Joan Elias: "A la UB li ha faltat fermesa amb el Govern: estem maltractats amb el pressupost"

Entrevista al nou rector de la Universitat de Barcelona

El candidat abanderat del canvi va convertir-se dijous en el nou rector de la Universitat de Barcelona (UB) pels pròxims quatre anys. Catedràtic de matemàtiques, Joan Elias (1956) va ser vicerector de la UB sota el mandat de Dídac Ramírez, però va acabar dimitint per discrepàncies. Els vots dels estudiants han sigut claus per superar el seu rival, Màrius Rubiralta, que l’ha denunciat per “pràctiques impròpies” a la junta electoral del centre.

La seva victòria ha sigut una sorpresa per a molts. Fins i tot s’apostava que no passaria de la primera volta.

Una sorpresa depèn de per a qui. Nosaltres teníem un coneixement molt profund de la casa i portem molt de temps preparant la campanya.

Mai hi havia hagut tants candidats a rector. Respon a un estat d’ànim de la universitat?

Que s’hagin presentat set candidats ha sigut un petit desastre. La normativa que tenim, que potser haurem d’abordar-la, permet que qualsevol catedràtic que presenti un paper en l’últim moment es pugui presentar. No obstant això, no crec que respongui a cap estat d’ànim de la universitat, simplement a una decisió personal dels candidats.

Tots eren homes. On són les dones a la universitat?

No ho sé, jo les tinc a l’equip. En les últimes eleccions em va saber greu que la Victòria Girona no guanyés. Hauria sigut una bona rectora. El problema que tenim és que la piràmide de dones es va fent estreta a mesura que es puja. Entre l’alumnat és gairebé d’un 50%, però després va disminuint. Esperem que això canviï.

El seu rival l’ha acusat directament de “joc brut” i d’haver difós missatges contra ell entre els estudiants. Què n’opina?

Si creu que hi ha algun tema denunciable, que ho faci. Si realment un membre del meu equip ha difós aquests missatges li picaré la cresta, però és Rubiralta qui ha d’aportar les proves. A primera hora de dijous em van fer arribar un correu electrònic que ens criticava i demanava votar Rubiralta. Vam avisar la junta electoral. El convido a fer el mateix. [Després d’aquesta entrevista, Rubiralta va denunciar davant la junta electoral de la UB “pràctiques impròpies” que creu que “han modificat el resultat de les eleccions”].

Què és el primer que farà com a rector?

Aprovar el pressupost. La Generalitat ens rebaixarà 1,5 milions d’euros del pressupost del 2017. El model de finançament castiga la nostra universitat. Les universitats més urbanes estan castigades respecte a les perifèriques. Nosaltres tenim 6.000 metres quadrats que hem de mantenir, que són molt vells. Els murs de la primera planta són de pedra de la pedrera de Montjuïc. Per exemple, per aconseguir que la wifi funcioni hem de posar molts més punts d’accés que els altres.

Quina relació voldrà tenir amb la Generalitat?

De col·laboració i de cordialitat. Seria un suïcidi polític entrar amb un enfrontament. Ells tenen la legitimitat dels vots i són els que ens proveeixen dels fons. Això sí: hem de negociar amb cordialitat, però també amb fermesa. Últimament no hem vist gaire clar que s’hagi fet.

Ha faltat fermesa amb el Govern?

Sí. Estem maltractats des del punt de vista pressupostari. Si volen que siguem els millors, això no és gratis. Ens han d’aportar recursos. Jo estic pel rendiment de comptes de forma radical, és essencial. Però si no s’aboquen recursos, no es pot avançar. S’han d’invertir recursos i fer política és això: decidir on els poses.

Tenen un pressupost d’1,5 milions menys. D’on retallaran?

En coses no essencials. Hem d’analitzar-ho finament. És molt agosarat dir-ho ara. Però hi ha temes que segur que no es poden tocar perquè trencaríem el principi d’equitat.

En el manifest dels rectors de les universitats catalanes es demanava més finançament per a totes.

Exacte. El model de finançament s’ha de lluitar conjuntament amb tot el sistema català. Hem de buscar aliances per fer-lo més just. No només amb el finançament, sinó amb altres temes. Cal buscar aliances amb les universitats catalanes i espanyoles.

Amb quins temes es poden teixir aliances amb les universitats espanyoles?

Per exemple, amb la famosa revàlida. Hem de fer front comú per intentar endreçar el tema. La Lomce ens afecta. Des de Catalunya hem de defensar el que és nostre, però també intervenir en allò en què es pot intervenir. El rector de la Complutense de Madrid és un bon aliat. També hem de treballar per tenir titulacions compartides.

Un dels temes protagonistes de la campanya ha sigut l’envelliment de la plantilla. Com el revertirà?

Cal que torni a funcionar la roda de captació de professorat d’abans de la crisi. Ara s’ha parat i hem perdut molts joves. D’aquí uns anys ho notarem. La mitjana d’edat és de 58-59 anys. D’aquí 10 anys anirem cap als 70. Un company diu amb ironia que semblarem la universitat de l’experiència, que és la dels avis.

Mentre a les escoles hi ha una onada d’innovació pedagògica, les universitats segueixen, majoritàriament, amb el model de sempre.

Pot ser. Els estudiants paguen més matrícula, però reben un servei pitjor que abans. Les infraestructures no les hem pogut renovar i hi ha algunes aules que fa no sé quants anys que no es pinten. La falta d’innovació pedagògica també pot anar lligada a l’envelliment de la plantilla.

Abans-d’ahir un grup d’estudiants van ocupar la seu d’Universitats per reclamar la rebaixa de les taxes. Què en pensa?

Rebutjo el mètode, però estic d’acord amb el que demanen els estudiants. Hem d’anar cap a la rebaixa d’un 30% de les taxes. El salari mitjà dels catalans baixa i el preu de la matrícula puja. Si fallem amb la universitat estem hipotecant la societat catalana i espanyola a 20 anys. I si fallem ara, el país quedarà en risc de no ser competitiu i haurem d’importar titulats d’altres àrees. Passa el mateix amb les beques. Hem d’intentar recuperar els nivells d’abans de la crisi.

Més continguts de