Només un de cada deu pisos buits se cedeix al lloguer social

BarcelonaL'habitatge social a Catalunya representa un 2% sobre el total del parc de pisos que hi ha, a anys llum de la mitjana europea, situada en el 15%. La falta d’un parc de lloguer social, públic o privat, és una reivindicació de moltes organitzacions per garantir l’accés de tots els ciutadans a un habitatge. El Registre d’Habitatges Buits -que inclou els que estan ocupats de manera no legal- quantifica en gairebé 47.000 els pisos buits a Catalunya, però només un 10% d’aquests s’han cedit per a lloguer social, segons un informe de la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

La fórmula de la cessió temporal de pisos buits és un primer pas per pal·liar situacions d’emergència, però no és suficient per donar solucions estructurals a moltes famílies, explica la presidenta d’Hàbitat3, Carme Trilla. Les entitats socials defensen que els pisos sense habitar, en gran part en mans de les entitats financeres, representen una gran oportunitat per començar a projectar un parc d’habitatge de lloguer. Per això, demanen més ajudes per avançar en dos fronts: la compra directa de pisos i el dret a tanteig i retracte que la llei catalana permet a les administracions i també a les entitats des de mitjans del 2015 de manera pionera a Espanya. Trilla proposa, per exemple, la creació d’un “fons d’inversió social” que podria partir d’una entitat financera i comptar amb la col·laboració de l’Institut Català de Finances (ICF) o obrir-se a la participació ciutadana per aconseguir l’objectiu d’un parc d’habitatge social.

El tanteig i retracte social

El dret a tanteig i retracte atorga a la Generalitat, als ajuntaments i a les entitats sense ànim de lucre -integrades dins la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió- el dret preferent a comprar pisos adquirits per bancs o fons d’inversió en execucions hipotecàries. En dos anys, a Catalunya s’han fet 819 adquisicions de pisos mitjançant el tanteig i retracte per destinar-los a finalitats socials, una xifra que equival al 15% de tots els procediments d’aquest tipus que s’han fet. En el 85% restant dels casos, el pis ha acabat venut a un privat. El principal comprador d’habitatges per cedir-los a finalitats socials ha sigut la Generalitat, amb 562, mentre que 234 els han adquirit ajuntaments i 23 els han comprat directament les entitats del tercer sector social.

Trilla lamenta que la mesura de tanteig i retracte està infrautilitzada. “N’hauríem pogut comprar molts més per destinar-los a cobrir necessitats socials”, assegura. Es basa en les dades del mateix informe de la Taula, que ha fet un seguiment dels 5.700 pisos buit que en dos anys han passat per la Generalitat. “Hem detectat que un 20%, és a dir, més d’un miler, eren potencialment transformables en lloguer social”, assegura. Es tracta de pisos de menys de 120 metres quadrats i que es van vendre per quantitats “manifestament per sota dels preus de mercat” per part dels bancs. En tots els casos es tracta de pisos de menys de 160.000 euros, tot i que el preu mitjà de venda va ser de 48.700 euros. El cost global que hauria tingut comprar-los tots per fer-hi habitatge social no hauria arribat a 52 milions d’euros.

El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, experimenta en pròpia pell les dificultats que un mercat immobiliari en clara recuperació provoca a les entitats que, com la seva, necessiten recursos habitacionals per a persones sense sostre. “Abans encara trobàvem pisos petits, de 400 o 500 euros de lloguer, però ara que estan pujant la gent busca aquests petits apartaments per abaratir el lloguer”, sosté Busquets. “Tenim una sensació de desemparament, el mercat comença a anar a sac i veiem que ningú farà res”, lamenta el responsable de l’entitat. A més, Busquets també demana que se simplifiqui la burocràcia perquè les persones que poden cedir pisos a lloguer social ho facin”.