Pere Casaldàliga, obligat a fugir de casa per amenaces de mort
Pere Casaldàliga ha hagut d'abandonar Sao Félix do Araguaia, casa seva en els últims 40 anys. Les amenaces de mort que havia rebut per la lluita a favor dels drets dels indígenes l'han obligat a marxar.
BARCELONA.A contracor i ràpid. Així ha hagut de fugir Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928), el bisbe dels pobres , un defensor de la causa indígena al Brasil i emblema de la lluita continuada a favor dels més desafavorits. Amb 84 anys i malalt de Parkinson, Casaldàliga va rebre amenaces de mort que van provocar que divendres hagués d'abandonar el seu auster domicili de Sao Félix do Araguaia, al Mato Grosso, on residia des de feia més de quatre dècades. Per indicació de la policia federal brasilera, el religiós català va ser evacuat amb una avioneta cap a un destí desconegut, que no ha transcendit per motius de seguretat. Casaldàliga hauria estat acollit per un amic religiós, a uns 700 quilòmetres de distància d'on residia fins ara.
El clima creixent de violència havia posat en perill la integritat del bisbe. Casaldàliga ha dedicat bona part de la seva trajectòria al Brasil a reivindicar el retorn de les terres indígenes als Xavantes. Els terratinents i colons que van ocupar aquestes terres amb violència i de manera fraudulenta havien intensificat últimament les amenaces arran de la decisió del govern brasiler de desallotjar-los de manera imminent, una ordre ministerial que estava pendent d'execució des de feia 20 anys. Casaldàliga era un dels objectius dels terratinents per la seva lluita incansable per la causa indígena. Anteriorment havia rebut altres amenaces de mort, però en aquesta ocasió la policia va decidir no córrer més riscos.
Mostres de suport
"Ens sentim plenament identificats amb la defensa que des de sempre ha fet el bisbe Pere [Casaldàliga] i la Prelazia de Sao Félix de la causa indígena, i apostem per l'acció pacífica de la justícia en aquesta causa local que ens afecta globalment", detallava un comunicat fet públic ahir per l'Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, que va informar de la situació del religiós català. L'entitat va reclamar en el seu escrit de suport el reconeixement del dret indígena de la terra, una de les causes que han marcat la trajectòria de Casaldàliga. A les xarxes socials també es va reproduir el comunicat de suport del Conselho Indigenista Missionário -un organisme vinculat a la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil-, firmat per associacions i entitats vinculades a la lluita pels drets humans i la causa indígena.
El compromís del religiós de Balsareny amb els més desafavorits va tornar a ser recordat després que hagués d'abandonar a corre-cuita la terra que el va acollir el 1968, quan tenia 40 anys. La voluntat de ser missioner li va canviar la vida, fins al punt que no ha tornat a abandonar el Brasil. Altaveu de la lluita dels desafavorits, també ha estat una referència per als sectors renovadors de l'Església, que han trobat en Casaldàliga un discurs crític amb la jerarquia catòlica.
La seva vida, a les pantalles
La vida del bisbe dels pobres -compromès amb la teologia de l'alliberament- serà recollida en una ficció televisiva dirigida per Oriol Ferrer i basada en el llibre de Francesc Escribano Descalç sobre la terra vermella . L'obra porta la firma de la productora catalana Minoria Absoluta i compta amb participació brasilera, a més de TV3 i TVE. L'actor Eduard Fernández interpretarà la figura de Casaldàliga, que va donar el vistiplau al projecte i no va voler veure el guió. En la producció, amb un càsting catalano-brasiler, també hi intervenen Pablo Derqui, Cristina Lago, Clara Segura i Sergi López. Tots van conèixer Casaldàliga al seu domicili de Sao Félix durant el rodatge programat aquest estiu. L'equip va percebre la tensió creixent al territori per la decisió del govern brasiler de retornar als indígenes les terres ocupades. Els responsables de la productora Minoria Absoluta, amb Francesc Escribano al capdavant, van denunciar ahir la situació que ha viscut Casaldàliga en les últimes hores, obligat a emigrar del poble que el va fer un dels seus.
Allunyat de la tasca pastoral per Roma -que el va jubilar com a bisbe el 2005, tot i que ell mai va abandonar la seva comunitat- i amb una salut minvant, Casaldàliga només ha deixat Sao Félix quan ha estat imprescindible. No era la primera amenaça que rebia -alguns dels seus col·laboradors van ser assassinats-, però aquesta vegada ha hagut de claudicar momentàniament.
