Salut

Moren dos nadons prematurs afectats per un bacteri resistent a la Vall d'Hebron

El centre ha aïllat vuit bebès per evitar més contagis però nega que sigui un brot epidèmic

Dos nadons prematurs han mort els últims deu dies al servei de neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a causa d'una inflamació intestinal complicada, coneguda com a enterocolitis, agreujada pel contagi d'un bacteri amb forta presència als hospitals, el 'Klebsiella pneumoniae'. El cas ha obligat el centre barceloní a aïllar vuit nadons prematurs dels 45 ingressats actualment al centre perquè presentaven el bacteri a l'organisme. 

A l'espera de precisar el focus de la infecció i de saber l'abast del microorganisme –uns resultats que arribaran entre dimarts i dimecres–, fonts del centre hospitalari han informat aquest dilluns que el pronòstic dels dos nadons morts, un de menys de 500 grams de pes i l'altre que no arribava als 700 grams, era fràgil per la seva prematuritat. La subdirectora assistencial de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Rocío Cebrián, ha precisat que els dos bebès havien nascut entre les 24 i les 25 setmanes de gestació i, per tant, eren nounats extremadament prematurs. 

Cebrián ha explicat aquest dilluns en una atenció urgent als mitjans que els infants presentaven símptomes d'enterocolitis, una inflamació del budell que afecta sovint els nadons més petits, que tenen l'òrgan immadur i poc desenvolupat a causa del naixement prematur. L'hospital confirma que la presència del bacteri 'Klebsiella', un patogen multiresistent i amb una destacada presència a les zones de cures intensives dels centres sanitaris, ha causat la mort dels nens, però assegura que els pacients ja presentaven altres complicacions de salut, com ara problemes en el sistema respiratori, i que el microorganisme n'hauria accelerat la mort. 

La inflamació, produïda per l’enterocolitis, fa que el nadó prematur perdi la barrera protectora del budell. Els gèrmens de l’òrgan passen a la sang i acaben causant la infecció generalitzada i més complicacions de salut. "El nounat té un tub digestiu estèril que és colonitzat pels microorganismes progressivament. Quan entra a l'UCI ho fa amb els bacteris presents a l'hospital, que són diferents dels de l’exterior i més resistents", detalla Campins, que ha volgut deixar clar que no es tracta d'un "brot epidèmic": "Malauradament és una situació freqüent que es dona a hospitals catalans, estatals i de tot el món per l'extens ús d'antibiòtics i de molta instrumentació".

Bacteri molt present als hospitals

La cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l'hospital, Magda Campins, ha indicat que la  'Klebsiella' és un bacteri ambiental pròpia de l'ambit hospitalari i que algunes àrees com les unitats de cures intensives afavoreixen el contagi dels pacients ingressats que tenen un sistema immunitari afeblit. De fet, aquest microbi  és un dels bacteris més resistents amb presència als centres sanitaris, per darrere de l''Escherichia coli', que concentra el 25% dels contagis als centres. 

En  els últims mesos aquest agent infecciós ha centrat l'atenció i el debat a la comunitat científica mundial, perquè hi ha casos al món que fan creure que les infeccions produïdes per aquest bacteri són resistents als antibiòtics. La resistència als antimicrobians és una de les amenaces de futur més perilloses per a la salut global, segons l'Organització Mundial de la Salut.

Hospitals catalans detecten un augment dels bacteris resistents

Els infants més petits de dos anys, juntament amb les persones més grans de 65, són la població amb més risc de patir una sèpsia, la malaltia que el "superbacteri" intestinal, com el qualifica l'OMS, va acabar amb la vida dels dos nadons. Això significa que l'organisme va reaccionar davant la infecció del 'Klebsiella' amb una inflamació generalitzada greu a tot el cos. "Estaven molt febles i no els vam poder salvar", han apuntat fonts de la Vall Hebron. 

Els dos bebès, que van néixer amb un dia de diferència, van presentar signes d’enterocolitis durant la primera setmana de vida i, pocs dies després, van morir. Campins ha destacat que el pes dels nadons era una dada molt importabt: "A escala estatal, la mortalitat dels pacients amb menys de 600 grams de pes és del 54%; en el nostre cas, la taxa baixa fins al 20%".

El centre hospitalari ha obert una investigació davant la defunció dels nadons per extremar les precaucions i evitar el contagi dels altres 45  prematurs ingressats, v uit dels quals també presentarien l'esmentat bacteri al budell però no la infecció que en deriva i que va provocar la mort dels dos bebès. Aquests vuit casos nous, però, no presentarien la infecció, sinó que només s'hauria detectat el microbi en els seus organismes. 

L'hospital subratlla que cada quinze dies  fa una anàlisi, un frotis rectal, als nounats ingressats per detectar ràpidament la presència de possibles bacteris. En aquesta ocasió sostenen que no es va localitzar cap símptoma o indici en els dos menors morts fins que ja els havia afectat. A més, el box on eren ingressats els dos nadons està tancat des de la setmana passada i no hi poden accedir nous ingressos: s'estan fent cultius a les aixetes, als desguassos i als materials amb líquids, com sabons o antisèptic, perquè aquests bacteris resistents "poden créixer fàcilment en mitjans humits".

El Defensor del Pacient denuncia el cas

L'associació el Defensor del Pacient ha denunciat la mort dels dos nadons davant el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, després que els pares d'un dels nadons expliquessin –segons ha pogut saber Efe– que la seva filla  va morir a causa d'un brot de 'Klebsiella' i que aquest bacteri hauria afectat quatre dels sis nadons que a mitjans d'aquest mes d'abril estaven ingressats a la sala d'incubadores del servei de neonatologia de la Vall d'Hebron.

Aquests pares haurien assenyalat que les infermeres atenien els nadons a les incubadores "de forma indistinta"  i que el primer va morir el  cap de setmana del 19 al 21 d'abril. Segons un escrit recollit per Europa Press, han retret que la seva filla –que va morir el dia 24 d'abril– estigués ingressada en una incubadora al costat del nadó infectat abans .

L'associació ha denunciat que el centre no va tenir la precaució de traslladar-los immediatament quan es va tenir coneixement del primer afectat. "Entenem això com un delicte contra la salut dels ciutadans, principalment quan es tracta de nadons o de persones amb les defenses baixes en un centre sanitari, que ha de ser totalment asèptic, perquè en depèn la vida de les persones", argumenten.

L'hospital nega que es tingués constància d'aquesta infecció i que es mantingués els nadons junts. Campins ha apuntat que les mesures de prevenció i control que s’han adoptat són les estàndard, i consisteixen en fer precaució d’aïllament, realitzar cultius als pacients de neonatologia per comprovar si els seus organismes estan colonitzats pel bacteri o si són portadors del bacteri. "Fa tres anys que fem el programa resistència zero cada quinze dies per comprovar la presència del bacteri resistent abans que pugui provocar la infecció i, així, fer l’aïllament de forma precoç", explica l’epidemiòloga.

E n el relat, la família planteja, a més, e ls seus dubtes sobre el compliment dels protocols i la neteja al servei de neonatologia: "No és gaire normal que en caminar per la sala les soles de les sabates es quedessin enganxades a terra". De fet, e l Defensor del Pacient vincula l'expansió del bacteri a la brutícia que s'ha detectat recentment a la cuina de l'hospital.