SALUT

Coronavirus MERS: la nova alerta sanitària mundial

Sorgit al Pròxim Orient fa tres anys, el virus ha fet 500 morts i ara ha arribat a Corea del Sud

El primer cas es va diagnosticar el setembre del 2012 i, des de llavors, el nou coronavirus MERS -acrònim en anglès de la síndrome respiratòria del Pròxim Orient- ha provocat més de 1.200 contagis confirmats i gairebé 500 morts arreu del món. No són dades especialment elevades, tenint en compte que hi ha hagut casos en 25 països. De fet, el pic màxim de l’expansió es va produir fa un any, però el salt que ha fet ara a Corea del Sud, un país densament poblat i on s’ha constatat que el virus és capaç de produir contagis terciaris -és a dir, desencadenar la malaltia en una persona que no havia estat en contacte directe amb el pacient zero sinó amb un altre malalt prèviament contagiat per ell-, ha obligat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a reaccionar.

De moment, l’OMS va anunciar divendres passat que enviarà una missió exploratòria al país asiàtic per analitzar la situació, tot i que ara per ara no ha recomanat cap tipus de restricció en els vols comercials ni en el tràfic de mercaderies. És força lògic, perquè l’Aràbia Saudita, on va sorgir la malaltia, acull cada any milions de pelegrins en viatge a la Meca i, fins ara, només s’havien fet recomanacions genèriques per extremar les precaucions. En el cas d’Europa, s’han constatat casos importats i morts aïllades a França, el Regne Unit, Alemanya i Grècia. A Espanya, tot i que no es van arribar a confirmar i es van arxivar com a sospitosos, el novembre passat es van notificar dos casos en persones que també havien viatjat a la Meca, segons recull el butlletí que publica periòdicament l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

A part d’això, la situació a Corea del Sud ha afegit alguns elements de preocupació. En aquest país asiàtic s’han confirmat 64 contagis en les últimes dues setmanes i s’han produït cinc morts, arran del primer cas detectat, el 20 de maig passat, en un home que havia tornat del Pròxim Orient. Tot i que el govern sud-coreà ha assegurat que no hi ha cap risc d’epidèmia i que la situació es pot controlar sense destinar-hi cap partida pressupostària extraordinària, manté en quarantena unes 2.300 persones -incloent-hi un poble sencer de 150 habitants- i ahir va anunciar que rastrejarà els mòbils d’aquestes persones per controlar que realment segueixen les indicacions i no surten de casa.

Després d’una setmana en què s’han aturat les classes en 1.160 llars d’infants, escoles i instituts, Corea del Sud ha confirmat que hi ha hagut contagis en 24 centres de salut de tot el país, mentre creixen les crítiques a l’actuació de l’executiu.

Els dubtes del MERS-CoV

Fins ara els experts de l’OMS consideraven que el nou coronavirus MERS tenia una transmissibilitat baixa, tot i que la mortalitat s’ha fixat al voltant del 40%, i això és molt més que la taxa de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), l’altre coronavirus, que entre el 2002 i el 2003 va causar 800 morts a tot el món.

El nou virus, amb un període d’incubació d’uns 14 dies, desencadena una infecció respiratòria i també pot afectar la capacitat renal del pacient. Tot i així, la majoria de les víctimes mortals registrades fins ara presentaven comorbiditats i tenien el sistema immunitari compromès, un patró similar a les víctimes que provoca la grip cada any. Els experts pensen ara que, sense que el virus hagi mutat, en realitat podria afectar més gent de la que es pensava en un principi i en molts casos podria ser asimptomàtic. Si això és confirmés, la bona notícia seria que en realitat la taxa de mortalitat seria molt inferior al 40%. De fet, a Corea del Sud -des d’on també s’ha produït l’exportació d’un cas a la Xina-, la mortalitat és de moment inferior al 10%.

El paper dels camells

Una de les advertències que sí que ha emès l’OMS en relació al MERS és que les persones amb malalties de base evitin el contacte amb camells. Es creu que aquests mamífers actuen com a hostes naturals de la malaltia, i per això l’advertència inclou el consum de llet o carn poc cuita d’aquests animals. La sospita es fonamenta en el fet que és als països del Pròxim Orient on més estralls ha causat el coronavirus. A l’Aràbia Saudita s’han confirmat un miler de casos i unes 450 morts, mentre que als Emirants Àrabs Units han sigut 74 casos i una desena de morts. També s’han confirmat diverses defuncions a Jordània, Qatar i Oman.

Com en qualsevol altre virus, el MERS parasita les cèl·lules sanes d’altres organismes per poder-se reproduir. Però en aquest cas, els experts creuen que funciona de manera diferent del SARS, l’altre coronavirus descobert al segle XXI, ja que utilitza uns receptors sensiblement diferents. Aquests receptors es podrien conservar en hostes diversos, com ara ratpenats i porcs, i també en l’ésser humà, la qual cosa faria disminuir les barreres per a la transmissió creuada entre diferents espècies.

Sense que fins ara s’hagi confirmat cap cadena de transmissió sostinguda, tot i que el virus es pot transmetre a distàncies superiors a un metre i fins i tot entre pacients que només han ocupat el mateix espai durant pocs minuts seguits, l’OMS ratifica que el risc a Europa segueix sent “molt baix”.

Protocol a Catalunya

L’Agència de Salut Pública va aprovar fa mesos un procediment d’actuació davant de casos sospitosos i disposa de les tècniques diagnòstiques necessàries per confirmar una infecció, malgrat que encara no ha identificat cap cas. De fet, el procediment s’actualitza periòdicament, a partir de l’evidència científica, i presenta força similituds amb el protocol de l’Ebola, que ja es va activar preventivament un parell de vegades l’any passat.

Així doncs, hi ha criteris fixats per considerar sospitós un cas -sobretot presentar problemes respiratoris i haver viatjat recentment al Pròxim Orient, o bé haver estat en contacte amb un altre cas- i també s’ha detallat el procediment que cal seguir davant d’una sospita. S’ha definit també com cal tractar un malalt i com s’han d’enviar les mostres biològiques al laboratori per confirmar la infecció. L’Hospital Clínic és el laboratori de referència.

Ara per ara no s’ha descobert cap vacuna contra la malaltia i, encara que finalment quedi en una alarma més i s’extingeixi a Corea del Sud, tal com vaticinen els experts, el MERS torna a posar sobre la taula que, en matèria de virus, el risc per als éssers humans mai serà zero.

Més continguts de