Gir de guió a la xarxa de docents del sistema educatiu català. Tal com ha pogut saber l'ARA, finalment aquest curs no hi haurà concurs de trasllat de docents autonòmic. Normalment, els concursos de trasllat de docents d'escoles i instituts públics de Catalunya depenen de la convocatòria que l'Estat fa cada dos anys. Tot i això, hi ha comunitats que l'any en què no se celebra una convocatòria estatal organitzen el seu propi concurs. A Catalunya, la convocatòria autonòmica feia més de 20 anys que no s'obria i el departament d'Educació va anunciar el març que aquest curs 2025-2026 el recuperaria. A efectes pràctics, el sistema educatiu català tindria concurs de trasllat de docents cada any. Finalment, però, aquest dijous la conselleria ha comunicat als sindicats que aquest curs el concurs no es farà.

L’any 2019 vaig acabar un màster en economia a Londres. Poc abans de graduar-me, representants del govern britànic van visitar la universitat per presentar el seu programa d’accés ràpid al servei civil (Fast Stream). Era una sortida professional atractiva per a joves economistes interessats en la política pública: un procés d’accés molt competitiu, però àgil i basat en competències, amb proves digitals, incorporació l’any següent, salari d’entrada i rotacions entre ministeris mentre et formaves per exercir tasques de lideratge i gestió pública.

El Govern va encarregar a un grup d'experts liderats pel catedràtic de ciència política i de l'administració Carles Ramió una proposta per reformar l'administració, una promesa que diferents executius s'han fet seva però que mai s'ha fet realitat amb l'ambició i la capacitat de transformació necessària. Doncs bé, el grup de Ramió ha elaborat deu propostes concretes que, si es duen a terme, suposarien una autèntica revolució en el sector públic perquè canviaria des de les maneres de treballar fins als processos de selecció dels funcionaris i, sobretot, dels directius que ara són nomenats a dit pels càrrecs polítics.

La Melanie Barba ha sigut la segona de la seva promoció en les oposicions a fiscal i d'aquí a unes setmanes començarà a fer pràctiques a Madrid, on està acabant la seva formació. A principis de l'any que ve ja serà fiscal i tornarà a Catalunya per exercir. La magistrada Isabel Olmos, nascuda a Barcelona, va dictar la seva primera sentència en un jutjat de Sant Boi de Llobregat, i des de fa uns dos mesos exerceix a la sala quarta del Tribunal Suprem. Totes dues tenen en comú que es van preparar l'oposició amb l'ajuda d'una beca de la Generalitat, que després de més d'una dècada inactives es van reprendre el 2022. Aquest dimarts la convocatòria s'obre de nou per a aquells que vulguin preparar-se per ser jutge, fiscal o lletrat de l'administració de justícia.

La majoria de professors de matemàtiques dels instituts catalans no són matemàtics. De fet, segons les dades a les quals ha pogut accedir l'ARA, dels 3.740 docents de secundària en actiu que imparteixen matemàtiques, només el 31% són graduats o llicenciats en matemàtiques. És a dir, set de cada deu professors de matemàtiques als instituts no són matemàtics.

RTVE ha decidit ajornar l'examen d'oposició per a periodistes d'aquest diumenge "per motius de força major". La prova, que s'ha cancel·lat minuts abans de la seva celebració, era per la cobertura de places en l'especialitat d'Informació i Continguts. Hi havia més de 5.000 aspirants, citats al campus de Somosaguas de la Universitat Complutense de Madrid. RTVE ha assenyalat que s'anunciarà "en els pròxims dies" la nova convocatòria de la prova. Per la seva banda, el sindicat USO ha assenyalat que l'oposició s'ha suspès després de detectar una filtració de les preguntes de la prova. "Hem decidit tots els sindicats, juntament amb la direcció de la Corporació de RTVE, suspendre el procés d'oposició", ha certificat el sindicat en un missatge a X.

