Pau Relat: “Costa molt cansar-se de Barcelona”

Entrevista al president del consell d’administració de Fira de Barcelona

Per què les Fires encara tenen tant d’èxit?

Sí, semblaria que, amb l’aparició de les noves tecnologies, el món firal hauria d’anar a menys. I curiosament el segle XXI està sent el segle de les fires, perquè van cada cop a més. L’any passat es van celebrar al món 31.000 esdeveniments firals i hi ha més de 1.200 recintes firals. L’impacte econòmic que generen és de més de 2.600 milions d’euros. Per què passa això? Perquè les fires tenen una funció de motors de l’economia i de captació i generació de talent. Ara fa pocs dies vam tenir a Barcelona l’ITMA, una fira referent mundial de la maquinària tèxtil. Hi va venir gairebé la mateixa gent que al Mobile, vam superar els 105.000 visitants, ens va ocupar tot el recinte de Gran Via.

Com fa de motor de l’economia, una fira?

Un exemple: vam celebrar fa relativament poc el Retail & Brand World Congress Experience, sobre les noves formes de comercialització. Són sectors de futur, cal una inversió forta per dinamitzar-los, i la Fira agafa aquest rol, fa aquesta inversió. O, si parlem del Mobile... Aquella setmana no es parla de res més, però el llegat més important que deixa el Mobile -i, si no, no estaríem fent la nostra funció-és un ecosistema d’empreses del sector de les comunicacions que perduri més enllà d’aquella setmana i que permeti portar talent internacional a Barcelona.

La Fira és Mobiledependent ?

No.

Representa un terç dels ingressos.

Continuarem fent el Mobile a Barcelona, però treballem perquè el pes específic del Mobile dins de l’activitat de la Fira es redueixi. Això no vol dir que el Mobile es redueixi. Volem que el Mobile segueixi creixent, però que la resta d’activitats creixin encara més. El Mobile té contracte fins al 2023. Estem segurs que tal com estem treballant amb els seus responsables serem capaços d’aconseguir que el Mobile continuï aquí molts més anys. Però, en paral·lel, l’any passat es va aconseguir que el gran saló de la indústria de l’audiovisual, que en l’actualitat se celebra a Amsterdam, vingui a Barcelona a partir de l’any 2021. Estem parlant d’un saló que a Amsterdam té al voltant de 85.000 visitants, amb un creixement anual d’un 10% en visitants. Fira de Barcelona està fent els deures perquè si alguns dels esdeveniments més importants, per la raó que sigui, perden pes específic, n’hi hagi d’altres que els substitueixin. Miri, el saló més important de Fira de Barcelona històricament era el Construmat. Va venir la crisi i la Fira ha sigut capaç de reconvertir-se.

¿Els grans esdeveniments no es cansen de les ciutats?

És que costa molt cansar-se de Barcelona. Els que tenim la sort de viatjar molt pel món ens adonem del magnífic actiu que tenim. I la gent vol venir a Barcelona. Tenim avantatges climàtics, gastronòmics, oferta cultural, fàcil accés… Un congressista el que vol és una fira d’un nivell tècnic de primera categoria, un recinte firal que li doni tots els serveis que necessiti i mobilitat de primer nivell. I a Barcelona ho troben, perquè els esdeveniments que han optat per venir a Barcelona han crescut. El Mobile, quan va venir a Barcelona, no tenia 100.000 visitants. El Mobile ha crescut amb Barcelona, hem fet un camí plegats. Per tant, hi ha un projecte comú. Aquesta és la prova més clara que hi ha alguna cosa que com a ciutat i com a Fira estem fent bé.

¿Tot i les habituals vagues o amenaces de vagues quan ve el Mobile?

La gent ha d’entendre que el fet que el Mobile vagi bé és bo per a tothom. Totes les ciutats del món estan trucant a la porta dels senyors de GSMA perquè el Mobile se n’hi vagi. Nosaltres el tenim, i hem de treballar perquè tot funcioni a la perfecció durant la celebració, perquè si algun dia això no passés tots ens en lamentaríem. Tothom ha de ser molt conscient que aquestes grans cites generadores de riquesa que es transformen en benestar no són el millor moment per fer legítimes reivindicacions. Com a ciutat hem de fer tres coses: oferir un bon recinte firal que cobreixi les necessitats presents i futures del Mobile, gestionar l’esdeveniment amb excel·lència (com han fet els equips de Constantí Serrallonga ara, i en el seu dia els d’Agustí Cordón) i garantir que la resta de serveis, mobilitat, hotels, estan a l’altura del que requereix l’esdeveniment.

Parlant de vagues: com és que els esclata ara el conflicte amb els muntadors d’elements aeris dels escenaris del Sónar?

No és que esclati ara, sinó que ha coincidit en el temps la convocatòria del nou concurs per adjudicar aquests treballs a una empresa, i se n’hi presenten diverses. Els treballadors de l’actual empresa van demanar a la Fira que en el plec de condicions subrogui els treballadors d’ara a la pròxima empresa que guanyi el concurs. No és legal. Ni tan sols es pot suggerir, perquè estaria limitant la competència.

