HABITATGE

L’edifici de fusta més alt de l’Estat ja s’erigeix a Barcelona

Es tracta del primer bloc de pisos en règim de cessió d’ús

No pretén ser un atractiu turístic, però molts dels vianants que passen pel carrer Constitució de Barcelona s’aturen per observar el número 83. Allà hi ha l’edifici de fusta més alt de l’Estat, que ja té construïdes les seves sis plantes. En tan sols un mes i mig, la cooperativa La Borda ha alçat el primer bloc d’habitatges en règim de cessió d’ús a Barcelona. De moment s’ha col·locat tota l’estructura de fusta de l’edifici (formada per uns murs verticals i horitzontals). Tot i això, encara falta un any llarg perquè els socis puguin entrar-hi a viure.

Un dels arquitectes, Pol Massoni, explica que la previsió és que l’obra estigui acabada el maig de l’any vinent i que la gent s’hi instal·li, com a molt tard, al setembre. En els pròxims mesos la feina consistirà a fer els interiors dels habitatges. Massoni detalla que, una vegada estigui coberta l’estructura, la fusta seguirà visible al sostre i a la façana. En aquest sentit, descarta que la fusta sigui un material perillós perquè no és inflamable i remarca que, si es conserva bé, l’edifici pot tenir una vida útil bastant superior als 100 anys. Només la planta baixa està feta de formigó, ja que tota la resta és de fusta.

Massoni també subratlla que els immobles de fusta generen menys impacte, tenen un pes més reduït i es poden arribar a reciclar si, d’aquí uns anys, es recupera el solar desmuntant el bloc de pisos. A part, destaca que això permet un estalvi energètic. La fusta de l’edifici és de pi insigne procedent del País Basc i la part que quedarà sense cobrir compta amb un vernís de protecció del foc.

Una cinquantena de socis

Els habitatges del bloc són en cessió d’ús. Per tant, la cooperativa La Borda és la propietària del bloc i els socis han de fer una aportació de capital social de 15.000 euros i també hauran de pagar una mensualitat per determinar quan l’edifici estigui construït. La Borda disposa de més d’una cinquantena de socis, que són els que viuran en els 28 habitatges. A més, compta amb 43 persones en “llista d’espera” per poder ser socis, explica una de les portaveus de la cooperativa, Elba Mansilla.

Com que La Borda no preveu que en els pròxims anys hi hagi tantes baixes de les famílies que viuran al bloc, Mansilla valora que una opció per donar resposta a aquesta llista d’espera és buscar un altre espai a Barcelona per fer un projecte de característiques similars. De fet, tot i que la cooperativa encara necessita un 20% més de finançament per cobrir el cost total de la construcció, que és de 3 milions d’euros, Mansilla avança que la idea és obtenir els diners restants amb títols participatius.

“Ens ha tocat obrir molts melons que les pròximes promocions d’habitatges de cessió d’ús ja s’estalviaran”, assegura Mansilla, que es mostra convençuda que La Borda aconseguirà reunir el finançament pendent. També considera que la seva experiència serà útil per a iniciatives similars.

Poc suport de l’Ajuntament

Pel que fa al suport que el projecte ha rebut de l’Ajuntament de Barcelona, Mansilla afirma que l’equip de govern de Barcelona en Comú n’ha fet bandera tot i que això no s’ha concretat “en cap col·laboració”. En aquest sentit, es queixa de les dificultats burocràtiques. Així mateix, Massoni remarca que, legalment, La Borda ha fet saltar les alarmes pel fet de crear un precedent.

Malgrat tot, Mansilla subratlla que el seu projecte permetrà que els barcelonins es puguin quedar a viure als barris de la ciutat. “És una forma de resistència”, ressalta, mentre manifesta que la problemàtica de Barcelona amb els habitatges s’ha viscut en altres ciutats europees, com Berlín. Per això, Mansilla conclou que la seva finalitat és “poder viure amb dignitat a Barcelona”.

Més continguts de