SALUT

Cànnabis amb finalitats terapèutiques: “Em fan sentir com una delinqüent”

Pacients que en fan servir reclamen que se’n regularitzi l’ús

“Em fan sentir com una delinqüent” / FRANCESC MELCION

No hi ha xifres oficials sobre el nombre de persones que consumeixen cànnabis amb finalitats medicinals perquè és una població “molt oculta”, segons els professionals sanitaris, però es calcula que entre un 12% i un 15% dels usuaris dels clubs cannàbics l’adquireixen per a ús terapèutic. És el cas de la Libertad González, la Noelia Illera i l’Assumpta Garrido, que han accedit a explicar obertament que en consumeixen elles o els seus familiars per pal·liar els símptomes de les seves malalties. I estan cansades de sentir-se “com a delinqüents”. És per això que, coincidint amb el congrés Cannamed, sobre cànnabis medicinal, que aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona, demanen que es legalitzi per posar solució a la inseguretat jurídica en què es troben.

En el nostre país no està permès l’ús terapèutic del cànnabis, tot i que sí que hi ha un fàrmac elaborat a base de cànnabis, Sativex, indicat per a l’esclerosi múltiple i per al dolor oncològic, que és de dispensació hospitalària. “Però la majoria de gent no hi pot accedir i el que fa és comprar el cànnabis al mercat negre, cultivar ells mateixos la marihuana o adquirir-la en els clubs cannàbics”, explica José Carlos Bouso, doctor en farmacologia i director de projectes científics de la Fundació ICEERS. La majoria de pacients el consumeixen inhalat amb un vaporitzador o per via oral en forma d’oli, que alguns elaboren ells mateixos, i es desaconsella fumar-lo per evitar les partícules cancerígenes derivades de la combustió. Els pacients demanen regularitzar-lo per evitar, precisament, recórrer al mercat negre, on el producte no té les mateixes garanties que si estigués sotmès a un control sanitari. “El que puguis trobar al mercat negre no saps quina composició, puresa i qualitat té, i depens del que et proveeixi el mercat amb un objectiu psicoestimulant que no és necessàriament el que et cal”, assegura Guillermo Bagaria, vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, que admet que la planta de marihuana té principis actius amb “aplicacions terapèutiques molt interessants”, però també recorda que té principis psicoactius d’ús recreatiu i tant el seu consum en llocs públics com la comercialització “estan penats”.

No cura cap malaltia

Bagaria aposta pel desenvolupament de fàrmacs derivats de principis actius que tenen el seu origen en el cànnabis amb “evidència científica i una concentració definida” i descarta qualsevol altra fórmula com olis o vaporitzadors per falta “d’estudis concloents”. Lamenta que els pacients hagin de recórrer al mercat negre i per això demana “més recerca” i fer més accessibles els medicaments ja existents.

Els pacients que prenen cànnabis medicinal ho fan per pal·liar símptomes com el dolor neuropàtic, les nàusees i els vòmits derivats de la quimioteràpia o alguns trastorns neurològics, com l’epilèpsia o l’esclerosi. “Pot tractar moltes malalties però no en cura cap”, puntualitza Bouso, i afegeix que, de retruc, també permet reduir l’ús d’altres fàrmacs com els opiacis o els analgèsics. “I, per tant, també redueix la despesa farmacèutica”, raona.

Joan Colom, subdirector general de Drogodependències, que ha participat també en el congrés, admet que el cànnabis amb finalitats terapèutiques “pot contribuir favorablement al tractament pal·liatiu” d’algunes malalties, però en el marc d’una regulació. I recorda que la llei de regulació dels clubs cannabics aprovada pel Parlament el juny del 2017 -i tombada pel Constitucional- ja feia referència a l’ús terapèutic del cànnabis. “Hi ha un nombre important de persones que fan servir els clubs cannàbics per aconseguir cànnabis i alguns metges en fan un seguiment, però tot això és al·legal i seria important regular-ho per saber què està passant, amb quines indicacions s’està prenent, com es monitoritza i quins efectes pot tenir”, diu Colom. Afegeix que cal consens científic, social i polític per regular-lo.