A finals de l'any passat el departament d'Educació va anunciar que es quadruplicarien les places que inicialment s'havia previst que estarien en joc de cara a les oposicions docents d'aquest mes d'abril. El fet de passar de les 2.174 places previstes en una primera estimació a les 9.363 que consten a l'oferta final semblava que havia de ser un pas important per abordar els problemes de falta de professorat als instituts. Ara, però, quan encara no s'han celebrat els exàmens, les dades d'aspirants ja mostren que el problema està molt lluny de solucionar-se. Segons les dades recollides pel sindicat Professors de Secundària (ASPEPC) a les quals ha tingut accés l'ARA, de la seixantena d'especialitats de les quals es poden examinar els docents de secundària i FP, la meitat ja tenen menys aspirants que el nombre de places convocades.

El desgavell en el sistema educatiu català arran dels macroprocessos d'estabilització i les oposicions continua. Si fins ara els docents són els que han estat més crítics amb els passos per aconseguir una plaça fixa, ara qui denuncia una situació caòtica són els educadors i integradors socials que treballen en centres educatius.

Passar del 24% de temporalitat a l'administració catalana que hi havia el 2021 al 9% actual, i aconseguir que el percentatge sigui del 2% a finals de l'any vinent. Finalment, la normativa europea ha estat la clau perquè les plantilles públiques posin fi a un abús de la temporalitat que s'havia perpetuat al cos de funcionaris. Després d'un procés d'estabilització no exempt de polèmiques –la més sorollosa va ser el caos en l'organització de les oposicions del maig passat, que es van haver de repetir–, el Govern ha fet aquest dimarts un primer balanç del resultat de les seves mesures per reduir la proporció d'interins entre els treballadors públics.

Treballo en una empresa i estic molt contenta, però tinc moltíssims amics fent oposicions que em diuen que hauria de fer-ne jo també perquè les condicions al sector públic són molt millors. Creus que tenen raó?

Nou capítol del serial de les oposicions de docents a Catalunya. Després que 4.129 aspirants que van aprovar les oposicions de l'any 2023 es quedessin sense plaça però veiessin que per a la pròxima convocatòria es quadruplicaria el nombre de vacants, ara aquest grup d'interins han aconseguit una cita per reunir-se amb el departament d'Educació.

Des que ERC es va quedar sola a l'executiu, el Govern ha patit a l'hora de tirar endavant la seva activitat legislativa, però malgrat tot, aquest últim any ha aconseguit culminar la tramitació d'una quinzena de projectes de llei –l'últim, la llei de l'associacionisme–. Les dificultats al Parlament, on només té 33 dels 135 diputats, s'han evidenciat últimament amb el pacte in extremis a què va arribar el Govern amb el PSC pel decret de pisos turístics. A aquests obstacles, se n'hi han sumat d'altres que han complicat la gestió del Govern. Alguns d'ells, fins i tot han acabat en crisi: l'exemple més clar és que l'executiu va començar l'any amb una cimera per l'aigua i l'ha acabat amb l'oposició reclamant-n'hi una altra. La sequera i també l'educació pels mals resultats a l'informe PISA han suposat dues de les grans sacsejades d'aquest primer any de govern en solitari de Pere Aragonès.

"No entenem que si fa pocs dies no hi havia places, ara en surtin 7.000 de noves", critica un dels membres d'Interines en Lluita, el grup sota el qual s'han organitzat milers de docents que després d'aprovar les oposicions extraordinàries han vist com es quedaven sense plaça. Es refereix a l'ampliació del nou procés d'oposicions. El mateix dia que els opositors van constatar que no hi havia prou vacants per estabilitzar els aprovats de la seva especialitat, el departament d'Educació va anunciar que modificaria la convocatòria d'oposicions de l'any que ve quadruplicant el nombre de places que s'havien previst inicialment.

Nou gir de guió en els processos d'estabilització de docents que han marcat els últims mesos l'actualitat educativa catalana. Després que aquest estiu tingués lloc la convocatòria d'oposicions més gran de la història del sistema educatiu català i que el curs passat se celebrés un nou concurs de mèrits per estabilitzar gairebé 13.000 places docents, aquest dilluns el departament d'Educació ha comunicat que quadruplica el nombre de places per a les oposicions de l'any que ve.

