Georges Colleuil: “Comprendre els missatges dels teus somnis t’ajuda a viure millor”
Entrevista al filòsof, escriptor i investigador especialitzat en símbols. Fa 20 anys que estudia els somnis, des dels vessants filosòfic i experimental
Filòsof, escriptor, psicoterapeuta, director de cinema amateur... Georges Colleuil (Niça, 1950) s’ha especialitzat en l’estudi dels símbols en gairebé tots els seus vessants, també l’oníric. Aquest francès de 67 anys porta des dels 14 apuntant cada dia el que ha somiat en una llibreta, i en fa més de 20 que analitza també els somnis dels altres. No creu en el seu poder premonitori, però està convençut que cal entendre els missatges ocults en els símbols dels nostres somnis per entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
Freud deia que els somnis són desitjos reprimits. Vostè què diu?
Freud ha aportat molt a la comprensió dels somnis, va ser el primer a parlar-ne de manera científica, i això el 1900 era una revolució. Jo m’hi he inspirat i me n’he nodrit, però la meva aproximació és una altra. La majoria de persones que interpreten els somnis, com ara psicòlegs o psicoanalistes, amb aquesta interpretació es mostren més ells mateixos que no la persona que analitzen. Si jo interpreto un somni teu, sabràs més de mi que de tu. Volent interpretar-los els modifiques. La meva tècnica és treballar conjuntament amb qui somia i fer-li un acompanyament perquè acabi comprenent els seus somnis.
I per què cal comprendre’ls?
Tothom somia cada nit, durant tota la vida. Cada nit somiem durant unes dues hores. Això és una videoteca on cada dia hi afegim una pel·lícula de dues hores; de fet, més aviat diversos curtmetratges, perquè tenim uns cinc somnis diferents cada nit. Són pel·lícules que parlen de tu i et donen solucions per als teus problemes. Tant si estàs malalt físicament o psicològicament com si tens problemes de relació.
Com t’ajuden?
Per començar, cal recordar-los. Hi ha persones que s’enrecorden molt bé dels somnis, però són l’excepció. I encara que els recordin, no sempre capten el missatge, com passa amb moltes pel·lícules. Per això jo tinc un mètode que té tres fases: recordar, treballar els somnis i fer-ne una filosofia de vida.
Un mètode per recordar somnis?
Sí. És fruit de 20 anys d’investigació i té solvència contrastada. Consta de diverses eines per eliminar els bloquejos que no ens deixen recordar-los. Per començar, agafa una llibreta i apunta cada dia el que somies. Si no recordes res del teu somni, apunta com has passat la nit, si has estat agitat o tranquil, per exemple, i llavors escriu la frase “Cap record dels somnis”. En escriure cada nit la mateixa frase, i fer-ho amb intenció, el nostre inconscient grava que això ens interessa. En 21 dies d’escriure això cada matí, el 80% de les persones que ho han fet comencen a recordar els somnis. També hi ha altres mètodes, com menjar certs aliments, per exemple, però el meu he comprovat que funciona.
I quan recordes els somnis, veus que sobretot són coses absurdes...
Sovint semblen banals, estúpids o absurds. Dius: “Jo no soc tan absurd”. Però és que hi ha coses de tu que no entens. Són simbòlics i cal aprendre a comprendre’ls. El xamanisme, per exemple, considera els somnis com un vincle que ens recorda qui som. Tenen la idea que si perdem els somnis perdem la identitat. De fet, hi ha aborígens a Austràlia que cada matí es reuneixen amb els xamans per compartir els somnis i extreure’n sentit.
¿És per això que vostè diu que els somnis són la clau de la identitat?
Sí, són la clau de la identitat individual, però també de la identitat col·lectiva, geopolítica i ancestral. I fins i tot de la identitat creativa: Paul McCartney deia que la cançó Yesterday li va venir en un somni.
Però els científics diuen que els somnis no són res més que el cervell posant ordre i fixant les imatges que ha rebut durant el dia...
Ja gairebé no hi ha científics que ho defensin, això. Michel Jouvet, el neurocientífic que va descobrir el somni paradoxal (fase REM), també admetia que el somni manté la identitat d’una espècie. Els experiments amb gats que va fer proven que somien escenes de caça i atac que provenen de la seva memòria arcaica, de quan la seva espècie era salvatge.
Creu que poden ser premonitoris?
En el sentit de predir el futur no, però et preparen per al futur perquè et donen claus per enfrontar-te a les etapes que s’obren a la teva vida.
El somni com a teràpia?
A una teràpia sense somnis li falta alguna cosa. Qualsevol tipus de terapeuta, sigui psicoanalista o d’una altra mena, hauria de tenir formació sobre els somnis, perquè si no es perd una part de la personalitat.
Però com es poden interpretar els somnis?
No diria interpretar, sinó comprendre. No es pot buscar en un diccionari què significa somiar en serps, per exemple. Cal intentar esbrinar quina és la relació que tens amb la serp, si pot ser que tinguis un trauma d’infància o si per a tu el canvi de pell significa alguna cosa en aquell moment de la vida. En funció de les circumstàncies personals el significat d’aquell element serà un o un altre. Amb el temps adquiriràs un mètode per comprendre els missatges dels teus somnis i això t’ajudarà a prendre decisions. És el mètode que jo he aconseguit desenvolupar: tinc 6.000 somnis apuntats.