Arxiven la investigació contra agents dels Mossos per l'1-O al Vendrell

La jutge hi veu indicis de delicte, però la fiscalia i les defenses han demanat no continuar amb el cas

El jutjat d'instrucció número 3 del Vendrell ha arxivat provisionalment la investigació contra una trentena d'agents dels Mossos d'Esquadra, directors d'escoles i de centres de salut, així com responsables dels col·legis electorals, per la seva actuació durant l'1-O. La jutge hi veu indicis de delicte, però tant la fiscalia com les defenses han demanat no continuar amb el cas. La fiscalia no aprecia responsables ni cap delicte, segons la jutge, que "discrepa" d'aquesta valoració si es tenen en compte les proves que s'han recopilat en la investigació de la causa.

Denuncien els Mossos per “passivitat”

La jutge recorda que "no es pot continuar" amb el cas perquè la fiscalia ha sol·licitat que s'arxivi el procediment i no hi ha cap més acusació. Tot i això, la titular del jutjat d'instrucció considera que seria apropiat avaluar la conducta de cadascun dels agents que fins ara investigava perquè, segons ella, "resulta inversemblant" que alguns Mossos es mantinguessin com a "espectadors passius" el dia del referèndum, cosa que podria derivar en un delicte d'omissió del deure de perseguir infraccions o d'un delicte de desobediència.

En aquest sentit, la jutge descriu com a "incomprensible" que la fiscalia digui que el desplegament dels Mossos l'1-O va ser insuficient i que alhora valori, "de manera contradictòria", que hi va haver una actuació correcta per part de tots els agents pel principi de jerarquia. Un principi que, segons la jutge, "no eximeix" de complir la llei. "No s'ha trobat explicació al comportament d'alguns agents que, segons es desprèn d'imatges i vídeos, es veu com s'acosten a la massa congregada de ciutadans a les portes d'un centre educatiu de Cunit, reben aclamacions i se n'aparten després de breus moments d'interactuar-hi, sense identificar ningú i retirant-se a un segon pla", exposa la jutge, que subratlla que hi havia urnes i material electoral a l'interior del mateix centre.

16 jutjats catalans investiguen els Mossos per "inactivitat" l'1-O

La jutge qüestiona els comandaments dels Mossos pel dispositiu dissenyat el dia del referèndum i també per l'operatiu de tancar els centres educatius que es farien servir com a punts de votació. De fet, titlla de "falta de credibilitat" que l'inspector en cap del Vendrell de la policia catalana no tingués capacitat de decidir sobre l'ús de les unitats ARRO –d'antiavalots– de la zona l'1-O, com ell va declarar durant la investigació. "Només es van requisar urnes en un dels centres educatius", remarca la jutge, que afegeix que en aquest punt es va actuar per un requeriment del mateix jutjat l'1-O, després d'haver rebut denúncies de ciutadans per passivitat en l'actuació dels Mossos.

Un jutge de Cornellà interrogarà l'excúpula dels Mossos per no "evitar" l'1-O

La fiscalia ha argumentat que ja s'està investigant el paper  dels comandaments superiors dels Mossos a l'Audiència Nacional, però la titular del jutjat retreu al ministeri públic que això "no és incompatible" amb determinar si es va produir desobediència per part dels agents que hi havia a la zona del Vendrell el dia del referèndum.

L'Audiència Nacional confirma el processament de Trapero per sedició i organització criminal

Altres investigats en el punt de mira

Pel que fa als directors d'escoles, la jutge apunta que cap va denunciar voluntàriament l'ocupació del seu centre educatiu i que queda provat que cap centre havia previst activitats extraescolars per al cap de setmana de l'1-O. Sobre els directors de centres de salut, la jutge qüestiona que s'habilités l'obertura "sense que l'assistència mèdica es justifiqués per una afluència massiva de consultes". En els dos casos, afegeix, es demostra l'ús d'edificis públics i la cooperació "per a una activitat declarada il·legal".

Els directors d'escoles i de centres de salut, a part dels agents dels Mossos, no han sigut els únics investigats en la causa del Vendrell, perquè el jutjat també ha investigat les persones identificades l'1-O per la policia catalana com a responsables dels col·legis electorals del referèndum. En aquest cas, la jutge considera que són persones que es van erigir "en responsables d'una massa" que no permetia als Mossos accedir a l'interior dels centres educatius. "Aquesta resistència passiva, com diuen, és incomprensible; només té el propòsit de limitar i coartar la tasca policial en compliment d'una resolució judicial", assegura la jutge, que conclou que "és de difícil comprensió" que no se'ls consideri responsables de cap fet.

El sindicat Uspac, que ha defensat la majoria de la trentena dels Mossos investigats en aquest cas, ha valorat que "mai s'hauria d'haver obert" aquesta causa als agents destinats a les escoles l'1-O, "la baula més feble de la cadena". "Hem estat utilitzats pels comandaments de la prefectura i per tots els governs, d'un i l'altre costat, per a finalitats merament partidistes", ha lamentat el sindicat.

Més continguts de