PANDÈMIA

Lluitant contra “l’estocada final” als infants del Raval

Les entitats que treballen amb joves avisen que l’impacte de la crisi agreujarà el fracàs escolar al barri

“En aquesta crisi els nens han sigut els grans oblidats”, assegura María José García, la directora territorial del Casal dels Infants del Raval. I, com en tota crisi, els que més ho pateixen són les classes socials més baixes. Per això els infants i adolescents del Raval estan doblement oblidats. Per tothom menys per una potent xarxa d’entitats socials que treballa, incansablement i a l’ombra, per donar un cop de mà als joves en un dels barris més vulnerables de Catalunya. Tot i que són entitats creades en un entorn desfavorit, asseguren que mai havien vist una cosa igual i admeten que estan sobrepassades per la situació.

“És el que més m’ha impactat. En reunions amb entitats del barri, la gent gran ens deia que aquestes cues de gent demanant menjar no les havien vist ni a la postguerra”, afirma García. De les 400 famílies que atenen habitualment al Casal, més de la meitat han perdut la feina o han patit un ERTO: “Més del 50% han vist com els baixaven els ingressos d’un dia per l’altre. És molt bèstia”. Per a García, el risc més gran ara és que la situació no remunti -“No havíem sortit de la crisi del 2008 i això serà l’estocada final”, augura- i que això impacti de ple els infants i s’agreugi la desigualtat educativa. “És molt fàcil despenjar-se del sistema i aquests nanos són els primers que cauran. Això serà un abans i un després perquè tornarà a haver-hi classes socials que podran estudiar i classes que no”.

Les dades sustenten la preocupació de García: un alumne de 4t d’ESO de Ciutat Vella té sis vegades més possibilitats de patir fracàs escolar que un estudiant de Sarrià-Sant Gervasi, segons el segon informe d’oportunitats educatives de Barcelona. L’abandonament escolar prematur del Raval és d’un 40% i gairebé dobla la mitjana catalana.

Al Casal dels Infants fan el que poden per “evitar el desastre total”. “Hi ha famílies del Pakistan o Bangladesh que valoren molt l’educació i que ens demanen suport escolar per als fills”, explica García. D’altres estan totalment desconnectats, diu Marc Pascual, responsable de l’espai tecnològic del Casal. “Pot semblar una contradicció, però a l’estiu haurem d’atendre grups petits de nens per les mesures de seguretat. I el casal serà diferent, perquè caldrà un mínim reforç educatiu. Si no la castanya serà brutal”, diu. Parla de nois i noies que ja no és que no tinguin ordinador, és que no tenen material escolar o un llibre per llegir. “Obrim el Casal perquè vinguin a imprimir els deures de l’escola. Així estem”, resumeix García.

A Braval, una entitat que atén uns 140 nois de 8 a 18 anys, també han intentat mantenir el contacte amb ells durant el confinament. I a cada problema que sorgia hi han intentat trobar una solució: van detectar que hi havia infants sense ordinadors i en van aconseguir demanant-ne a empreses, van constatar mancances alimentàries i van organitzar una col·lecta solidària que en 2 dies va recollir 32 tones de menjar. Ja tenen un nou objectiu: “Ara comença un altre problema. La gent no pot pagar els lloguers. Hi ha famílies amb zero ingressos”, avisa el president de l’entitat, Josep Masabeu.

“Jo no sé ajudar el meu fill”

És el cas de la família de la Gloria. Fa 20 anys que va arribar de Filipines amb el seu marit, i a Barcelona han criat els seus dos fills, d’11 i 8 anys. Fa tres mesos tenien dos sous: ella treballava sense contracte netejant en quatre cases i ell tenia feina en un restaurant. I, d’un dia per l’altre, res. Amb només un telèfon mòbil a casa, els fills de la Gloria no podien seguir la feina de l’escola. “Braval ens va enviar un ordinador i ara el meu fill està molt content perquè pot fer els deures i parlar amb els monitors, que l’ajuden. Jo no sé ajudar-lo”, diu. La Gloria pateix per si res no torna a ser com abans: “Hem hagut de demanar ajuda a l’assistent social”.

“Cada dia arriba alguna família nova. Són gent que no havien demanat mai, perquè se’n sortien. Però ara la classe mitjana que estava empobrida és directament pobra. I venen amb molta vergonya perquè per a ells és un xoc psicològic molt gran”, diu Masabeu. L’Ajuntament ha calculat que, de les 34.000 persones que s’han dirigit a serveis socials durant aquest confinament, un 17% no ho havia fet mai. A Ciutat Vella s’han atès 6.090 persones. Són sis cops més que les que s’han atès a Sarrià-Sant Gervasi, exactament la mateixa desigualtat que hi ha en fracàs escolar entre aquests dos districtes.

A la Fundació Comtal també han detectat aquestes “noves vulnerabilitats”. “Famílies que eren autònoms o petits comerciants ara són demandants dels serveis socials”, relata Marta Galligó, directora de l’entitat a Ciutat Vella, que es mostra especialment preocupada per com això afectarà l’abandonament escolar. “Hi ha molts adolescents aïllats i em fa patir que es desconnectin del món”, diu.

Les entitats socials s’agafen a la “resiliència” d’un barri mestís que té una “gran riquesa i alhora una gran complexitat”. “És una olla a pressió, però hem de posar en valor la feina de les entitats, que moltes vegades no es veu. Nosaltres també som víctimes de la situació i batallem igual contra l’impacte del coronavirus”, afirma Galligó. Té dues peticions a les administracions: una renda mínima perquè tothom “tingui alguna cosa digna a la butxaca” i ser valorats: “Que ens tinguin en compte no com a demandants de diners, sinó com a persones que coneixem les dificultats del barri i som capaços de crear polítiques per solucionar-les”.