Bouso lamenta que els pacients no el puguin adquirir amb recepta a les farmàcies, com ja és possible a Alemanya, Israel, el Canadà o Itàlia. I considera que “l’estigma social” que arrossega el cànnabis és el que n’ha frenat la regularització.

NOELIA ILLERA,

39 ANYS

“Dins de la il·legalitat, la legalitat sap que prenc cànnabis”

Fa tres anys que la Noelia, de 39 anys, pren cànnabis amb finalitats terapèutiques per alleugerir els símptomes de l’esclerosi múltiple que li van diagnosticar als 21 anys, quan estava estudiant. La malaltia va aparèixer amb problemes de visió, dolor, tremolors, problemes de concentració, de mobilitat i cognitius i fatiga, que la van obligar a abandonar els estudis. Va treballar durant uns anys -la seva mare la portava i l’anava a buscar per alleugerir l’esforç- fins que li van donar la pensió per invalidesa. Ha arribat a prendre entre nou i deu pastilles per intentar frenar la progressió de la malaltia fins que va arribar al cànnabis medicinal. Va començar fumant marihuana i ara el pren en forma de gotes. El més complicat va ser encertar la dosi adequada. “És qüestió d’assaig-error, com que no se sap què li va bé a una persona i què a una altra, s’ha d’anar provant”, explica. La seva dosi són tres gotes al matí, tres al migdia i tres a la tarda. La Noelia assegura que ha millorat la seva qualitat de vida. “Puc fer coses que abans no podia fer, com tallar-me jo sola la carn, caminar a pas normal o estar més temps dreta”, diu.

L’oli l’elabora un amic de la Noelia que cultiva marihuana a casa, una activitat que és il·legal. Tot i que la Noelia se’n refia, preferiria poder-ne comprar amb totes les garanties i amb assessorament mèdic. Per això demana que es legalitzi per a usos terapèutics perquè “millora la qualitat de vida de molta gent”. Quan li va comentar als seus metges que consumia cànnabis, li van dir que no ho podia fer perquè era una droga. “¿I el que em fiqueu per vena cada mes què és? Una és legal i l’altra no”, els va respondre ella. Assegura que tant les ressonàncies com la resta de proves han sortit millor des que pren cànnabis.

La neuropsicòloga li ha reconegut que li va bé i que no ho deixi. “Dins de la il·legalitat, la legalitat sap que en prenc”, diu. I això la fa sentir més protegida, tot i que lamenta que n’hagi de consumir clandestinament. A poc a poc ha anat retirant les nou pastilles que prenia per símptomes com el dolor o els tremolors i manté la medicació intravenosa.

LIBERTAD GONZÁLEZ,

47 ANYS

“Voldria poder-lo adquirir amb recepta a la farmàcia”

Una amiga de la seva germana la va introduir en el consum medicinal de marihuana. Ella era reticent a fer-ho perquè tres dels seus germans havien sigut drogoaddictes. “Et queda l’estigma i jo no volia provar-ho”, reconeix la Libertad González, afectada de fibromiàlgia i insomni.

Assessorada per un metge de la clínica Kalapa, que ofereix informació i assessorament sobre el potencial terapèutic dels cannabinoides, la Libertad va decidir provar-ho. “Vaig començar fumant un porro i ara el prenc vaporitzat, que no fa ni olor i ho pots portar a qualsevol lloc”, explica. Assegura que l’estigma encara hi és però que el cànnabis medicinal li ha canviat la vida. “Poder descansar a la nit ja és molt, és l’únic que m’ha funcionat”, reconeix. En consumeix a la nit i, a part dels beneficis per dormir, li ha alleugerit també el dolor crònic. Explica que en moments puntuals ha arribat a prendre fins a 40 pastilles. Ara només en pren cinc al matí i quatre a la nit.

