ENTREVISTA

“El sistema de dipòsit i retorn pot ser bo per millorar el reciclatge d’ampolles de plàstic”

Entrevista a Joanna Drake, directora general adjunta de Medi Ambient de la Comissió Europea

Joanna Drake és la directora general de Medi Ambient de la Comissió Europea. També és la cara visible de l’estratègia de limitar el plàstic d’un sol ús que ha llançat fa dues setmanes Europa amb l’objectiu de combatre la contaminació, especialment als medis marins. La setmana passada va ser a Barcelona per divulgar que rere l’objectiu de les mesures no hi ha una cacera contra el plàstic sinó la voluntat de forçar empreses i consumidors a buscar hàbits i materials alternatius que castiguin menys el medi ambient.

La Comissió Europea proposa limitar els plàstics d’un sol ús. Quina rebuda han tingut les mesures?

El més important és que aquesta limitació forma part d’una estratègia més gran, la de l’economia circular. El 85% de les mesures d’aquest pla ja estan en marxa i s’estan implementant -en algun cas ja en comencem a veure els efectes-, però crèiem que calia fer alguna cosa més, alguna cosa que generés un impacte més gran. Això no és un atac al plàstic en cap cas. El plàstic continuarà sent un material fantàstic que ha servit per a moltes coses, però també ha arribat el moment de repensar-lo en alguns aspectes. El que hem tingut en compte és el seu impacte sobre el medi ambient.

¿La indústria del plàstic, poderosa a Europa, s’inquieta?

Els fabricants han de començar a pensar en models de negoci nous, s’ha d’estimular la innovació i trobar alternatives. Hem estudiat durant molts anys l’impacte del plàstic, l’anàlisi s’ha fet a gairebé 400 platges, i això és el que ha permès identificar clarament els objectes que suposen l’amenaça principal. Tenim identificats els deu grans pecadors des del punt de vista mediambiental.

¿Els fabricants s’han de preparar per assumir més costos?

Això és el que persegueix l’esquema de responsabilitat ampliada dels productors que proposem per a determinats productes: que paguin les indústries que ho posin al mercat. Els canvis no són sempre ben rebuts d’entrada, especialment si tenen a veure amb models de negoci, on s’ha de mirar pel benefici futur, però crec que les empreses s’estan adonant cada cop més que poden liderar el canvi en comptes de resistir-s’hi, i que això els pot anar a favor de cara als clients. Ara les empreses estan molt sensibilitzades amb la seva reputació mediambiental, no volen que els consumidors se’ls girin en contra i volen connectar-hi més. Una manera de fer-ho és que es facin responsables de la seva brossa.

¿Les petites i mitjanes empreses ho tenen més difícil per fer front a la inversió que comporta el canvi?

Pimec em va parlar d’una empresa que feia vàlvules industrials i que reaprofitava el 90% del plàstic per fer altres productes. I li sortia a compte. Aquesta és la filosofia que volem despertar. Acceptem que no totes les indústries tindran els mateixos recursos, però el que perseguim és que la pressió per reduir la contaminació no recaigui només en el consumidor sinó en tota la cadena.

¿Això pot encarir productes i que qui acabi pagant sigui igualment el consumidor?

Les empreses hauran de triar quina mena de fabricant volen ser, perquè el nou sistema de responsabilitat ampliada, tal com el plantegem, és una possibilitat i no pas una obligació. ¿Que volen carregar la responsabilitat sobre el consumidor? Són lliures de fer-ho, de la mateixa manera que ells són lliures de girar-s’hi en contra. També pots tenir un segon pensament i absorbir el cost de transformar el teu producte com una inversió que recuperaràs gràcies a l’acceptació al mercat del teu producte, i treure’n partit davant dels competidors. Fins ara la demanda no s’ha incentivat, però el consumidor està més conscienciat i el mercat anirà triant a partir d’aquesta nova lògica de la responsabilitat del productor.

El reciclatge d’envasos és un dels punts clau de la proposta que ara es discutirà a l’Eurocambra.

Sabem que aquest és el punt on estem demanant més esforços als estats membres, perquè les ampolles són un dels objectes més recollits a les platges. Els pròxims anys s’haurà d’arribar a recuperar el 90% d’aquests objectes, i això obliga a repensar sistemes de recollida. El sistema de dipòsit i retorn pot ser una bona eina per augmentar el reciclatge d’ampolles.

Aquest sistema genera divisió i de moment topa amb la indústria.

El reciclatge del plàstic és molt baix, ronda el 30%. El que és evident és que amb el sistema actual no s’aconsegueixen els objectius. Ningú els està assolint, i cal actuar. Quan s’ha actuat amb les bosses de plàstic el resultat ha sigut rellevant, però això no passa amb les ampolles. En alguns estats s’ha intentat elevar aquests resultats via taxes. No podem dir que els estats no estiguin fent esforços en aquest sentit, alguns n’estan fent força, però els resultats no son satisfactoris i cal provar que anem seriosament amb aquest tema.

L’Eurocambra va aprovar fa pocs mesos nous objectius de reciclatge. ¿Hi haurà sancions per a qui no compleixi a partir del 2020?

Volem endurir els controls de cara als incompliments en matèria de residus. Crec que ja hem donat alguns senyals molt clars quan es tracta de les sancions per la qualitat de l’aire, i ja hem portat estats davant del Tribunal Europeu. Espanya de moment se n’ha salvat, perquè va presentar un pla d’acció creïble. Amb el reciclatge passarà el mateix. De tota manera, el que vol la Comissió Europea no és empaitar amb un garrot els estats, sinó que prenguin consciència que cal actuar i que això és el que demana la ciutadania a Europa.