"Ha sigut una decisió política", les reaccions del sector a la pèrdua de l'Agència Europea de Medicaments

Metges i farmacèutics creuen que s'ha perdut l'ocasió de reforçar la ciutat com a clúster sanitari

Barcelona complia tots els criteris per acollir la seu de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) quan marxi de Londres quan es faci efectiu el Brexit. Però ha caigut en la primera volta de les votacions. Segons el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, això demostra que es tracta "d'una decisió política" perquè Barcelona és la ciutat que tècnicament reunia millors condicions. Segons Padrós, Barcelona era la candidata idònia ja que acull un clúster en recerca i investigació i compta amb una indústria del medicament potent que l'EMA "podia consolidar encara més". "No hem guanyat però tampoc hem perdut", afegeix Padrós. Jordi de Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, reconeix que ha sigut "una desil·lusió".

Per al sindicat Metges de Catalunya, la decisió suposa una oportunitat perduda per reforçar Barcelona "com a clúster sanitari i situar-se en l'avantguarda de la investigació farmacològica".

Lluís Bohigas, membre de la comissió d'economia de la salut del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assegura que mentre la decisió era tècnica Barcelona "era la favorita". "Perquè el primer era garantir la continuïtat de la institució i el 80% dels treballadors -segons una enquesta interna- havien manifestat que volien venir a treballar a Barcelona", explica Bohigas. Barcelona, segons Bohigas, va començar a perdre posicions quan es va convertir en una decisió política. "Hi ha hagut un mercat de Calaf en el qual el que comptava és què donaves a altres països a canvi que votessin el teu i dins d'aquest mercat el ministeri de Sanitat ha ofert poca cosa", sosté.

Bohigas també lamenta que s'hagi perdut la possibilitat que vinguin a Barcelona "900 persones de nivell internacional que haguessin repercutit en benefici dels professionals i les institucions d'aquí".

Per a Padrós també hi pot haver influït el fet que Espanya ja compti amb tres agències -l'Agència Comunitària de Control de la Pesca, a Vigo; l'Agència per a la Seguretat i la Salut a la Feina, a Bilbao, i l'Oficina de Propietat Intel·lectual, a Alacant- mentre que per a Bohigas el clima polític arran de l'1-O no ha sigut determinant. "No és gaire positiu per a la candidatura però l'agència no ve per una temporada, així que compten més els temes a llarg termini que l'actualitat", assegura.

No pensa el mateix Jordi de Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, que assegura que la decisió és conseqüència "de la situació en què ens trobem". "No es pot tenir tot. És una reacció esperada. L'agència ha de buscar una ubicació a conseqüència d'un Brexit i davant la manifesta voluntat d'independència de Catalunya no m'estranya la decisió i que hagin buscat un país amb més estabilitat i projecció de futur", ha assegurat. "El problema no és de la ciutat ni de la candidatura, sinó de la situació política que vivim", ha afegit.

En un comunicat, el lobi Barcelona Global també va atribuir el fracàs de la candidatura de Barcelona a la "inestabilitat política" i va demanar "un marc d'estabilitat" per definir una estratègia a llarg termini per a la ciutat. "Hem de recuperar el lideratge en aquelles àrees en què la ciutat ja és reconeguda mundialment avui", va dir el president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés.

En el que tothom està d'acord és que totes les administracions implicades han anat a l'una per defensar la candidatura de l'EMA. "Fins i tot en els pitjors moments hi ha hagut unitat d'acció", diu Padrós en referència al front comú Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Estat. De Dalmases hi està d'acord. "He de constatar que els esforços per part de les tres administracions han sigut màxims". De Dalmases, però, també creu que no es podien menystenir la resta de candidatures, com Milà, Copenhaguen i Amsterdam, que finalment ha sigut l'escollida.

Més continguts de