La Libertad reclama que es regularitzi. “Quan els meus germans estaven malalts jo anava a buscar metadona amb una recepta i això és el que voldria, poder-lo adquirir amb recepta en una farmàcia i de manera regulada”, diu. Ella l’adquireix en un club cannàbic del barri de Gràcia, a Barcelona. “Jo he d’anar sempre amb el carnet del club i un certificat conforme estic malalta per si em paren els Mossos”, diu. En compra molta quantitat, per consumir-ne un mes, i quan transporta la marihuana no passa inadvertida. “Si és nova, fa molta olor i la gent al metro em mira”, admet la Libertad, que es gasta uns 200 euros mensuals en cànnabis. “Et sents una delinqüent, això ha de canviar -diu- perquè jo no en consumeixo perquè vulgui, sinó perquè ho necessito”. Tant el seu metge de família com els de la mútua n’estan informats. “Hem d’alçar la veu i que ens escoltin, perquè som molta gent”, conclou.

ASSUMPTA GARRIDO I LAIA,

43 ANYS I 10 ANYS

“Se n’hauria de poder parlar amb més naturalitat, perquè funciona”

Quan només tenia quatre mesos, a la Laia, que ara té deu anys, li van diagnosticar síndrome de West i va desenvolupar una encefalopatia refractària epilèptica greu que no responia a la medicació i que li provocava contínues crisis epilèptiques. Durant set anys van provar tot tipus de medicació convencional, a vegades quatre o cinc fàrmacs alhora, per intentar reduir les convulsions. “Quan veus el teu fill convulsionar contínuament i que amb aquestes convulsions, dins de la gran afectació que té, es continua deteriorant més, busques tot tipus d’informació”, explica la mare de la Laia, l’Assumpta Garrido, de 43 anys.

Li va arribar el cas d’una nena de Colorado (EUA) a qui el cànnabis li havia funcionat per reduir les convulsions i va ser així com va començar a trucar a les portes de les botigues de llavors de cànnabis. “Vam estar un any i escaig buscant informació perquè aquest món ens era desconegut”, reconeix. Van assistir a un congrés de cànnabis i allà van parlar amb un metge que es dedicava a l’ús de la planta amb finalitats terapèutiques. Van valorar pros i contres i finalment es van decidir. “Ens ha funcionat molt bé des del primer dia, però no va ser fàcil, perquè un dels medicaments que prenia la Laia interactuava amb el cànnabis”, diu. La Laia el pren en forma d’oli de cànem, que compren ja elaborat. “No ens hem volgut arriscar a comprar al mercat negre”, explica l’Assumpta, que també demana que es legalitzi. Amb un pot d’oli de cànem, que costa entre 50 i 100 euros en funció de la procedència, la Laia en té per a 15 dies. En pren 12 gotes al matí i 12 a la nit. Aquesta dosi li ha permès retirar dos dels tres medicaments que prenia i assolir una certa estabilitat.

Compten amb l’assessorament d’un metge que els fa el seguiment i a qui consulten qualsevol dubte. No obstant, la relació amb els metges va ser difícil al principi. “No l’hi vam començar a donar fins que el neuròleg n’estigués al corrent, perquè com que la Laia prenia medicació convencional, ell havia de saber què estava prenent”, argumenta. A la Laia la tracten molts especialistes i l’Assumpta no se n’ha amagat mai, però admet que hi ha professionals “que fan cares rares” o com si no la sentissin. “I no hauria de ser així perquè hi ha medicaments, com els opiacis, que són molt pitjors. I això està funcionant i se n’hauria de poder parlar amb més naturalitat”, diu. La millora més visible és que la Laia ha deixat de convulsionar tan sovint. “I hem passat de tenir-la com un vegetal a tenir-la activa, poder estimular-la o treballar amb ella”, explica la seva mare. També s’han reduït les malalties derivades i els ingressos hospitalaris. La seva qualitat de vida ha millorat i, de retruc, la de tota la família. “Abans era complicat fer una vida mínimament normal i ara podem sortir, viatjar i la Laia va a l’escola. Ha guanyat molt en els últims dos anys”.

Més continguts de