Jaime Absalón: “A Colòmbia el moviment paramilitar està més viu que mai”

La corporació claretiana que dirigeix Jaime Absalón León a la província de l’Orinoquía colombiana ajuda, amb el suport de Mans Unides, les comunitats indígenes que han hagut de fugir de les seves terres ancestrals per la violència i la guerra. La implementació dels acords de pau amb les FARC són una oportunitat que ni el país ni la ciutadania poden deixar passar per normalitzar el país caribeny, afirma.

Què fan a la corporació?

Acompanyem pobles indígenes que han sigut víctimes de la violència d’estat, que potser no es coneix tant al món però que ha sigut molt generalitzada en el conflicte. Als indígenes, com als camperols, se’ls han vulnerat els drets i estan en risc.

¿El paramilitarisme continua malgrat la pau amb les FARC?

Està més viu que mai i amenaça tothom: els bisbes, els defensors dels drets humans, del medi ambient, els indígenes, els camperols... Estem en un moment difícil perquè hi ha grups que volen desestabilitzar el sistema.

Quins interessos defensen?

Li diré que l’any passat més de 100 líders socials i defensors de la terra, l’aigua i el medi ambient van ser assassinats a mans dels paramilitars i grups violents. Totes aquestes víctimes apostaven pel perdó i la reconciliació. Hi ha un altre tipus de violència, conseqüència també de la guerra. L’any passat, 70 nens del poble wayú, de la zona més rica del país, on hi ha carbó i minerals, van morir de gana. La mineria o les plantacions d’oli de palma per a combustible impedeixen que les comunitats desenvolupin la seva agricultura.

Són els nous delictes.

L’Orinoquía i l’Amazònia són un exemple de com afecten la vida al planeta. Hi ha ús i abús del medi ambient per poder-lo fer rendible i guanyar grans capitals sense tenir en compte que s’està afectant la vida dels animals, l’aigua... Les comunitats han patit tots els tipus de violència des de l’arribada dels imperis indígenes, dels europeus i ara dels colons colombians i mestissos. En nom del desenvolupament es compren les seves terres perquè hi ha mines o perquè s’hi volen fer grans plantacions.

¿Confia que la pau signada amb les FARC suposi un canvi?

Si no fem la pau no seran possibles els drets, l’educació, els serveis de salut... Tenim un dels pitjors sistemes educatius del món, la gent es mor esperant sanitat i les comunitats camperoles han d’aguantar la fam. Sense dignitat. La guerra ha sigut l’excusa per no invertir en les comunitats. Ara, pacíficament, hem d’exigir al govern més inversió.

Expliqui com són les comunitats que protegeixen els claretians.

Els waüpijiwi són unes 150 persones, els mayalero 70 i els maibenmisiware poden arribar a ser 500. Tots eren seminòmades i estan en procés de sedentarització. Tenen una riquesa cultural enorme, mil·lenària, però estan a punt de desaparèixer per la violència estructural que els ha portat a confinar-se en territoris molt reduïts. És un procés mundial que acaba amb la natura i la vida de persones que pertanyen a cultures mil·lenàries.

Com sobreviuen, de què viuen?

Pateixen gana. Poden anar a caçar o pescar però ja no troben prou menjar perquè la selva ja no els proveeix tant, s’estan exhaurint els recursos naturals. El govern els dona diners o aliments però els acaben llençant perquè en els poblats indígenes no disposen de mitjans per preservar-los: no tenen neveres. O consumeixen els aliments de pressa i després no en tenen més i passen molta fam durant molts dies.

¿Una ajuda que no té en compte els beneficiaris és ajuda?

El govern va invertir 13 milions d’euros en cases que no serveixen per a res perquè no tenen res a veure amb la cultura indígena. Has d’agafar una altra dinàmica. Els indígenes sempre et diuen que sí perquè durant segles els han ensenyat que sempre han de dir que sí a blancs i mestissos, però els has d’entendre.

En què consisteix el projecte?

A ensenyar-los a conrear, però perquè ells ens ho han demanat, eh? A més, també els ensenyem els seus drets com a ciutadans, els drets indígenes... Volem donar-los veu i paraula, que pugin anar al Parlament de Colòmbia, a l’ONU i explicar-s’hi.

Ha de ser un xoc cultural.

És un canvi intercultural interessant, perquè alhora hem de trencar la idea entre la ciutadania que els indígenes són salvatges. Un ministre va equiparar els indígenes amb animals. Per això no avancem, perquè els nostres dirigents encara estan en una altra època de la història, en un altre món. El pare Héctor, de la corporació, no ha volgut fer més misses allà perquè veu que no encaixen amb la seva cultura. Compartim amb ells la feina, els jocs, el menjar. Voldríem que ells continuessin en la seva bombolla, però ja no és possible.

¿Els efectes de la colonització 2.0?

Després de la independència, els que es van quedar amb el poder van ser més despietats amb els indígenes i els negres que els espanyols. I encara ho són i, gràcies a la guerra, hi ha vuit milions de desplaçats de terres productives. Acabar la guerra és important perquè eliminarem un pretext per a la corrupció.