IMMIGRACIÓ

Arsenio G. Cores: “El sistema d’asil està col·lapsat a Espanya”

Aquest advocat expert en dret d'asil aporta una mica de llum al cas de l''Aquarius'

Durant els últims dies s’ha dit que els migrants de l’'Aquarius' rebrien “l’estatus de refugiats”. Després es va assegurar que obtindrien un permís d’estada inicial de 90 dies, o que podrien ser traslladats a centres d’internament per a estrangers (CIE) o fins i tot expulsats. Arsenio G. Cores és un dels advocats espanyols amb més experiència en dret d’asil. Hi aporta una mica de llum.

Com hauria d’actuar legalment el govern espanyol amb els migrants de l’'Aquarius'?
El govern ha actuat de manera humanitària acceptant que el vaixell desembarqui a València. Per tant, el més lògic és que continuï actuant de manera humanitària un cop els rescatats siguin a Espanya. Segons les estadístiques de l’ONG Open Arms, gairebé un 90% de les persones salvades al Mediterrani han sigut víctimes d’agressions sexuals. Per tant, sens dubte, el que aquesta gent necessita ara és un tracte humanitari. És a dir, que se’ls concedeixi un permís d’estada per raons humanitàries, independentment que després puguin o no demanar asil. No es tracta de regalar-los res, sinó de basar-se en un concepte legal reconegut. Aquest permís dura un any i és renovable.

Suposem que no passa així. Quina és l’alternativa?
L’alternativa és que iniciïn un procediment per sol·licitar asil. Per a això, primer se’ls fa una entrevista i després se’ls obre un expedient que, segons la normativa, s’ha de resoldre en un termini màxim de sis mesos, però que en realitat acostuma a tardar força més. Acutalment a Espanya hi ha més de 40.000 expedients sense resoldre per falta de personal. El sistema està col·lapsat.

Què fan els migrants durant tot aquest temps d’espera?
Tenen dret a estar com a mínim sis mesos en un centre o en un pis d’acollida gestionat pel ministeri o per una ONG.

Existeixen prou centres i pisos d’aquest tipus?
Sembla que sí.

Què passa després?
Un cop passats aquests sis mesos i si l’expedient encara no s’ha resolt, aquesta persona pot obtenir una autorització per treballar i rebre una sèrie d’ajudes mínimes per independitzar-se i intentar trobar un lloc per viure pel seu compte.

Durant quant de temps pot rebre aquestes ajudes?
Les ajudes van vinculades a la vigència de l’expedient. Un cop l’expedient es tanca, la persona es queda sense assistència. Si l’expedient es manté obert, pot rebre ajudes durant un màxim de dos anys aproximadament.

Quina sol ser la resolució dels expedients?
A Espanya es deneguen més peticions d’asil que no pas es concedeixen. L’any passat es van aprovar més d’un 50% de les sol·licituds d’asil, però aquestes estadístiques són enganyoses. El 95% dels asils concedits corresponien a peticions fetes per sirians. Als sirians se’ls concedeix asil sempre. En canvi, per exemple, es denega el 99% de les peticions de veneçolans, gairebé totes les dels colombians, malgrat que és el segon país amb més sol·licituds, i el percentatge de denegació també és molt alt per a la gent que ve d’Àfrica.

Un cop se’ls denega l’asil, ¿aquesta gent té alguna possibilitat de regularitzar la seva situació a Espanya?
Poden apel·lar aquesta decisió i que els tribunals decideixin, o esperar a estar tres anys a Espanya per demanar el permís d’arrelament.

En què consisteix aquest permís?
Si una persona ha estat tres anys a Espanya i té una oferta de feina, o sigui, si pot demostrar que algú la vol contractar, pot regularitzar la seva situació. És difícil aconseguir-ho, però actualment és la via de regularització que existeix. No n’hi ha cap altra. A més, si la llei recull la possibilitat de regularitzar-te estant tres anys a Espanya sense papers, això vol dir que hi ha molta gent que pot viure a Espanya sense papers durant tres anys.

¿Això significa que Espanya no expulsa els migrants en situació irregular?
Sobretot s’està expulsant gent magribí i del Senegal, i d’alguns altres països de l’Àfrica subsahariana. Però és cert que la capacitat d’Espanya per expulsar les persones que estan en situació irregular és limitada.

¿Aleshores els rescatats de l’'Aquarius' tenen molts números de convertir-se en futurs manters?
Jo no sé aquesta gent de quins països ve exactament, ni quina és la seva situació personal; per tant, és difícil saber si els denegaran o no l’asil. Però les estadístiques ens diuen que a molta gent d’Algèria, el Marroc i els països subsaharians se’ls denega. Això implicaria que es quedarien en situació irregular, i el primer obstacle per aconseguir una feina és no tenir papers.

Més continguts de