Setembre –per a d'altres ho és el gener, amb l'arrencada de l'any nou– és un mes de propòsits, de posar en marxa plans i objectius per a la resta del curs. Per a molts treballadors, aturats o joves acabats de sortir de la universitat que aspiren a entrar a l'administració pública també és sovint el moment de posar-s'hi de debò i començar a estudiar unes oposicions. A quin d'aquests exàmens és més adient presentar-se, però, dependrà de moltes variables com ara la formació i qualificacions requerides per optar a la plaça, el temps mínim necessari per preparar-se i, per descomptat, la situació econòmica i familiar de cada persona. L'ARA ha volgut preguntar a algunes acadèmies especialitzades en cursos per aprovar oposicions quines són les més demandades, les proves més assequibles pel que fa a la dedicació i el cost de contractar reforços com el que ofereixen ells.

El problema amb la falta de professorat de llengua catalana i matemàtiques al sistema educatiu català no s'acabarà de solucionar a la vista dels resultats de les oposicions a docent. L'especialitat de llengua catalana és on més vacants han quedat sense cobrir: concretament, de les 657 places ofertes, 105 han quedat vacants, segons les dades que el departament d'Educació va traslladar aquesta setmana a la mesa sindical i a les quals ha tingut accés l'ARA. Tot i que el nombre d'aspirants que s'havia presentat a aquesta especialitat (822) era força superior al nombre de vacants que s'oferien, només el 67,15% han aprovat, i això explica l'alt nombre de places que queden buides.

El neguit de molts docents per saber quin serà el seu futur professional començarà a esvair-se aquest dilluns. Fins a les sis de la tarda, tots els aspirants que es van presentar a les oposicions extraordinàries del mes de juliol podran consultar quina és la seva nota definitiva. Després d'haver hagut de posposar la data de publicació per fer front a l'allau de reclamacions d'aspirants que no estaven d'acord amb la nota provisional, finalment hi ha hagut un total de 17.588 docents que han aprovat aquesta primera fase de les oposicions extraordinàries i que, per tant, continuen dins el procés d'estabilització.

Continua la indignació pels criteris de correcció dels exàmens d'oposicions a docent. La setmana passada diversos docents van denunciar opacitat i "diferències abismals" en les notes de les proves que van fer a principis de juliol en la convocatòria d'oposicions d'educació més gran que s'ha fet mai a Catalunya. Ara aquests casos puntuals han anat a més, fins al punt que 8.440 aspirants han presentat una reclamació perquè no estan d'acord amb el resultat de les seves proves. Una xifra que representa el 30% dels docents que es van presentar a les oposicions per obtenir una de les 14.000 places docents que hi ha per cobrir.

Nova polèmica dintre del macroprocés d'estabilització dels professionals del sistema educatiu català. Aquesta setmana els 36.000 docents que a principis de juliol van participar en la convocatòria d'oposicions d'educació més gran que s'ha fet mai estan rebent els resultats de les proves. Tot i que el nombre de places ofertes –14.2000– és molt inferior a la del nombre d'aspirants que participen en el procés i, per tant, ja era d'esperar que molts docents no aconseguirien estabilitzar la seva situació laboral, la diferència entre el percentatge d'aprovats de diferents tribunals està provocant indignació entre els docents. El principal problema s'ha trobat en l'especialitat de ciències naturals, en què, segons les dades recollides pels mateixos docents, els prop de 140 aspirants del Tribunal 4 (que corregia les proves dels aspirants del Baix Llobregat) han vist com la mitjana d'aprovats del seu tribunal és molt inferior al de la resta de la mateixa especialitat que hi havia repartits per tot el territori.

"Necessitàvem que sortís de forma impecable i ha estat així". D'aquesta manera ha valorat la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, les oposicions de funció pública que s'han fet aquest dissabte. Unes paraules que indiquen la importància que tenia per a l'executiu un procés que tot just fa dos mesos va fer esclatar la polèmica. La prova era majúscula: després del caos de les oposicions del 29 d'abril, que va comportar la destitució de la directora general de la Funció Pública, Marta Martorell, i l'inici de la rescissió del contracte amb Cegos, l'empresa que va organitzar-les, aquest dissabte hi havia l'oportunitat d'esvair dubtes amb una macroconvocatòria que arribava per partida doble.