ATENCIÓ AL FINAL DE LA VIDA

L’eutanàsia al món: Què diuen els Codis Penals?

Holanda es va convertir l'any 2002 en el primer país del món que despenalitzava l'eutanàsia

L’eutanàsia al món: Què diuen els Codis Penals?
LAIA FORÉS / QUIM ARANDA / NÚRIA FERRAGUTCASAS / ALÍCIA SANS / ANDREU JEREZ / SORAYA MELGUIZO / JOAN BIOSCA

HOLANDA

El primer país al món a despenalitzar-la

Holanda es va convertir l’abril del 2002, pocs mesos abans que Bèlgica, en el primer país al món que despenalitzava l’eutanàsia. Setze anys després, té una gran acceptació social i suposa un 4,4% de les morts al país. El 2017 van morir 6.585 persones per eutanàsia a Holanda, una xifra que no para de créixer cada any.

Segons la llei holandesa, poden sol·licitar l’eutanàsia les persones “conscients” que pateixin “un patiment insuportable i sense perspectives de millora”. També es pot aplicar en el mateix cas a les persones que estiguin inconscients però hagin fet una demanda anticipada d’eutanàsia. El patiment “insuportable” pot ser físic o psíquic, de tal manera que es poden acollir a l’eutanàsia persones amb depressió severa o fins i tot amb demència. Holanda també va ser el primer país a despenalitzar l’eutanàsia per a menors d’edat. La llei l’autoritza a infants a partir dels 12 anys.

Eutanàsia: un debat etern que no es resol tot i el suport social

ESTATS UNITS

Set estats permeten el suïcidi assistit

L’eutanàsia és il·legal als Estats Units, però set estats i la ciutat de Washington permeten el suïcidi assistit. Les seves legislacions autoritzen un metge a prescriure drogues legals a pacients terminals amb una esperança de vida de menys de sis mesos que se les vulguin prendre per morir.

Els set estats són Oregon (1994), Washington (2008), Montana (2009), Vermont (2013), Califòrnia (2015), Colorado (2016) i Hawaii (2018). Tots van aprovar lleis per al suïcidi assistit menys Montana, on es permet per imperatiu legal.

CANADÀ

Des del 2016 és legal però amb restriccions

El Canadà va legalitzar un tipus d’eutanàsia amb restriccions el juny del 2016 després que el Tribunal Suprem revoqués una legislació que prohibia el suïcidi assistit. La llei permet ajuda mèdica directa o indirecta als pacients amb malalties terminals o irreversibles que vulguin morir.

Aquesta assistència no està permesa a menors ni a persones amb malalties mentals o discapacitats físiques, o amb una condició curable. A més, per evitar el turisme de la mort només està disponible dins la cobertura mèdica del país.

“El meu fill no volia morir però tampoc volia viure així”

COLÒMBIA

Un cas únic de legalització al continent americà

Colòmbia és l’únic país del continent americà on la mort assistida està legalitzada. El 1997 es va donar llum verda a la mort digna, però la llei va quedar sense aplicar perquè faltava el reglament. Però el 2014 el Tribunal Constitucional, invocant aquesta llei, va permetre la primera mort assistida, a Ovidio González, de 79 anys, que s’estava quedant sense cara a causa d’un càncer a la boca. A l’Argentina és vigent la llei per a una mort digna, que permet als malalts terminals rebutjar tractaments mèdics per allargar la vida.

BÈLGICA I SUÏSSA

Eutanàsia versus suïcidi assistit

Bèlgica va despenalitzar l’eutanàsia el 2002, poc després de la veïna Holanda. Des que la va autoritzar fins al 2016, més de 15.000 persones han mort al país gràcies a l’eutanàsia. La llei permet demanar-la si el pacient està en una situació mèdica que no té remei i pateix un dolor físic o psíquic “constant, insuportable i que no es pot alleugerir”. Bèlgica és l’únic país al món on no hi ha límits d’edat per demanar l’eutanàsia, fins i tot els menors poden fer-ho sempre que demostrin “capacitat de discerniment” i els seus pares hi estiguin d’acord. En el cas dels menors, però, queda exclòs el dolor psíquic.

A Suïssa, en canvi, l’eutanàsia activa -que un metge utilitzi medicació letal per posar fi a la vida del pacient-és il·legal, però està permès el suïcidi assistit. En aquest cas, el metge posa a l’abast del pacient els mitjans necessaris per morir, però és el pacient qui ingereix els medicaments.

