Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Compte enrere per a l’adeu a l’abocador de Vacamorta

El Govern haurà de treure els 2,2 milions de tones de deixalles que s’acumulen sota terra

Han fet falta nou sentències judicials i disset anys de lluita veïnal per albirar la fi de l’abocador de Vacamorta, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà). Al juny, el TSJC va renyar la Generalitat per incomplir la sentència del 2015 que l’obligava a treure, en un termini de dos anys, els 2,2 milions de tones de deixalles acumulades sota terra perquè considerava “del tot inadmissible i insuportable” que “a aquestes altures” el Govern no hagués començat a buidar l’abocador.

Quan va sortir la interlocutòria del tribunal, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va assegurar que esgotarien la via judicial abans de treure les escombraries, però ni el Govern ni l’empresa que gestionava l’abocador, Recuperació de Pedreres SL, han presentat cap recurs i, per tant, la sentència s’ha de complir. “El Govern que surti de les eleccions haurà de buidar l’abocador tant sí com no”, va afirmar Montse Tena, portaveu de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), que va néixer l’any 2000 per lluitar contra aquestes instal·lacions i que forma part del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).

Les dues entitats ecologistes, juntament amb el consistori, han liderat l’oposició a l’abocador i han estat disset anys batallant judicialment per aconseguir el seu tancament i posterior buidatge. “Si la Generalitat hagués fet cas de la primera sentència, que és del 2003, ara no tindríem un problema tan gran”, va retreure l’alcalde de Cruïlles, Salvi Casas, que espera que el nou Govern “restauri aquest paratge amb les màximes garanties d’una vegada per totes”. I és que, segons els opositors, un dels principals perjudicis mediambientals d’aquestes instal·lacions són els tot just 20 centímetres de terra que separen els 2,2 milions de tones de deixalles del subsol i les aigües subterrànies. “Hi ha informes de la mateixa Generalitat que indiquen que s’han infiltrat lixiviats [residu líquid generat per la descomposició de residu sòlid] que contaminen les aigües perquè està mal impermeabilitzat”, va denunciar Tena, que hi afegeix el problema de les pudors: “Els veïns no poden obrir les finestres a l’estiu perquè és insuportable”. L’abocador és a menys de 400metres del veïnat de Puigventós i a menys d’un quilòmetre de Cruïlles i la Bisbal d’Empordà. “Tot i que l’abocador està clausurat, els efectes toxicològics no estan tancats. Fins que no se’n treguin els residus continuarà augmentant el problema de salubritat per a les persones i el medi ambient”, va reclamar la portaveu, que també va demanar que l’Ajuntament, la PAAC i el CEPA “puguin col·laborar en la planificació del buidatge”.

El cost econòmic

Per contra, el conseller Rull va argumentar al juny que treure les deixalles de l’abocador tindria un cost ambiental i econòmic més alt que deixar-lo com està, perquè es trigarien onze anys a buidar-lo i caldria un mínim de 140.000 viatges en camió, amb un cost d’uns 150 milions d’euros. Uns arguments, però, que l’alt tribunal ha desestimat en tots els recursos que ha presentat la Generalitat, des que l’any 2000 va atorgar malament la llicència d’obertura.

Després d’un grapat de sentències i litigis judicials, finalment el departament va clausurar l’abocador el 2014 i, des de llavors, els veïns esperen que es compleixi l’ordre judicial de restituir la situació d’abans que hi arribessin les primeres deixalles. Un objectiu que, ara, està més a prop de fer-se realitat.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Etiquetes

Més continguts de