Andreu González: “Amb 50.000 ‘youtubers’ el català tindria una salut de ferro”

González Castro Alonso García. Així fins a l’infinit, cognoms castellans. Andreu González va néixer Andrés el 1974 al barri de Bellvitge, en una família arribada de Lleó i va ser ja als 18 anys que va decidir catalanitzar-se el nom. González va créixer en un ambient castellanoparlant, però superada l’adolescència va prendre consciència que el català també és una llengua que li pertany i des de llavors gairebé només parla en català. Llicenciat en filologia hispànica, és el responsable del Servei de Normalització Lingüística de Martorell, on des del juny és també el regidor de Cultura. Ha escrit diversos llibres en català i castellà i acaba de publicar Manual d’ajuda per a catalanoparlants (Cossetània Edicions), un confessionari de les seves vivències i una guia per armar-se de raons per evitar fer allò tan català de canviar d’idioma a la primera paraula en castellà de l’interlocutor.

¿La seva militància lingüística amb el català és allò de la fe del convers?

Amb 14 anys era catalanoescrivent però no catalanoparlant. Però hi havia llavoretes plantades d’actituds favorables cap al català perquè sense la immersió lingüística no hauria estat capacitat per fer aquesta muda lingüística. Jo vaig fer filologia hispànica i al final vaig prendre consciència que tenia l’assignatura pendent del català. Va ser un procés progressiu, però el fet de venir a viure a Martorell em va ajudar a fer la muda lingüística.

Com veu la salut del català?

En situació de mala salut de ferro però en fase reversible. Mostra símptomes de substitució lingüística però no els té tots alhora així que és fals dir que demà desapareixerà.

Però està més present que mai, no?

És cert que està molt millor que fa 60 anys però també que en noves tecnologies o productes que consumeixen els nens i adolescents no hi ha català. A YouTube els acudits o les cançons són en castellà. Amb TV3 vam passar de gairebé zero a 25% d’oferta televisiva i ara estem al 2%.

¿Ens queda, de moment, l’escola?

Pel fet de ser llengua a l’escola, el català té propietats de ser llengua A, però potser caldria que s’estengués a altres àmbits. Si tinguéssim 50.000 youtubers en català tindríem una salut de ferro. Les meves filles saben imitar les varietats del castellà: mexicà, dominicà, argentí... però potser no saben com parla un català de l’Urgell o de València.

Li haig de preguntar per la polèmica sobre la cançó de la Rosalía.

Penso que és millor que la faci que no que no la faci. Ara bé, també cal ser conscients que mitja cançó en català no és gran cosa, tampoc. Però com que és una cantant internacional, el fet té repercussió.

La immersió perilla?

Quan el català molesta, la solució no és menys català sinó més. A l’escola molts professors canvien al castellà quan s’adonen que el català suposa un obstacle. Però llavors, si algú té problemes amb les matemàtiques, què fem? Li perdonem les mates? No, fem classes de repàs. Per què parlem de la imposició del català o el gallec i no del castellà a l’ensenyament? Al capdavall no és una llengua del país, és una llengua important i, molt probablement, encara que desaparegués de l’escola mantindria la vitalitat.

Què el va motivar a escriure Manual d’ajuda per a catalanoparlants?

El llibre està pensat per proporcionar eines des de la no-agressivitat a favor de la fidelitat lingüística. Les actituds individuals de fermesa generen adhesió. Una cosa és ser tossuts, que és un defecte, i una altra ferms. Reivindico la virtut de la fermesa. A més, m’he adonat que tret de comptades excepcions no passa res per no canviar al castellà.

Quin és el risc més gran?

Que no es transmetés de pares a fills. També tenim un problema d’incorporació de la població estrangera, que aprèn la llengua que li és més útil. Si els catalanoparlants no fan un esforç deliberat per no amagar el català, no existirà perquè ningú el voldrà aprendre.

¿ El català és poc flexible per al neologisme i molt per al castellanisme?

Mira, a TV3 tota la programació és en català però a programes com l’ APM! o Polònia la majoria d’esquetxos són en castellà. El fet que els castellanismes arrelin amb tanta facilitat és un signe de debilitat. Tenim un estàndard bastant bo i registres col·loquials tocadets.

I com se’n creen de nous?

L’única manera de fer-ho és amb més presència del català. Sense això és impossible i es calca l’expressió.

Digui un desig de futur per al català.

Plagiaria Joan Solà per dir que el català sigui la llengua ambiental, amb vitalitat, que no generi conflictes interiors als seus parlants quan volen exercir la fermesa. Hi ha un exemple amb el suahili, que no té la presència mediàtica del català però té una enorme vitalitat entre els cinc milions de parlants i 45 més que el tenen de segona llengua. Jo vull que el català sigui com el suahili.

És un bon titular.

Per a mi seria un signe de normalitat i d’extensió de l’ús social del català que el pròxim responsable del servei local es digués Fàtima o Mohamed, perquè voldria dir que la nova immigració ha accedit al català, l’ha normalitzat i l’ha integrat com una llengua important a les seves vides.