Clam perquè els infants més vulnerables siguin "prioritaris" a l'hora de tornar a classe

Save the Children demana un pla Marshall educatiu de 5.000 milions d'euros

Avui fa dos mesos que es va decretar el tancament de tots els centres educatius del país, i encara no hi ha cap data sobre quan es podran reobrir les aules. Davant la incertesa, i amb més d'1,6 milions d'alumnes a casa, molts dels quals totalment desconnectats de l'escola, les entitats d'infància demanen que els alumnes més vulnerables tinguin "prioritat" en la tornada a l'escola. Aquests dies ho ha demanat l'Unicef a nivell mundial, i el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació a nivell català, un grup d'AMPA de centres de màxima complexitat que en total escolaritzen 200.000 alumnes catalans. I aquest dimarts hi ha insistit Save the Children.

"En el moment que s'obrin els centres educatius, cal prioritzar l'accés als nens que han estat més desvinculats durant el confinament, i aquests són els nens que procedeixen d'entorns vulnerables", ha apuntat el director general de l'entitat, Andrés Conde, durant la presentació de l'informe Covid-19: tancar la bretxa. Ara que les autoritats educatives alerten que el curs que ve "no es tornaran a veure les aules amb el mateix nombre d'alumnes" i que caldrà desdoblar grups per torns, Save the Children proposa que els primers a tornar a l'aula siguin els infants que no han tingut suport educatiu a casa ni accés a plataformes digitals, perquè són els que corren un risc més gran de fracàs escolar. Espanya és ja el país de la Unió Europea amb més abandonament: el 18% dels alumnes deixen els estudis abans d'hora. 

Espanya torna a ser el país de la UE amb més fracàs escolar

Per això, l'ONG diu que si s'han de reduir els alumnes per aula, cal "reforçar les plantilles dels centres amb alumnat desafavorit de manera que, si ho permet l'espai o per torns, hi pugui assistir presencialment tot o la major part de l'alumnat i com més temps millor". L'entitat recorda que la recerca els avala perquè els estudis constaten que la reducció del temps lectiu, el gap estiuenc (la pèrdua de coneixements durant les vacances escolars) o la docència online perjudiquen molt més aquests alumnes. 

De fet, l'entitat ha constatat que el tancament d'escoles repercuteix especialment en les famílies amb menys recursos, els infants de les quals estaran prop de sis mesos desconnectats, a causa de la bretxa digital –el 40% dels més de 3.000 nens i adolescents en risc d'exclusió social que atén Save the Children no tenen ordinador ni cap mitjà tecnològic per seguir les classes a distància–, però també la bretxa socioeconòmica –els pares no poden ajudar-los perquè no tenen les competències necessàries o han de treballar, per exemple. 

Quan els deures de l'escola són l'últim dels problemes del confinament

Així mateix ho ha alertat la Fundació Cotec, en constatar que les desigualtats entre famílies i escoles durant la pandèmia han ampliat les tres bretxes d'aprenentatge que ja hi havia abans d'aquesta crisi: la bretxa d'accés (disponibilitat d'ordinadors), la d'ús (temps disponible) i l'escolar (equipament i preparació d'escoles i docents). En aquest sentit, la diferència més gran no es dona ni entre territoris ni pel nivell socioeconòmic de les famílies, sinó per la titularitat dels centres: mentre que el 71% dels directors d'escoles privades consideren que el seu centre compta amb una plataforma eficaç per fer l'aprenentatge online, el percentatge cau fins al 55% entre els directors dels concertats i al 49% entre els dels públics. 

Mesures de conciliació per reduir la bretxa

Per reduir aquestes distàncies, les entitats demanen fer arribar dispositius a aquestes llars i, alhora, aplicar mesures de conciliació. "Hi ha un risc molt gran que si els pares s'incorporen al lloc de treball sense que hi hagi mesures de conciliació o sense que s'obrin les escoles, els nens es quedin sols a casa", ha alertat Conde, de Save the Children. L'ONG també reclama programes educatius d'estiu, reforç educatiu extraescolar, tutories, suport psicosocial i educació emocional i un sistema de beques i ajudes molt més gran. 

"Demano que els polítics mirin a les mares solteres que estem soles a casa amb els fills"

De fet, l'entitat creu que el sistema educatiu necessita un pla Marshall d'entre 4.200 i 5.000 milions d'euros per recuperar-se de l'impacte de la pandèmia. "El covid-19 ha aprofundit diferències que ja hi havia entre l'alumnat de diferents orígens socioeconòmics. La crisi és una oportunitat per reconstruir el sistema educatiu en termes d'inclusió i equitat", ha afirmat Conde. També aquest dimarts, l'Unicef ha fet una crida perquè els estats inverteixin 1.500 milions d'euros per reforçar la resposta humanitària dels infants. Són prop de 1.000 milions més dels que va demanar a finals de març, un increment que l'entitat vincula a l'augment de les necessitats de les famílies.