BIOÈTICA

"El desig de ser pares no es tradueix en un dret"

L'Observatori de Bioètica i Dret de la UB es posiciona en contra de la gestació subrogada

Si fins ara l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona no s'havia pronunciat sobre la gestació per subrogació és perquè aquest tema, com passa a la societat, genera molta divisió, també en el grup de treball que ha elaborat un document de posicionament sobre la gestació per substitució. L'Observatori que dirigeix Maria Casado s'ha posicionat clarament en contra d'aquesta pràctica perquè considera que suposa una "mercantilització del cos humà" i per les "situacions de vulnerabilitat que genera". "Ara ja era el moment de prendre una decisió, i la nostra és contrària a la gestació per substitució", ha explicat la directora de l'Observatori i catedràtica UNESCO de Bioètica de la UB, Maria Casado, en roda de premsa.

Segons Casado, la maternitat subrogada es produeix en un context "de mercat, neoliberal i de falta d'atenció al dret de les dones. És difícil aïllar la gestació per subrogació del context de milions d'euros i de lobis que es mouen al voltant". Casado ha dit que els motius pels quals ara hi ha alguns grups polítics, com Ciutadans, que volen regular la maternitat subrogada és perquè "mou molts diners", ja que, en la pràctica, "hi ha moltes més persones que volen tenir fills d'aquesta manera que dones que vulguin ser gestants".

En referència a aquelles posicions a favor de la gestació per substitució quan és gratis, Casado ha afirmat que "simplement és una manera d'abaratir costos", però qui hi surt perdent és la dona gestant. La catedràtica també ha alertat sobre "la mentalitat neoliberal que fa pensar que tot allò que volem podem tenir-ho, sobretot quan paguem diners".

Ara mateix la gestació subrogada no és legal a Espanya, però es pot viatjar a països on sí que ho és -com els Estats Units o Ucraïna- i tornar amb l'infant. Això, genera problemes per determinar qui són els pares legals del nen i inscriure'l al registre. La professora de dret civil de la UB Mónica Navarro ha explicat que a causa de la globalització hi ha diferents lleis que es poden contradir i des del Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha demanat desenvolupar algun mecanisme legal perquè aquests nens no quedin sense pares o es vegin en situacions confuses.

Revisar els criteris de l'adopció

Segons el document que ha publicat l'Observatori de Bioètica i Dret, admetre el lliure accés a la gestació subrogada obre les portes a situacions d'explotació de la dona i el nen i fa una crida a encaminar "el desig" de tenir fills a través de la reproducció assistida i l'adopció. En aquest sentit, també demanen "simplificar els processos d'adopció" i revisar-ne els requisits i criteris per tal d'estimular aquesta via "eliminant obstacles i traves excessives que puguin desanimar les persones que hi estiguin interessades". Recomanen, per exemple, elevar l'edat màxima dels adoptants i revisar algunes exclusions per raó de malalties.

El professor de filosofia del dret Manuel López ha explicat que "els drets no existeixen, els drets es reconeixen, i encara que hi hagi el dret i el desig de formar una família no significa que sigui a qualsevol preu i legalitzant la maternitat subrogada". En aquest sentit, Casado ha recordat que el desig de ser pare o mare no es converteix automàticament en un dret. López també ha destacat que la gestació subrogada no pot ser tractada com "una relació mercantil, ja que hi ha un vincle afectiu entre la mare i el nen que no pot estar subjecte a contractes".

Tot i ser contraris a la seva legalització a l'Estat, en cas que la gestació per subrogació s'acabés aprovant, l'Observatori recomana que sigui una legislació restrictiva i garantista per tal de protegir els drets de la dona gestant i els del menor nascut. Aconsellen, doncs, excloure del procés qualsevol intermediari amb ànim de lucre i que el procés sigui gratuït, que els sol·licitants hagin de passar un control d'idoneïtat com es fa amb l'adopció i donar la possibilitat a la gestant de canviar d'opinió fins i tot després del naixement.

Els problemes per tenir fills -ja siguin físics o estructurals- i les restriccions de les adopcions són dos dels motius que expliquen l'augment de la demanda de la subrogació. A falta de xifres oficials, les agències que s'hi dediquen calculen que ja han nascut entre 10.000 i 15.000 ciutadans espanyols per aquesta via, més d'un miler a l'any.

A Europa, actualment, només hi ha tres països que admeten expressament la maternitat subrogada i són Portugal, Regne Unit i Grècia, mentre que la resta o bé la prohibeixen o no la regulen.

Més continguts de