Fotografies per trencar l’estereotip del refugiat
Demandants d’asil narren la seva història en una exposició
BarcelonaEn els últims dos anys més de 30.600 persones han sol·licitat asil i protecció al govern de l’Estat. Així ho recull la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. La Jéssica, l’Alan i l’M. són tres d’aquestes persones i, més enllà de xifres i estadístiques, també són tres dels participants de Transit Tales, un projecte de fotografia participativa amb persones migrants i refugiades que neix de la necessitat de qüestionar-se la imatge que es mostra de les persones que demanen asil a Europa. “Volíem trencar els estereotips de pobre refugiat que tenim la societat europea”, explica una de les coordinadores de Transit Tales, Anna Bosch. Aquest és, doncs, un projecte de fotografia a la inversa en què les persones emigrades són les autores de les imatges. Ara les fotografies fetes durant diferents tallers a Barcelona estan recollides en una exposició que es pot visitar fins al 14 de gener al claustre del Convent de Sant Agustí.
Durant els tallers impartits per la fotògrafa Séverine Sajous a Barcelona la tardor del 2016 i l’estiu del 2017, la Jéssica, l’Alan i l’M. han tingut l’oportunitat d’explicar les seves històries personals amb imatges. Arribats en diferents moments a Barcelona, i per circumstàncies diverses, tots tres busquen, forçats, començar una nova vida lluny dels seus països d’origen.
Por a ser reconegut
La Jéssica va fugir del Salvador perquè estava sent assetjada per un pandillero d’una mara, i des de l’agost viu a la capital catalana intentant refer la seva vida. L’Alan es va haver d’esperar dies a l’aeroport de Barajas, arribat de Mèxic, abans de saber si podria tramitar els papers per demanar asil o seria retornat al seu país. L’M., de Sierra Leone, va aconseguir arribar a Espanya després de viure un mes a Alemanya amb un visat fals.
“Després de Transit Tales tinc una mica d’esperança i estic més animat per fer fotografies”, comenta l’M., que abans de participar en aquests tallers no volia deixar-se fotografiar per por a ser reconegut al seu país. Viu entre la por i la prudència, però somriu tímidament quan parla de les fotografies que ha fet i de l’abans i el després que ha significat aquest projecte per a ell.
“Ser part d’aquest taller m’ha ajudat a gestionar emocionalment la meva situació aquí”, assegura la Jéssica. Per a ella, començar de zero lluny de la família és el més difícil d’estar ara a Barcelona, però està agraïda d’haver tingut l’oportunitat d’expressar-se amb llibertat i de poder explicar la seva història a través d’imatges.
Precisament el fet d’explicar històries universals a partir de casos individuals és una de les claus d’aquest projecte. Perquè l’anomenada “crisi dels refugiats” té noms i cognoms.
“Crec que les imatges serveixen per explicar allò que amb paraules no pots fer-ho. És en aquest punt que la fotografia es converteix en una gran eina per trencar barreres amb els altres”, diu l’Alan. Tant ell com la resta de participants de Transit Tales asseguren que han viscut una bona acollida per part de la societat aquí però també s’han trobat amb falta d’empatia o de comprensió per part de veïns o l’administració.
Obligats a fugir
“Penso que aquesta exposició pot servir per trencar alguns estereotips perquè expliquem que no estem aquí per prendre-li la feina a ningú ni perquè vulguem, sinó perquè ens hem vist obligats a fugir”, afegeix l’Alan. Segurament la integració es valdrà de més projectes similars, de pedagogia i acció política. “Cadascú té la seva història i, al cap i a la fi, tots mirem el mateix cel”, diu la responsable dels tallers de fotografia, Séverine Sajous.
