Carlos Rodrigo: “El 70% de vacunació no és suficient per eliminar la malaltia, però sí per controlar-la”

BarcelonaEl doctor Carlos Rodrigo, director de pediatria de l’Hospital Trias i Pujol de Can Ruti, a Badalona, és expert en malalties infeccioses i en immunologia clínica pediàtrica i membre de diversos comitès assessors en vacunacions. A les portes de l’inici del curs escolar i la tornada general a la feina, conversem amb ell sobre la protecció de les vacunes contra el covid-19 i sobre fins a quin punt té sentit vacunar per superar la pandèmia.

A Catalunya, el 81% dels més grans de 12 anys té una dosi i el 72% la pauta completa. ¿No hauríem d’estar millor? ¿Les vacunes han estat per sota de les nostres expectatives?

— No, les vacunes han estat per sobre, almenys, de les meves expectatives i de la gent que coneix com funcionen i com va la immunologia i com n’eren de complicades.

Però ens feia l’efecte que amb aquests percentatges no hauríem de tenir les xifres d’ingressats que tenim i que la vacuna ens donaria un escut de protecció més gran.

— Això és el que es va transmetre, però es va fer, des del meu punt de vista, de manera errònia per un excés d’optimisme. S’esperaven coses que aquestes vacunes no podien donar. Amb un coneixement científic, mai s’ha pensat que aquestes vacunes evitessin la infecció. El que volien evitar era la malaltia greu, la mortal, i de fet això sí que s’ha aconseguit de manera molt eficaç. Hem vist que les infeccions segueixen, però, probablement, gent que ara està malalta o ingressada, sense la vacuna, hauria mort en les primeres hores.

Ara comença a haver-hi la idea de la tercera dosi. Com ho veu?

— D’una banda, penso que el món necessita vacunes, no només hi som nosaltres. I això no és demagògia. Que una part importantíssima d’Àfrica, d’Àsia o d’Amèrica Llatina no estigui vacunada és molt dolent des del punt de vista humà i des del punt de vista també de tots, perquè vivim en un món connectat. Jo preferiria vacunar gent de tot el món i que hi hagi una pujada de les cobertures vacunals. D’altra banda, en gent de més de 80 anys, o que està en hemodiàlisi o amb tractament contra el càncer, les vacunes són menys eficaces i no sabem amb seguretat si servirà donar-los una dosi més, però té sentit intentar-ho. Però a tota la població no tindria cap sentit.

Vostè és pediatre. Actualment un 16% de les persones d’entre 12 i 19 anys tenen la pauta completa. Hauríem d’afanyar-nos a vacunar-los?

— Jo crec que vacunar-los és una bona decisió perquè tenen molt poca malaltia en general, però en tenen. De cara al curs escolar, però, el més important és que els adults, els professors, tota la gent de l’entorn, estiguin vacunats. Aquests són els realment importants. Està bé, però, que cada vegada es vacuni més gent perquè contribueix a fer que tinguin més llibertat, més capacitat de relació.

Donada la capacitat de la variant delta d’estendre’s, ¿creu que el desenvolupament del curs escolar serà tan exitós com el passat?

— Serà la lluita entre la capacitat de contagi de la variant delta i la gran quantitat de gent que està vacunada. En els nens segueixen havent-hi molts dubtes sobre quant contagien, de si són realment vectors de transmissió. Sí que és veritat que per sota dels 10-12 anys ells no són els que desencadenen les infeccions, més aviat ells són contagiats pels adults. I això s’ha vist molt a Catalunya. Després de la pujada de finals de juny van augmentar molt els contagis entre la gent de 20 a 40 anys, que són els germans grans o els pares. La variant delta ha fet que molts més nens hagin tingut la infecció però ha sigut degut a contagis dels seus familiars. Si es continua amb la capacitat de vacunar del 70%, és un percentatge altíssim. Realment era un objectiu que es tenia i que sabem que no és suficient per eliminar la malaltia, però sí que és suficient per controlar-la.

Hi ha una situació que voreja la seva especialitat, que és les dones embarassades i les vacunes. Pel que estic veient últimament, la recomanació és vacunar-se des del primer moment de l’embaràs.

— Al començament semblava que el covid no feia gaire mal a les dones embarassades però després es va veure que sí. Els estudis sí que demostren clarament que hi ha més riscos, el que passa és que es concentren clarament a l’últim trimestre. El segon trimestre seria el moment ideal per vacunar. No vaig en contra de dir que cal vacunar-se quan toqui, però si es pogués triar, jo diria el segon trimestre.

Doctor Rodrigo, vostè com convenç algú que no es vol vacunar?

— Miri, el primer és intentar entendre per quina raó és.

Posem que és: “tinc por que d’aquí dos o tres anys hi hagi efectes secundaris”.

— Aquest argument sí que el podem rebatre: tot i que són molt noves, podem preveure clarament què és el que fan aquestes vacunes. El que fan és induir la producció d’uns anticossos. Al cap de molt poc temps d’haver-la posat, ja no hi ha res de la vacuna dins l’organisme. No en queda res, només la producció d’anticossos.

Ja, però com que són noves, no ho sabem.

— Sí, però la manera d’introduir el que anomenem immunogen, el factor que fa que el cos produeixi anticossos, no és nou. Les vacunes fan sempre és el mateix que la malaltia, però molt més controlat, molt més petit, que la malaltia en si. El covid, per exemple, produeix uns efectes que duren mesos a un grup de persones, el que es coneix com a covid persistent. Bé, això no ho fa cap vacuna i això sí que s’ha controlat. Només això ja demostra que els efectes a llarg termini són molt més probables amb la malaltia que amb la vacuna.

D’acord. I la idea de: “bé, si tothom està vacunat jo no ho agafaré”.

— Ja veu que no, que encara que estiguin vacunats es pot transmetre. D’això hi ha un exemple a Catalunya en un altre cas: fa uns anys un nen va morir de diftèria perquè es pensava que com que feia molts anys que no hi havia diftèria... Però la vacuna de la diftèria no evita que la gent tingui el bacil de la diftèria al nas. El que passa és que si tu estàs vacunat no l’agafaràs o no serà greu.

Em pensava que m’anava a dir que la majoria de persones que han ingressat a l’hospital no estaven vacunades.

— Això sens dubte. La immensa majoria. I els que estan ingressats i vacunats és per edat o perquè tenen malalties complicades, i sense la vacuna probablement haurien mort.

I la vida normal, quan tornarà?

— Uf. La vida normal en part dependrà de nosaltres, però comprendrà que els botellons o les reunions de 50 persones sense cap control tampoc eren bones abans. Agafàvem la grip i quan venia el xarampió i hi havia algú no vacunat l’agafava també. Una vida ordenada normal jo crec que la tindrem d’aquí dos-sis mesos, però bé, amb cura.