de Mateu Alemany

Efectivament, és l'àrea esportiva la que es resigna a renunciar al neerlandès. La factura salarial així ho demana. No hi ha més remei que buscar-li un destí en paral·lel a les negociacions que estan en marxa per activar palanques que restitueixin el fons de maniobra negatiu (primer anirà la televisió i després, si res no es torça, BLM). El sí de l'assemblea ha donat aire al Barça, però això no vol dir que ja no calgui vendre De Jong, l'únic jugador no imprescindible amb mercat i capaç de deixar un marge prou alt en cas de dir adeu. Segons ha pogut confirmar l'ARA, són 60 milions d'euros de fair play els que Mateu Alemany pretén rascar amb la venda del neerlandès. Per això l'entitat demana 100 milions entre fixos i variables al United: per aconseguir-ne 40 de plusvàlua i afegir-los als 20 que s'estalviaria de sou brut.

Aquests són els càlculs que fan a la Ciutat Esportiva sempre que el Barça es posi al dia amb el límit salarial –mitjançant les palanques– i pugui tornar a la regla 1/1, que permet inscriure jugadors pel valor íntegre prèviament alliberat. Si no, els 60 milions seran 20 a causa de la norma 1/3, que s'aplica a clubs amb el fair play excedit. Sigui com sigui, renunciar a De Jong significa un punt de partida per inscriure nous fitxatges, començant pels ja acordats Kessié i Christensen, i les noves condicions de Sergi Roberto, Araujo i Gavi. Com que Alemany ja va gastar la bala dels capitans l'estiu passat, ara és el neerlandès el mecanisme més profitós per generar il·lusions de cara al futur. Lewandowski, Azpilicueta, Marcos Alonso o un central de garanties impliquen perdre'l de vista.

stats