Deportació exprés del govern espanyol per a 55 dels migrants que van saltar ahir la tanca de Melilla

BarcelonaEl govern espanyol ha deportat 55 dels 209 migrants que van aconseguir saltar aquest diumenge la tanca de Melilla, en un episodi en què van morir dues persones, una a Melilla i l'altra al costat marroquí de la frontera. Després que el ministeri de l'Interior posés en marxa un procés accelerat d'identificació, que s'ha allargat fins les quatre de la matinada, amb un equip de 30 advocats, els migrants han estat retornats al Marroc per via marítima. És el tercer cop aquest any que s'aplica el procediment sumari d'expulsió, que es basa en un acord de readmissió signat entre Espanya i el Marroc el 1992 i que ha estat qüestionat per advocats i defensors des drets humans, que en critiquen la manca de garanties. Segons van revelar fonts de l'Associació Marroquina dels Drets Humans, els migrants deportats van ser internats en un camp als afores de Nador.

Continuen a Melilla les 140 persones el grup que van dir que volen sol·licitar asil a Espanya, 3 que han estat identificades com a menors i 10 que van resultar ferides en el salt a la tanca(5 que van ser hospitalitzades i 5 més que necessiten repòs). La resta han estat retornats al Marroc amb un document on consta el seu nom, edat i nacionalitat sense cap altra comprovació.

"Cada advocat s'havia de fer càrrec de 6 migrants, i l'assistència durava uns 20 minuts: això són uns tres minuts per persona, i en aquestes condicions és molt difícil fer un assessorament legal en condicions", explica Pep Buades, portaveu de l'equip de Frontera Sud del Servei Jesuïta a Migrants. Buades afegeix que "la majoria d'expulsats parlaven bambara, la llengua majoritària de Mali, per la qual no hi ha gaires intèrprets a Melilla" i recorda a més que en el moment en què es van fer les identificacions els migrants estaven esgotats i tenien contusions i petits talls.

Tot apunta que el govern de Pedro Sánchez consolida així una nova política als enclavaments de Ceuta i Melilla. Ja no es tracta de fer les tanques més altes, de blindar-les amb filats de concertina que causen greus ferides a la pell o de les anomenades expulsions "en calent": la devolució a través de les portes de la tanca dels migrants que aconsegueixen creuar en el mateix moment, sense cap mena de garantia, una pràctica contrària al Dret Internacional i que el govern de PP va legalitzar amb l'anomenada Llei 'mordassa'. Ara el ministeri encapçalat per Fernando Grande-Marlaska llança un missatge a navegants: no serveix de res jugar-se-la per saltar la tanca per què sereu retornats. En el precedent de l'expulsió sumària del 23 d'agost, el govern va al·legar que els migrants havien actuat de manera violenta, però en el salt d'ahir la delegació del govern no va referir cap comportament violent.

El 23 d'agost el govern espanyol va utilitzar per primera vegada el conveni bilateral del 1992 amb el Marroc per expulsar 114 dels 116 migrants que van saltar la tanca de Ceuta. Divendres van ser deportats pel mateix mètode un grup de 30 migrants arribats en pastera als illots Chafarinas de prop de Melilla, que també són de sobirania espanyola.

L'activista melillenc José Palazón té clar que Madrid està fent un pas més:"Si el tristament conegut ministre Jorge Fernández Diaz va ser el que va fer pública la realitat quotidiana de les anomenades devolucions en calent, que fins aleshores ere secretes, Grande-Marlaska és el ministre que està intentant normalitzar-les, donant-los una aparença de legalitat. Tots dos segueixen el mateix full de ruta, i ens porten a un compromís amb l'asil i l'acollida similar al que estan fent Itàlia, Polònia o Hongria. Crida l'atenció que mentre Espanya admet peticions d'asil de marroquins que arriben al nostre territori, consideri alhora que el Marroc és un país segur on deportar-hi els subsaharians". I Palazón encara constata una realitat més dura: "retornar els migrants que arriben a Ceuta i Melilla al Marroc és empènyer-los al mar, a provar d'arribar a Espanya en pastera".

Blanca Garcés, experta en migracions del CIDOB, coincideix en alertar de la vulneració de drets: "el que veiem és que el compliment de la legalitat és pura ficció a la frontera Sud, i això no és només una anècdota, sinó que estem en un punt d'inflexió".