Xavier Gómez-Batiste: “La despenalització de l’eutanàsia és un debat ètic i social, no és dels metges”

ALEMANYA

Dret a morir amb ajut de familiars i amics

Des del 2015 Alemanya té una llei al Codi Penal que qualifica l’eutanàsia de delicte només en alguns casos. Els ciutadans que acceptin la petició d’una persona que vol acabar activament amb la seva vida a través, per exemple, d’un enverinament o una sobredosi de medicaments s’enfronten a una pena d’entre 6 mesos i 5 anys de presó per “homicidi per petició”. Per als metges o personal sanitari, l’ajuda sistemàtica a persones que vulguin morir està penada -fins a 3 anys de presó- però no l’ajuda puntual, tot i que la llei no especifica quan es considera un supòsit o l’altre i deixa en mans dels jutges la interpretació de cada cas. Els familiars o amics que ajudin persones properes a morir també estan exempts de qualsevol pena. La llei permet el dret a morir dignament, però vol evitar la sistematització del procés i l’establiment de clíniques o centres que facin de l’eutanàsia un model de negoci.

ITÀLIA

Més de 10 anys per tenir testament vital

El 2008 la mort d’Eluana Englaro, una dona de 38 anys en estat vegetatiu des dels 17, va dividir l’opinió pública italiana i va obrir un encès debat sobre la legalització de l’eutanàsia. El cas va provocar la intervenció del Vaticà i de l’aleshores primer ministre, Silvio Berlusconi, el govern del qual va intentar impedir sense èxit l’aplicació d’una sentència del Tribunal Constitucional que autoritzava la desconnexió de la dona. Deu anys després d’aquest cas, hi ha hagut ben pocs canvis. El desembre de l’any passat el govern italià va aprovar una llei de testament vital que permet que una persona major d’edat pugui renunciar per escrit i amb anticipació a tractaments pal·liatius en cas d’incapacitat. La tramitació de la llei es va fer en paral·lel a un polèmic judici contra Marco Cappato, un activista i membre del Partit Radical, acusat de facilitar la mort a un home de 40 anys tetraplègic i cec, en una clínica a Suïssa.

Primer pas per despenalitzar l’eutanàsia

REGNE UNIT

Refús parlamentari el 2015 al suïcidi assistit

El 2015, vint anys després de la primera vegada que es va discutir al Parlament, els Comuns van tornar a refusar majoritàriament un canvi en la llei que hauria obert la porta a l’eutanàsia i al suïcidi assistit al Regne Unit. Des d’aleshores, el debat sacseja de tant en tant la societat de les illes, en especial quan hi ha casos de ciutadans britànics que es traslladen a Suïssa a morir. La llei és molt clara, i distingeix els dos tipus: l’eutanàsia, passiva o activa, com l’acte d’un tercer que facilita la mort d’una persona, i el suïcidi assistit, quan es fa una acció concreta per “ajudar o animar deliberadament una altra persona” a posar fi a la seva vida. En aquest cas, la pena de presó que comporta són catorze anys. En el cas de l’eutanàsia, es considera la possibilitat d’acusació d’homicidi o assassinat, segons les circumstàncies. L’opinió pública accepta majoritàriament (82%) la mort assistida per als malalts terminals adults.

AUSTRÀLIA

Divergències entre la llei federal i les dels diferents estats

El 1995 el Northern Territory va legislar per primer cop al món a favor de l’eutanàsia voluntària. L’1 de juliol de l’any següent la llei va entrar en vigor, fins que el març del 1997 la va revocar el Parlament federal. Durant aquells mesos només quatre persones, tots malalts terminals de càncer, es van acollir al dret que reconeixia la cambra de l’estat. El novembre de l’any passat el Parlament d’un altre estat, Victòria, va aprovar el suïcidi assistit per als malalts terminals, que poden triar no rebre tractament o que poden optar perquè el suport mecànic que els manté amb vida els sigui retirat. L’eutanàsia com a tal, però, és un crim penat per la llei. El viatge a Suïssa que va fer la setmana passada el científic de 104 anys David Goodall per posar fi a la seva vida, tot i no patir cap malaltia terminal, només una progressiva falta d’independència, ha tornat a posar el debat damunt de la taula. Però ara per ara no hi ha cap previsió de revisar la llei federal.

FRANÇA

Eutanàsia i suïcidi assistit no, sedació sí

L’eutanàsia i el suïcidi assistit estan prohibits a França, però des del 2016 existeix el dret a “la sedació profunda i continuada fins a la mort” per als malalts terminals. Els sedants substitueixen el tractament, l’alimentació i la hidratació artificial. ¿Adormir un malalt per deixar-lo morir de gana i de set és més respectuós amb la vida que no pas un producte letal? Aquesta és la pregunta que es feia l’escriptora Anne Bert, que va fer ressorgir recentment aquest debat a França. Bert, que patia la incurable malaltia de Charcot, va viatjar l’octubre passat fins a Bèlgica per rebre una injecció letal. En diverses ocasions, l’escriptora va lamentar que morir lluny de casa era tan terrible com la mateixa decisió d’acabar amb la vida. El dret a morir dignament, però, pesava més per a aquesta francesa de 59 anys, que va voler fer mediàtica la seva decisió amb l’esperança de fer evolucionar la legislació.