Convocades 5.005 places de docents en unes oposicions menys teòriques

És la convocatòria més important en 10 anys i es calcula que s’hi podrien presentar 50.000 aspirants

Un terç dels mestres i professors de Catalunya són interins, cosa que significa que, tot i fer les feines pròpies d’un docent funcionari, no tenen una plaça fixa, sinó que són en una escola o institut de manera transitòria. Amb l’objectiu de reduir la taxa del 30% actual a un 8% i donar així més estabilitat a les plantilles, el departament ha anunciat que des d’aquest curs fins al 2023 es convocaran oposicions al cos docent per fer fixos mestres i professors que ara no tenen una plaça consolidada. Aquest any seran 5.005 places –la convocatòria més important en els últims deu anys– en unes oposicions que prioritzaran l’avaluació per competències i donaran menys pes a la part memorística de la prova.

És, de fet, la principal novetat de la convocatòria d’oposicions, que està regulada per la llei estatal. Però Educació ha jugat amb els marges que té per elaborar unes proves que donin més importància a la part pràctica. Així s’inverteix l’ordre de les dues proves en què es divideix el procés. Per primera vegada els candidats hauran de presentar primer la programació i la unitat didàctica, que permet valorar la capacitat del docent de proposar activitats en què l’alumne sigui el protagonista actiu de l’aprenentatge. Així, els que superin aquesta part podran fer la segona, que consisteix en la prova pràctica i el temari. En la línia també de minimitzar els aspectes memorístics de les oposicions, la part pràctica valdrà un 70% i la temàtica un 30%.

“Tenim una expectativa molt alta en la qualitat de la prova pràctica. No volem seleccionar la persona que sàpiga més matemàtiques, sinó la que sàpiga explicar més bé les matemàtiques”, va argumentar el director general del Professorat, Ignasi García Plata. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va defensar els canvis: “No ens toca fer d’universitat i saber si un aspirant té o no té els continguts que acredita el títol universitari, sinó que ens toca fer de departament i saber que aquests continguts es transmetran”.

Els canvis retarden el procés

El departament preveu que el fet de prioritzar la part pràctica pugui “estimular la participació” dels interins i calcula que s’hi podrien arribar a presentar 50.000 persones, una xifra rècord. L’any passat, a la convocatòria de 2.000 places de reposició s’hi van presentar 20.000 aspirants. El previsible augment de la participació i els canvis en les proves –s’inclou també la possibilitat de presentar al·legacions després de cada prova, i no al final del procés– faran retardar tot el procediment d’oposicions, que costarà 3 milions d’euros. Les proves es faran entre finals de juny i juliol per no interferir en el funcionament dels centres, de manera que no serà fins al 31 d’octubre, com a molt tard, que se sabran quins aspirants han superat les proves. Amb el curs ja començat, els seleccionats no tindran una destinació final fins al curs 2020-21 (durant el primer curs seran funcionaris en pràctiques).

Aquest retard, que no s’havia produït mai, no ha agradat gaire al sindicat de mestres USTEC-STES. Malgrat que el departament va dir que tots els canvis s’havien acordat amb els sindicats, la USTEC va criticar que el nomenament dels funcionaris s’ajorni un curs sencer. En un comunicat van afirmar que amb els recursos i els tribunals “suficients” es podria acabar el procediment de selecció i fer els nomenaments l’1 de setembre del 2019 “com sempre”.

Amb pressupostos o sense

En total, el departament ha convocat 3.604 places per al cos de mestres (ara hi ha un 27% d’interins a primària), 642 per a formació professional (on hi ha un alarmant 50% d’interins) i fins a 759 places per a l’ESO (43% d’interins). Per continuar reduint la taxa d’interinatge es convocaran almenys 15.658 places d’oposició fins al 2023, tant si hi ha pressupostos del Govern com si no.

La primera pedra del nou model d’oposicions

5.005: les places que s'oferten

Es convoquen 5.005 places en total: 3.604 per a primària, 642 per a formació professional –una xifra rècord– i 759 per a ESO.

50.000: els possibles aspirants

El departament preveu que es presentin unes 50.000 persones a les proves. Han de fer la sol·licitud entre el 16 de gener i el 4 de febrer.

2020: la data en què els seleccionats seran funcionaris

Els canvis en les proves (seran menys memorístiques) i el fet de convocar-se al juny, quan s’acabi l’escola, endarreriran l’avaluació. Els seleccionats seran funcionaris el setembre del 2020.

8%: la taxa d'interins desitjable

La taxa d’interins és ara d’un 30% i el departament vol reduir-la fins al 8%. Ahir Bargalló va dir que assolir el 10% “seria un èxit”.

Més continguts de