¿Pot assegurar que el Sónar 2019 se celebrarà normalment?

Sí, absolutament. Ens han posat a l’ull de l’huracà, però hem buscat altres empreses mentre vetllem perquè arribin a bon port les converses entre l’empresa i els treballadors.

¿El recinte firal de Gran Via ja ha quedat petit?

Sí. I ara tenim el compromís clar de totes les institucions perquè Barcelona jugui a la Champions de la lliga firal europea, i això passa per tenir un recinte firal amb més capacitat. A Gran Via hi tenim un recinte de 240.000 m 2 i plantegem una ampliació fins als 300.000, que és la superfície mínima útil per jugar la Champions. Per tant, amb aquesta ampliació a Gran Via estarem en condicions de competir amb els millors. I després Montjuïc, que és un espai únic al món i absolutament barceloní, molt arrelat entre la gent però que ha quedat desfasat. El que pretenem és modernitzar l’espai amb una utilització firal, cultural i d’ús ciutadà.

Quan torna de viatjar pel món, què veu que li falta a Barcelona?

Crec que hauríem de pensar en gran, fer una planificació de què volem que sigui la ciutat i el país i l’àrea metropolitana d’aquí quinze o vint anys. I dimensionar infraestructures, recintes i activitats. Crec que hem de tenir una mirada molt més a llarg termini, creure’ns el potencial que té la ciutat i, si som capaços de treballar amb lleialtat institucional i amb consens, aconseguir coses que no ens podem ni imaginar.

Quan vostè diu pensar en gran, què s’imagina?

Si nosaltres invertim per tenir recintes per portar més gent i grans esdeveniments internacionals, haurem de garantir unes infraestructures que absorbeixin la gent que vulgui venir. Penso en l’aeroport, entre moltes altres coses, com les places hoteleres. Que les decisions que prenguem avui no ens condicionin el creixement econòmic de demà, tenint en compte els pros i contres de cadascuna de les alternatives. Simplement que s’obri un debat, una reflexió honesta, sobre què deixarem com a llegat a la pròxima generació des d’un punt de vista de país i de ciutat.

A Barcelona estan esclatant les desigualtats, sobretot en l’accés a un dret bàsic com és l’habitatge. Si continuem creixent de la mateixa manera, ¿no farem créixer també els problemes de la mateixa manera?

És evident: no té cap mena de sentit que un progrés econòmic després no sigui distribuït d’una manera que permeti millorar l’estat del benestar de tots els ciutadans.

La nova junta de govern del Cercle d’Economia diu que aposta per Barcelona com a cocapital d’Espanya. Això es pot decidir a Barcelona?

Barcelona ha fet un plantejament de jugar en el món firal europeu i global. La nostra mirada és molt més àmplia, és una mirada oberta al món. El plantejament de Barcelona crec que ha de ser un plantejament d’aquest tipus, obert al món. I veure les oportunitats que el món ofereix.

Fira de Barcelona és un consorci entre l’Ajuntament, la Generalitat i la Cambra de Comerç. A l’Ajuntament repeteix Ada Colau amb un pacte amb el PSC facilitat per Manuel Valls. A la Cambra, Joan Canadell amb Eines de País. ¿Aquestes cares noves ajuden la Fira?

Les institucions estan molt per sobre de les persones. L’Ajuntament i la Generalitat han tingut colors polítics diversos, i ha primat una profunda lleialtat institucional i tothom ha tingut clara la importància de la Fira com a motor per a l’economia, sense cap hipoteca. Amb els canvis que hi ha hagut serà exactament igual, tothom es posarà d’acord per tirar endavant l’ampliació de la Fira, perquè la Fira segueixi liderant a nivell estatal i al sud de la Mediterrània, per seguir garantint les infraestructures que ens permetin tirar endavant l’economia del país... Crec que ha passat desapercebut -i no s’ha sabut llegir- que el 19 de febrer, amb tot el context polític que hi havia i hi ha, Fira de Barcelona va asseure a la mateixa taula tots els accionistes de Fira 2000 per signar el protocol per fer l’ampliació: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La Fira aconsegueix aquest consens.

Vostè ve de ser president de FemCat. Va ser rebut amb suspicàcies.

Quan va venir el president de la Cambra de Comerç i em va dir que em proposava, jo li vaig fer dues preguntes. “¿Se’m proposa perquè se’m veu amb les capacitats per contribuir a fer que el projecte de Fira continuï sent exitós com ha estat?” I “¿Hi ha un consens al voltant de la meva figura?” “Si les dues respostes són afirmatives, jo acceptaré”. I després, sí, vaig ser rebut amb suspicàcia. Però crec que un país que demana a la gent que es comprometi i dediqui part del seu temps a entitats com la Fira no es pot permetre el luxe de jutjar la gent per una altra cosa que no sigui el talent. Perquè moltes vegades tendim a jutjar la gent per allò que pensem que pensen i no per la capacitat que tenen per fer coses. Si acabem jutjant per allò que pensem que pensen, passarà que no tindrem gent amb talent que es vulgui implicar en les entitats de la societat civil. I així li fem un trist favor al país.

Més continguts de