El Govern encara no ha traslladat l'informe per regions sanitàries al ministeri de Sanitat

Vergés matisa les seves declaracions sobre els diferents ritmes de desconfinament a Barcelona i l'àrea metropolitana

"No hi ha cap decisió ferma". Així de taxativa ha estat la consellera de Salut, Alba Vergés, davant la idea que Barcelona i l'àrea metropolitana no puguin entrar a la primera fase del desconfinament proposada per l'executiu espanyol. "Ningú vol prendre uns riscos massa grans però tots volem tornar a una certa normalitat", ha afegit. Després d'haver insinuat en anteriors entrevistes que les zones més poblades ho tindrien més complicat per començar el procés de desescalada al mateix ritme que la resta del país, Vergés ha insistit ara que s'estan fent "avaluacions de risc" per valorar el creixement de l'epidèmia i les possibilitats de rebrot a tot el país. "Fins ara només he dit que les zones més poblades s'han de vigilar molt en termes de mobilitat per controlar el risc de rebrot. Estem fent un estudi regió per regió de les nou unitats i les propostes al detall s'estan treballant des del departament de Salut", ha resumit Vergés, que ha volgut matisar les seves declaracions anteriors.

Així, i ara per ara, el Govern no ha donat detalls de la proposta que ha d'enviar al ministre de Sanitat, Salvador Illa, i que, a un dia perquè s'exhaureixi el termini, encara no han remès. En aquest document han de constar les dades imprescindibles, sobretot la capacitat de llits per absorbir un augment de la demanda en cas de rebrot, per acreditar que Catalunya compleix els requisits per fer el desconfinament poblacional per regions. La Generalitat tampoc no ha resolt aquest dimarts si la capital catalana quedarà aïllada de l'àrea metropolitana per a qualsevol activitat tret de la laboral durant més temps que la resta de territoris.

Sigui com sigui, ha dit la consellera, abans d'enviar-la al govern espanyol (tenen temps fins demà), la proposta "s'ha d'aprovar aquí pels tècnics" i ha assegurat que "serà explicada a la ciutadania". Sí que ha confirmat que la tendència de la corba va a la baixa, així com també l'ocupació de llits per a crítics. Segons les últimes dades aportades per Salut, hi ha 545 malalts greus a cures intensives dels hospitals catalans, cosa que suposa un 132% de la capacitat normal dels centres assistencials, tant públics com privats.

La coordinació entre el Govern i les administracions municipals també juga un paper important en aquesta proposta. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha explicat que el seu departament treballa amb el de Salut en la definició d'indicadors d'activitat, tant socials com de mobilitat, per identificar els possibles problemes que es poden trobar els municipis de cara al desconfinament i que, segons Buch, "s'han de resoldre de manera territorialitzada". A més, ha afegit que la seva conselleria, la de Salut i la de la Presidència estan en diàleg amb les administracions locals i els ajuntaments per "treballar les diferents realitats" de Catalunya.

Aquest debat, que en principi ja s'està donant, serà especialment important de cara a plantejar la desescalada a les tres regions de Barcelona (Barcelona ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud) si es confirma que aquests territoris no podran aplicar el dilluns, 11 de maig, les mesures d'alleujament fixades per l'Estat. La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha subratllat la importància de vigilar epidemiològicament Barcelona i l'àrea metropolitana per evitar caure en un rebrot en els pròxims dies i setmanes. En aquest sentit, ha remarcat que s'ha creat una reunió de treball amb les principals entitats municipalistes, entre les quals l'Ajuntament de Barcelona com a capital del país, per prendre decisions "plegats" i garantir que la desescalada es fa de manera "pactada, pautada i gradual". 

Obres públiques a partir del 21 de maig

El Govern ha acordat aquest dimarts la represa gradual d'obres i serveis d'instal·lacions públiques. A partir d'avui, i en fase de desescalada, es permetran les obres que no impliquin interacció amb la població: edificació d'equipaments públics, monuments, intervencions arqueològiques i obres hidràuliques fora dels nuclis poblacionals. També s'habiliten les obres civils en trens, metros i estacions d'autobús.

A partir del 21 de maig es podrien començar a reprendre les obres que impliquin un cert contacte amb la població, per exemple en el manteniment i la rehabilitació del parc d'habitatge públic, alguns d'ells buits gestionats per l'Agència de l'Habitatge. Però en cap cas es podran fer obres a institucions sanitàries o assistencials abans del 28 de maig. El calendari és modificable depenent de l'evolució de la pandèmia, ha dit Budó.

També s'han aprovat dos decrets llei de mesures urgents d'ocupació. El primer incorpora un pla de xoc per a l'ocupació per a les persones que s'han vist afectades i per a les petites i mitjanes empreses. El pla té una dotació de 60 milions d'euros i es preveu que se'n puguin beneficiar 1.500 empreses i 4.000 persones de manera directa. També es destinaran recursos econòmics a les administracions (ajuntaments) de més de 50.000 habitants i els consells comarcals per al procés de reactivació econòmica. A més, es crearan sis línies d'ocupació fins al juny per encarar el període posterior al covid-19, segons ha informat Budó.