"És el moment que els occidentals tinguin menys fills"

La filòsofa Marta Tafalla parla d'ecofeminisme als Debats de Pedralbes, organitzats per l'ARA

Lliçó de filosofia aplicada en plena tarda de pandèmia. El coronavirus ha evidenciat la fragilitat de la natura davant d’una civilització que amb el lema de "consumeix molt i ràpid" ha portat el planeta al límit, passant per sobre dels col·lectius més vulnerables. És un bon resum de contra què lluita l’ecofeminisme, un neologisme que ja ha fet 40 anys i que planteja la interconnexió entre natura i dones partint de la base que una i les altres pateixen la mateixa opressió i del mateix opressor. La professora de filosofia de la UAB Marta Tafalla ha intentat explicar què és l’ecofeminisme en la segona jornada dels Diàlegs de Pedralbes, coorganitzats pel diari ARA, moderats per Antoni Bassas i dirigits per Daniel Gamper. Ras i curt, Tafalla diu que el moviment posa en valor dones i natura, com a dos subjectes "menyspreats" i maltractats històricament a base de discursos ideats per "homes blancs i occidentals", fins al punt que el masclisme o la destrucció del medi ambient s’han assumit gairebé com una llei natural, tot i que en els últims anys la consciència ambiental i el feminisme han aconseguit fer trontollar estructures arcaiques.

No és, però, un moviment utòpic ni contemplatiu sinó que "les ecofeministes tenen aquesta cosa de parlar de com repensar la vida quotidiana amb discursos profunds", reflexiona la filòsofa Tafalla. Els canvis són viure en equilibri, de tu a tu amb els altres animals i la natura, i reivindicant la importància dels treballs de cura, que malgrat que són indispensables són els menys valorats socialment i econòmicament. Aquí Tafalla ha llançat la idea més provocadora: amb una sobrepoblació humana (només el 4% de mamífers són salvatges, ha dit) que actua com una plaga per al planeta, potser és el moment de "reduir voluntàriament la població i de tenir menys fills". I són els occidentals els que haurien de fer aquest sacrifici perquè, ha afirmat, són els que "tenen menys possibilitats de sobreviure" amb un canvi climàtic accelerat. I ha deixat una recomanació: "Llegiu escriptores africanes, asiàtiques, ecofeministes, diferents, perquè ajuden a qüestionar els prejudicis".