Sanitat

L'ICS reforça l'atenció primària i dona per complert l'acord amb els sindicats

Metges de Catalunya lamenta que la solució de Salut passi perquè 800 facultatius facin visites extra

L'Institut Català de la Salut (ICS) dona per complert l'acord de sortida de la vaga de metges d'atenció primària, que els principals sindicats van convocar el novembre passat per exigir la contractació de més professionals, i defensa que ja ha incorporat 262 metges als centres d'atenció primària (CAP) de tot Catalunya. Aquest increment de facultatius s'ha aconseguit, principalment, amb l'assumpció de més visites per dia per part dels professionals que ja estan en plantilla. És a dir, 792 metges han acceptat atendre més població de la que tenien assignada a canvi d'una remuneració, la suma de les quals equivaldria –segons càlculs de l'empresa– a la contractació de 123 professionals més.

La resta de facultatius "extres" són 17 metges que han ajornat la jubilació, així com 122 noves contractacions que provenen, sobretot, de les noves fornades de residents i de metges extracomunitaris que s'han format a Catalunya. Per primera vegada, des del novembre del 2018, aquests professionals poden firmar contractes amb l'ICS.

L'àrea metropolitana sud -l’Hospitalet de Llobregat, Prat de Llobregat, Cornellà, Sant Feliu, Sant Just Desvern  i poblacions d'aquesta corona territorial- és l'àrea que més metges ha contractat (43), seguit de lluny per la ciutat de Barcelona, que n'ha aconseguit 19 més, segons dades a què ha tingut accés l'ARA. Girona n'ha pogut contractar 16 més; Lleida, 12; l'àrea metropolitana nord -Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme- i la Catalunya Central ha incorporat 11 facultatiu nous i les Terres de l'Ebre, 7. 

El  gerent de l'ICS, Josep Maria Argimon, ha assegurat aquest dimecres que a curt termini l'increment de professionals de medicina de família és la millor solució per abordar els problemes que pateix l'atenció primària des de l'esclat de la crisi. Amb tot, Catalunya no disposa actualment d'una borsa de treball que permiti contractar metges. Com ja va avançar l'ARA, falten metges de família: la precarietat de l'atenció primària (sous baixos i sobrecàrrega assistencial) desincentiva les noves fornades de graduats quan els toca escollir places MIR, que obvien la medicina familiar i comunitària i que resulta encara més evident a les zones semiurbanes o rurals.

On són els metges de família?

Metges que fan més visites al dia

Segons ha pogut saber aquest diari, la majoria dels metges que han acceptat fer més visites al dia és concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona. La gerència territorial de l'àrea metropolitana nord disposa de 274 facultatius que passen consulta i fan una tasca assistencial extra equivalent a 41 metges, segons l'ICS. Per contra, ni l'Alt Pirineu ni la ciutat de Barcelona tenen cap metge que assumeixi aquest escreix de població.

El volum de metges que assumeixen més feina al dia difereix entre de gerències territorials catalanes: 153 a la Catalunya 60 a Girona; 41 a Lleida; 32 a Tarragona, i 25 a les Terres de l'Ebre.  "La prioritat és contractar professionals, però no tenim metges a la borsa de treball", ha insistit Argimon. En aquest sentit, el gerent de l'ICS ha explicat que s'ha hagut de recórrer als metges en plantilla "que vulguin o puguin assumir més feina" per pal·liar la falta de professionals al territori català. Amb aquesta mesura –ha defensat– compleixen el compromís assolit amb els sindicats fa mig any, almenys, de manera immediata.

Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari de facultatius, qualifica d'insuficient i inadequat aquest moviment. "No s'ha assolit l'acord ni de bon tros. Sí que han començat a millorar alguns CAP, però encara hi ha problemes a la majoria de centres: no hi ha metges suficients, no es compleixen els temps de visita -que haurien de marcar un temps de 12 minuts- i la ràtio de pacients per facultatiu  és desproporcionada ", lamenta la delegada sindical d'atenció primària de MC, Carolina Roser, que afegeix que el fet que prop de 800 metges assumeixen més visites no soluciona la pressió assistencial.

"Estem igual: s'atenen més pacients fora d'hora i això significa que treballem més", explica a l'ARA Roser, que és metge al CAP Barraquer de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). "Sí que vam dir que acceptàvem aquest supòsit si era provisional, però és evident que no és sostenible i amb la temporada d'estiu, amb les vacances, es veurà claríssim", conclou la delegada sindical. 

Sense metges als pobles petits

La solució passa, segons el sindicat, per posar més diners sobre la taula. Si bé l'ICS assegura que ja disposen d'11 milions d'euros, per exemple, per cobrir substitucions per baixa o vacances, i recentment Salut va anunciar que reforçaria els ambulatoris de la costa i les Terres de l'Ebre amb 200 metges més, Roser recorda que el pressupost públic es destina a les incidències de tot l'equip dels CAP. Per tant, MC rebla que aquests són molt pocs diners per sufragar la necessitat assistencial de la població.

Més recursos econòmics

L'ICS, que aquest dimecres ha fet balanç de la salut de la gestió de l'atenció primària, ha explicat en una atenció als mitjans que s'està treballant per millorar les condicions laborals dels metges i que ja s'han fet passos en aquesta direcció. Entre aquestes condicions, el gerent  de l'ICS, Josep Maria Argimon, ha destacat la recuperació de la direcció per objectius (DPO), és a dir, el dret de cada metge a percebre una remuneració quan s'assoleixen les fites marcades pel departament de Salut i que, des del 2012, s'han retallat a la meitat. "El compromís dels professionals ha fet que no només es mantingui l'atenció de qualitat [malgrat les retallades] i independentment de cobrar menys incentius, sinó que sigui encara millor", ha celebrat Argimon, que preveu que aquest any puguin tornar-se a pagar els DPO al 100%.

Josep Maria Argimon: “Potser no necessitem anar tantes vegades al metge, cal fer pedagogia”

Metges de Catalunya creu que incrementar els incentius econòmics "està bé" per atreure professionals, però que aquesta condició econòmica no és la principal reivindicació del col·lectiu. "Estem sobrecarregats de feina i l'ICS ha de treballar per facilitar-nos les condicions laborals. I això passa per destinar més diners a la contractació de professionals i atreure'ls a aquelles zones on es necessiten urgentment", resumeix Carolina Roser. 

En total, el Servei Català de la Salut (CatSalut) destinarà a l'ICS uns 25 milions d'euros per a la millora dels equipaments d'atenció primària. Uns recursos que es distribuiran equitativament: 14 milions d'euros aniran a parar a projectes d'obra i reformes d'instal·lacions, com ara dotar els centres d'aires condicionats o canviar ascensors per garantir la mobilitat de pacients i metges; i uns 11 milions, a l'adquisició d'utillatge i equipaments sanitaris, per exemple, ecògrafs, tensiòmetres, electrocardiògrafs i vacunes, entre d'altres. 

Més continguts de