GironaEls incendis forestals no només s'apaguen amb aigua, sinó també amb prevenció. Abans de la campanya d'estiu, és fonamental que els boscos, els marges i els camps estiguin nets de malesa, deixalles i fusta seca per tal d'evitar que qualsevol petit foc, atiat pel vent i les altes temperatures, compliqui les tasques d'extensió dels Bombers que treballen sobre el terreny amb camions i mitjans aeris. Ara bé, segons dades del 2024 de l'Observatori Forestal Català (OFC), dels més de 2 milions d'hectàrees de superfície forestal de Catalunya, només poc més del 30% disposa d'un instrument de planificació que marca les actuacions per prevenir incendis.
Això no vol dir que en els boscos sense un pla d'ordenació no es faci cap mena de gestió forestal, però sens dubte posa de manifest la gran quantitat de terrenys de vegetació silvestre sense manteniment d'arreu del territori.
La raó és que la neteja de tots aquests boscos no és gens fàcil i genera tensions entre els propietaris privats, que tenen el 75% de les hectàrees forestals de Catalunya, i la Generalitat, que, juntament amb entitats locals, és propietària de la resta.
La direcció general de Boscos, que depèn del departament d'Agricultura, treballa amb actuacions estratègiques en les parcel·les públiques amb alt risc d'incendi, però, segons el decret del 2018 de la llei estatal de Montes, per intervenir en finques privades, necessita autorització del propietari en qüestió.
2.074.365,8 hectàrees
1.571.030,8 hectàrees
498.774 hectàrees
503.335 hectàrees
183.327,5 hectàrees
Fonts de la conselleria reconeixen a l'ARA que això dificulta molt la feina i que genera un buit d'activitat, ja que, sovint, els propietaris tenen els terrenys abandonats, en parcel·les heretades de fa temps que no visiten ni mantenen, fragmentades amb altres amos que es despreocupen de la finca. Sense conveni o concessió d'ús, els professionals i els tècnics de l'empresa pública Forestal Catalana no poden fer cap actuació de desbrossament o tallafoc.
Amb tot, també hi ha molts altres propietaris de terrenys forestals que sí que es dediquen a cuidar els seus boscos i que es dediquen a l'activitat silvícola. Per a aquestes finques ordenades a consciència, la Generalitat ofereix una línia d'ajuts de 3 milions d'euros perquè els mateixos propietaris puguin dur a terme ells mateixos el sanejament. Amb tot, des del Consorci Forestal de Catalunya, que agrupa uns 1.500 socis amb més de 200.000 hectàrees, demanen més ajudes per poder dur a terme una activitat forestal sense perdre diners.
"El bosc no és rendible perquè cal invertir-hi i el retorn és a molts anys vista, però per a la societat té més valor que mai, perquè l'ús social dels boscos s'ha incrementat moltíssim des de la pandèmia; la gent va d'excursió a gaudir de les vistes, en bicicleta, de turisme rural o a buscar bolets. Per això demanem que se'ns compensi econòmicament pels serveis que oferim a la societat i així podrem tenir els boscos molt més ben gestionats", explica el president del Consorci, Rosendo Castelló.
Els propietaris també lamenten que, quan volen fer un pla d'obra en el seu bosc, necessiten molta paperassa i fer tràmits administratius que a vegades se'ls deneguen per qüestions mediambientals de normativa europea "excessivament proteccionista", útil per prevenir la desforestació en zones protegides, però que no té en compte la realitat catalana: l'excedent de densitat d'arbres. Igualment, des del Consorci prefereixen fer les tasques de manteniment ells mateixos, que no pas cedir l'activitat a la Generalitat, tot afegint que són els primers interessats a prevenir incendis, ja que, si es crema una finca, en són els principals damnificats.
Entre els propietaris forestals, com és lògic, també hi ha pagesos o ramaders que tenen boscos dins de l'explotació. És el cas d'Àlex Fontaner, ramader, que tenia 100 hectàrees al barranc de la Figuerassa, a Alfara de Carles, per on pasturaven 140 de vaques, que ara han quedat absolutament calcinades pel foc de Paüls. "És un desastre. Per sort vam poder treure el bestiar tan bon punt vam veure el fum a la serra, però ja no queda res –lamenta–. El barranc més proper estava molt aixafat per les vaques i això va ajudar a parar el foc", afegeix.
En la mateixa línia que els socis del Consorci, Fontaner critica que, més enllà de la neteja del bosc feta per les pastures, que ja és prou important, no han pogut fer tasques al sotabosc o crema de marges perquè l'administració no li dona permís per actuar. "Et deneguen el tràmit sense justificació i la Generalitat tampoc ha demanat si es pot enviar treballadors. Nosaltres no hi posarem entrebancs, ens sentim abandonats", conclou.
Més enllà de la gestió forestal, els pagesos també fan valdre la seva feina per prevenir incendis, ja que les pastures dels animals contribueixen a esporgar el bosc i els camps de conreu també poden actuar de tallafoc. Això sí, només si s'organitzen en mosaic, no en grans superfícies d'un mateix conreu, que poden ser contraproduents, tal com argumenta Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos. "Realment ajuda molt tenir un bon mosaic agrari, amb diferents cultius i conreus amb fruiters i oliveres, un a tocar de l'altre, que facin de barreres, no grans extensions de monocultiu de cereal, com va passar a la Segarra, amb el blat sec a punt de sega, per on va avançar el foc a gran velocitat", explica.
Sobre el factor de risc dels treballs al camp, amb maquinària a altes temperatures que a vegades genera guspires, Serrat conclou: "Cada campanya ens reunim amb les conselleries d'Agricultura i de l'Interior i estem oberts a millorar protocols, però no podem limitar més la nostra activitat. Quan un foc s'encén per culpa d'una línia elèctrica, ningú diria que s'ha de tallar la llum".