La transmissió del covid-19 s’accelera a la zona del Vallès

Catalunya supera els 100.000 contagis i Figueres notifica menys casos però el risc de rebrot és alt

Alerta a Sabadell, Terrassa i Granollers per l’augment de casos de covid-19 que s’han declarat els últims deu dies. Les dades epidemiològiques que proporciona Salut Pública constaten un augment de la transmissió del virus a les comarques del Vallès Occidental i Oriental: entre el 24 i el 30 de juliol es van notificar el doble de positius que la setmana anterior i es va accelerar el ritme de propagació de la infecció. La taxa de contagi (R), que calcula quantes persones pot contagiar de mitjana un sol infectat, se situa ja en 2. Per tant, de cada cas se’n poden generar dos de nous.

Els pitjors repunts han sigut a Sabadell i Terrassa, amb un centenar i una setantena de contagis nous, respectivament. Els registres de les dues ciutats han fet que el Vallès Occidental hagi duplicat tant els casos actius -que han passat de 270 a 522- com els ingressos hospitalaris -de 15 a 32- en només set dies. La comarca ja ha entrat en risc de rebrot amb una R entorn a l’1,7, ja que a més de la incidència acumulada a les cocapitals, altres municipis grans com Sant Cugat del Vallès, Rubí o Cerdanyola del Vallès també han augmentat la detecció de nous contagis. Granollers va pel mateix camí que les seves ciutats veïnes. De fet, la capital del Vallès Oriental va multiplicar per 2,3 els 94 contagis registrats la setmana anterior i va notificar 215 positius nous entre el 24 i el 30 de juliol -el període temporal que ofereix més fiabilitat per conèixer l’evolució de l’epidèmia, segons el departament de Salut-. Amb una R de 2, és la quarta comarca amb la taxa de contagi més elevada.

Els investigadors del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC, responsables dels informes que es remeten a Europa sobre l’evolució de la pandèmia a l’Estat, avaluen la situació a la zona del Vallès com d’“empitjorament fort”, com ja va passar en altres territoris les últimes setmanes, com Lleida, Barcelona o l’Hospitalet de Llobregat. Els investigadors subratllen que la resta de la regió metropolitana nord manté una bona tendència gràcies a la millora del nord de Barcelona, amb Badalona al capdavant. Lleida i Barcelona també veuen la seva corba estabilitzar-se.

Les males notícies al Vallès van arribar el mateix dia que Catalunya superava els 100.000 contagis. Salut va informar ahir de 1.243 casos nous, la majoria de les quals (1.230) infeccions en actiu i diagnosticades per PCR, i va comunicar sis defuncions, que eleven a 12.751 les víctimes de l’epidèmia que va esclatar fa cinc mesos.

Precisament aquest dijous es complirà el termini de deu dies que el president de la Generalitat, Quim Torra, considerava “més crític i decisiu” per al control de la pandèmia. “Dependrà del que fem que tornem a la situació de febrer i març”, va alertar. Per ara, tot indica que les restriccions funcionen i que, malgrat que cada dia es notifiquen un miler de casos, la corba es va desaccelerant en les àrees on s’han aplicat les limitacions.

De fet, els experts no descarten que el Govern també hagi de desplegar restriccions socials, comercials i a la mobilitat en els municipis afectats del Vallès de cara a contenir la propagació del coronavirus, tal com va haver de fer en altres territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona i Lleida. “No és fàcil, però hem vist que les mesures que hem anat prenent, per exemple al Segrià, estan donant un bon resultat i, quan vagin apareixent brots arreu del país, haurem d’aplicar-les”, va valorar ahir el president Quim Torra.

Brots “difícils de rastrejar”

On sembla que l’actuació governamental encara no ha aconseguit reduir la circulació del virus és a l’Alt Empordà. Amb un degoteig sostingut de casos, la comarca gironina és l’única excepció entre les zones que fa quinze dies que tenen restriccions vigents i, si bé la transmissió va a la baixa, encara es notifiquen moltes infeccions noves. Entre el 24 i el 30 de juliol es van detectar 162 positius (la setmana anterior van ser 211), i el percentatge de positius és probablement un dels més alts de tot el país: de les 688 PCR que s’hi van fer, el 15% van revelar una infecció activa. “Han millorat però molt menys que Barcelona, amb uns creixements importants i una forta transmissió posterior als grans brots”, explica l’investigador del BIOCOM, Enric Álvarez.

Tot i que la taxa de contagi ha passat de 4 a 1,2 durant les últimes dues setmanes, la situació a la capital empordanesa encara no és “òptima”. L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, es va agafar al descens de la R per defensar que el municipi és una “ciutat segura”. Ho va fer després d’una trobada telemàtica amb el president Quim Torra en què també van participar diferents actors de l’Alt Empordà i el vicepresident Pere Aragonès; el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Amb tot, els reptes a l’Alt Empordà són diversos. D’una banda, destaca la dificultat de fer el seguiment epidemiològic d’uns “brots difícils de rastrejar”, segons van explicar ahir fonts de la reunió que va tenir Torra amb els alcaldes de la comarca. Els responsables municipals van traslladar al president que el número de rastrejadors per fer seguiment dels brots tant de Figueres com de Vilafant és insuficient -Salut no especifica quants n’hi ha a la demarcació de Girona- i que cal incrementar els recursos humans perquè l’atenció primària, amb molts professionals de vacances, està força tensionada.

Un segon motiu que ha dificultat la reducció de la R és que els rastrejadors s’han topat amb la negativa d’alguns col·lectius a l’hora de facilitar els contactes amb qui han estat i que podrien ser potencials positius i, alhora, transmissors. Alguns brots s’han produït en barris amb una situació econòmica i social molt complexa, i les persones amb PCR positiva no volien donar noms dels contactes amb qui havien estat per no perjudicar-los laboralment, ja que algunes d’aquestes persones treballen en situació irregular. Per intentar evitar aquesta opacitat a l’hora de facilitar la informació i poder fer l’estudi de contactes, la setmana passada l’Ajuntament de Figueres va promoure diverses trobades amb personalitats de les diferents comunitats per tal de convèncer-los de la importància de col·laborar amb els rastrejadors.