SOCIETAT

L’Agència de la Natura fa esclatar el territori contra el centralisme barceloní

La seva creació també revifa les velles friccions entre ecologistes i el món rural i forestal

Mai ningú hauria pensat que, en plena emergència climàtica, la creació d'un organisme per conservar la biodiversitat i el patrimoni natural podria aixecar tanta polseguera en tants sectors diferents. L'aprovació de l'Agència de la Natura de Catalunya, promoguda per JxCat, ERC, el PSC i els comuns, ha provocat una revolta del territori contra la visió centralista de Barcelona; ha despertat les velles friccions entre els ecologistes i el món agrari i forestal; i ha evidenciat els maldecaps i les absurditats que provoca tenir les competències relacionades amb el món rural i natural repartides entre dues conselleries: Agricultura i Territori. Col·legis professionals, entitats, sindicats, patronals, ONGs i institucions han pres partit en els últims dies per intentar evitar o promoure que el nou organisme es converteixi en una realitat el 17 de juny, la data prevista per aprovar-lo al Parlament.

Els orígens de l'Agència es remunten al 2005, però el text actual el van començar a gestar el 2017 els quatre partits que van celebrar el debat a la totalitat la nit del 6 de setembre, després d'aprovar les lleis de desconnexió. El 2018 es va reprendre el tràmit parlamentari que havia de culminar amb la seva aprovació en el ple del mes de març d'aquest any, però es va suspendre per la crisi del coronavirus. En principi, es va reprogramar per al 5 de juny, però ERC va demanar aquesta setmana retardar-ho fins al 17 "perquè s'havien d'aprovar uns decrets i no hi hauria temps", segons fonts presents a la junta de portaveus. Ara bé, segons diverses fonts properes als republicans, la raó principal per canviar el calendari és la divisió interna que hi ha al partit: el sector ecologista és partidari de l'Agència, però un altre, més proper al món agrari i forestal, aposta per fer-se enrere.

Però els republicans no són els únics que han rebut crítiques des de les seves pròpies files per voler aprovar el nou organisme. També a JxCat i al PSC han vist els últims dies com representants d'arreu del territori es revoltaven contra la seva proposta.

Territori vs. Barcelona

La Diputació de Lleida, els consells comarcals del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà o el Berguedà, i ajuntaments com els de Tremp, Montellà i Martinet, Das, Bellver o Vidrà han aprovat mocions en contra de tirar endavant l'actual redactat. "El territori hem esclatat perquè no se'ns escolta mai. Volem poder decidir, però des de la Generalitat només rebem traves i complicacions", lamenta l'alcalde de Cercs (Berguedà), Jesús Calderer (Demòcrates-JxCat). "Ens afectarà moltíssim al nostre futur, i primer ho aproven i després ens ho expliquen. No es poden fer les coses d'esquena al territori i menystenint el territori. Hem de trencar aquestes dinàmiques d'una vegada", sosté el president del consell comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús (ERC-AM).

Malgrat les crítiques, el conseller de Territori, Damià Calvet, defensa que hi ha hagut "55 compareixences de diferents sectors i actors, i s'ha escoltat tothom". "I quatre partits hem consensuat el text. Parlaré amb tothom qui m'ho demani, però no es pot canviar la proposta que ha acordat el Parlament", afegeix abans de recordar que totes les competències d'Agricultura continuen en mans del departament "i no s'han pres a ningú". El conseller admet que està "una mica sorprès pels moviments d'última hora": "Hi pot haver contrast d'informació, el que no pot haver-hi és desinformació i mentides", retreu.

La missió del nou ens, segons el text acordat, és protegir, planificar, gestionar i estudiar el medi natural de Catalunya per conservar-ne el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat. Una declaració d'intencions que els detractors del projecte també signen. El problema és, però, la lletra que continua. No estan d'acord amb el repartiment de cadires del consell de direcció, no està clar com es distribuirà el finançament ni quin serà, ni soluciona un problema endèmic: el repartiment de competències entre Agricultura i Territori. I temen que suposi noves traves per desenvolupar qualsevol activitat.

"Diverses entitats vam consensuar 36 propostes i no se'n va acceptar ni una. Som els primers que fa 30 anys que ens vam autoimposar uns plans forestals, però si no s'hi intervé i es deixa la natura lliure, els boscos seran un polvorí", apunta el president del Consorci Forestal de Catalunya, Rosend Castelló. "La meitat dels membres del consell són polítics i hi haurà un representant dels naturalistes i un dels ecologistes, quan la diferència no està clara. Però d'investigadors o representants de la gent que treballa al territori no n'hi ha cap. Després de 15 anys, ens mereixem una llei ben feta", lamenta el vocal de la junta del Col·legi de Biòlegs, Eduardo Martínez.

A l'altra cara de la moneda, una de les principals defensores de l'Agència ha estat la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN): "No és la solució ideal. Però l'Agència té la capacitat de cohesionar: cal que tots, experts, institucions, naturalistes, el sector primari i el territori, col·laborem. Perquè sense aquesta unió difícilment podrem afrontar la crisi climàtica", exposa el president, Marc Vilahur. L'entitat ha aglutinat el suport de 215 organitzacions i col·lectius a favor de la seva aprovació, entre les quals SOS Pirineus. Una de les portaveus, Núria Martí, lamenta les veus discordants que han sorgit: "No es pot tirar a terra tota la feina d'anys perquè hi ha interessos econòmics d'un sector".

La nova polèmica, doncs, sembla lluny d'acabar-se: cada dia sorgeixen noves veus contràries a l'aprovació del text actual. Les últimes que s'hi han sumat són les patronals Pimec i Foment del Treball, a més de col·legis professionals com el d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals. Una pressió des de diversos àmbits del territori que podria fer canviar els plans dels partits polítics, que hauran de fer equilibris per sortir d'aquest atzucac.