La legislatura catalana

Què ha fet el Govern d'Aragonès en un any en solitari?

El president afronta l'últim tram de legislatura amb els pressupostos del 2024 a l'horitzó

3 min
Imatge de Pere Aragonès i el seu equip més proper després de la compareixença del president del 7 d'octubre

BarcelonaLa tarda del 7 d'octubre de fa un any, Pere Aragonès i el seu equip més proper es van tancar al Palau de la Generalitat. Junts havia de fer públic el resultat de la consulta a la militància sobre si es quedava o abandonava l'executiu, i l'equip del president de la Generalitat havia esbossat escenaris al llarg de tota la tarda. Pocs minuts abans que els juntaires fessin públics els resultats, Aragonès va rebre la trucada del secretari general de Junts, Jordi Turull, en què li comunicava que els consellers del partit marxaven del Govern. Aquest cap de setmana ha fet un any d'aquella decisió que va capgirar el guió de la política catalana i va posar fi a un matrimoni que havia tingut més turbulències i xocs que moments plàcids. Aragonès es va tancar tot el cap de setmana al seu despatx per reconfigurar un Govern en solitari i en minoria que ha hagut de buscar aliances per continuar la seva acció executiva.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I no ha estat fàcil. Ni un mes després que el president de la Generalitat passés a pilotar un govern monocolor, el PSC i Junts s'aliaven per tombar el primer projecte de llei que havia de passar l'examen del Parlament: el pla estadístic. La norma només va rebre els vots dels 33 diputats republicans. Aquella derrota augurava un camí tortuós a la cambra catalana, que el Govern hauria de suar per tirar endavant qualsevol normativa. Ara bé, després d'una primera negociació amb els comuns i d'una altra de més agònica amb el PSC, l'executiu de Pere Aragonès va aconseguir tirar endavant els pressupostos del 2023, una fita que al Palau de la Generalitat fan valer perquè ha suposat, per exemple, estabilitzar 4.370 professionals sanitaris o garantir també el finançament de l'I2 dels centres públics. Abans que els comptes veiessin la llum, el Congrés també va donar llum verda a derogar el delicte de sedició després de l'acord a què ERC va arribar amb el PSOE i Unides Podem.

A l'equip del president de la Generalitat admeten que no és la situació "ideal" governar en solitari, però celebren que ara la comunicació entre departaments sigui plàcida. I és que el trencament amb Junts li ha donat a Esquerra tranquil·litat al Palau, però pateix al Parlament: en el debat de política general l'oposició va tirar endavant una iniciativa en què proclamava la "manca de confiança" de la cambra en el president i l'executiu va perdre més de la meitat de les votacions.

L'oposició es manté crítica

En aquest últim any el Parlament ha validat tretze projectes de llei, entre els quals destaca la llei de la ciència o la que ha culminat la creació del Lluçanès com a comarca. En tràmit, encara n'hi ha una dotzena, entre les quals la llei de comunicació audiovisual –tot just ha superat el debat a la totalitat aquesta setmana– o també la de memòria democràtica.

Al llarg d'aquest any el Govern ha aprovat diversos decrets llei que han rebut la convalidació del Parlament, però alguns d'ells no han estat exempts de crítiques. Va ser el cas del decret de mesures contra la sequera que l'executiu va validar després d'accedir a tramitar-lo com a proposició de llei perquè els grups hi poguessin incorporar les seves aportacions. La norma va acabar amb un pacte a tres bandes amb el PSC, Esquerra i Junts.

L'oposició li retreu la poca iniciativa. Fonts socialistes acusen l'executiu de voler "anar sol en un moment complex en què calen pactes i consensos" i li tornen a estendre la mà. La relació amb Junts tampoc ha millorat després del divorci, i el partit de Carles Puigdemont acusa Esquerra de "gestionar malament". Asseguren, a més, que haver sortit del Govern els ha permès tenir "mans lliures" per negociar de tu a tu amb el PSOE.

Superat el primer any de govern monocolor, Esquerra encara ara l'últim tram de legislatura amb el repte d'aprovar uns nous pressupostos –que podrien ser els últims abans de les eleccions del 2025– mentre també es negocia la investidura de Pedro Sánchez a l'Estat. El Govern s'agafa en el fet que no hi ha una majoria alternativa per fer caure l'executiu i que el mateix líder del PSC, Salvador Illa, ha descartat presentar una moció de censura. Pere Aragonès, doncs, haurà de continuar confiant en la geometria variable per acabar la legislatura.

Activitat legislativa en l'últim any
  • 13 projectes de llei aprovats

    Han acabat la seva tramitació al Parlament 13 projectes de llei: els pressupostos del 2023, la llei de la ciència o la creació del Lluçanès com a comarca.

  • 12 projectes de llei en tràmit

    Al Parlament s'ha iniciat la tramitació de diverses normatives com ara la de comunicació audiovisual, la de memòria democràtica, sobre la composició del Consell Escolar o també del foment de l’associacionisme.

  • 6 decrets llei aprovats

    El Parlament ha convalidat decrets com el de mesures contra la sequera o qüestions de caire econòmic

stats