QUÈ HEM APRÈS DEL COVID-19?

Més afectació amb l’edat i sense un patró clar pel que fa als símptomes

Encara no s’ha determinat un tractament específic eficaç contra la malaltia
Un pacient malalt de covid-19 atès per una infermera de l’UCI de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, aquest divendres al matí. / XAVIER BERTRAL

Què en sabem del covid-19? Diversos professionals consultats per l’ARA resumeixen el que han après fins ara de la malaltia. Per a la majoria encara se’n sap molt poca cosa, però tots coincideixen que és suficient per afrontar una segona onada del virus més preparats.

Població de risc

Tothom pot contraure la malaltia, però els metges assenyalen la població més gran com la més afectada -especialment si tenen malalties de base associades- i la que té una taxa més elevada de mortalitat. Antoni Sisó, metge de família i director de recerca del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), situa el risc més alt de complicacions a partir dels 50 anys, mentre que Benito Almirante, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron, eleva la xifra fins als 65. En un punt intermedi, la metge adjunta al servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol Lourdes Mateu explica que la mitjana de pacients que tenen a les unitats de cures intensives (UCI) és de 60 anys. En termes generals, la malaltia s’expressa de manera lleu o asimptomàtica en les persones més joves, tot i que també poden patir complicacions, i en les criatures.

Símptomes

Els senyals que permeten identificar la malaltia són la tos seca i la febre, i en funció del pacient també pot tenir ofec, cansament, malestar general, dolor muscular, mal de cap, mal de coll, alteració del gust o de l’olfacte i fins i tot diarrea. “No hi ha un patró determinat”, apunta Marta Raurell, presidenta de la Societat Espanyola d’Infermeria Intensiva i Unitats Coronàries.

Evolució

El 80% dels malalts evolucionen bé i sense complicacions, i la malaltia els dura entre 5 i 6 dies, segons Almirante. Els que evolucionen pitjor, afegeix, pateixen una infecció de les vies respiratòries i, entre els dies 5 i 7, una possible resposta inflamatòria important al pulmó. En els casos d’evolució negativa, la malaltia sovint provoca pneumònia, que pot derivar en una insuficiència respiratòria més greu.

Complicacions

Infeccions respiratòries al marge, els pacients també poden patir insuficiència renal, fenòmens trombòtics, insuficiència hepàtica o, en els pitjors casos, una fallada multiorgànica. Mateu assenyala que l’afectació també pot arribar a ser neurològica.

Cures intensives

Els pacients crítics que han d’ingressar a l’UCI són “molt inestables, es compliquen ràpid i són de difícil maneig ventilatori”, explica Raurell. “Costa programar els paràmetres per a una ventilació adequada, i els pacients han d’estar molt relaxats o sedats per no lluitar amb la màquina”, afegeix.

Tractament

“No tenim un tractament específic i fins ara tots es basen en experiències poc sòlides”, diu Sisó. A l’espera dels resultats de nombrosos assajos, i al marge dels tractaments simptomàtics per als casos més lleus, s’utilitzen fàrmacs per reduir la càrrega viral com la hidroxicloroquina. I, si hi ha una reacció inflamatòria, fàrmacs per inhibir-la o frenar-la. “Els protocols als hospitals estan en revisió contínua”, afirma Mateu.

Prevenció

El distanciament social, l’ús generalitzat de mascaretes quirúrgiques i l’estricta higiene de mans són els mètodes més efectius per prevenir el contagi de la malaltia, segons tots els experts consultats. En casos de més exposició hi afegeixen els guants i les ulleres. Tot i així, insisteixen en la necessitat de fer tests massius per aïllar els infectats i per saber qui ha passat la malaltia i tenir més detalls sobre els processos d’immunitat. La vacuna és l’altra gran assignatura pendent.