El desnonament d’una mare amb tres fills tensa la corda entre Ada Colau i el Govern

Desallotgen una mare amb tres fills de quatre i vuit anys i l'alcaldessa retreu als Mossos per Twitter la seva actuació. La policia li respon que només obeïa el jutge

El desnonament ahir d’una mare amb tres fills al barri de Sants-Badal de Barcelona va obrir un conflicte entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el Govern que es va destapar a la vista de tothom a través de Twitter. Hores després que els funcionaris judicials, amb l’ajuda de quatre furgonetes d’antiavalots, haguessin fet fora Hiba Kimakhe d’un pis al número 18 del carrer Arizala, Colau va envestir per Twitter contra el Govern, els Mossos, el PP i el Tribunal Constitucional.

Colau, amb una sèrie de piulades,  va culpar els Mossos d’“executar” el desnonament i el PP i el Constitucional d’aturar la llei antidesnonaments catalana, i també va exigir al Govern i als Mossos que no tornessin a fer fora “mai més una família amb criatures”. La policia catalana va respondre, pel mateix canal, que els Mossos no havien executat el desnonament, que havien actuat per ordre del jutge per protegir els funcionaris judicials, que no tenen  competències per aturar desnonaments i que això  s’havia d’afrontar “des d’àmbits polítics i socials”.

Fins i tot el conseller de Justícia, Carles Mundó, va  afegir-se al debat dient que “és injust qüestionar la bona feina dels Mossos per una cosa que decideixen els jutges”. El Govern, a més, va recordar que ha evitat 4.334 desnonaments el 2015 i 16.827 des del 2012. En el primer terç d’aquest any se n’han impedit 1.129. Sindicats policials com l’USPAC  es van sumar a les crítiques a l’alcaldessa.

L’exportaveu de la PAH, que ahir va recordar el cavall de batalla que l’ha dut a ser alcaldessa, va contestar més tard que apel·lava al Govern, més que als Mossos, i que el desnonament no s’hauria d’haver fet, i menys amb nens pel mig. Més tard, en roda de premsa, va retreure a la Generalitat que no hagués contactat amb l’Ajuntament abans del desnonament tot i saber que a l’habitatge hi vivien tres nens.

El portaveu de la PAH, Carlos Macías, que va participar en la protesta contra el desnonament, explica que ahir es van trobar un canvi clau en l’actitud dels Mossos. “Feia més de dos anys que, quan hi havia un desnonament i hi anàvem els de la PAH, venia tan sols una patrulla i quan ens veien allà deien que no tenien prou efectius d’antiavalots disponibles i se n’anaven”. O sigui, que, a la pràctica, els desnonaments s’impedien, a diferència del que passa a Madrid, on diu que els antiavalots hi compareixen per sistema.

El desallotjament d’aquest pis, però, no era la primera vegada que s’intentava. I, segons fonts policials, aquesta vegada el jutge havia insistit que s’havia d’executar sí o sí. És per això, preveient la protesta de la PAH i volent complir l’ordre judicial, que haurien comparegut els antiavalots dels Mossos. Els policies van treure ahir un per un els activistes de la PAH que intentaven impedir-los l’accés i van fer fora la mare, que amb l’ajuda dels activistes es va endur alguns objectes personals. Els dos bessons de quatre anys i el fill gran, de vuit, eren a l’escola.

Colau, que va retreure que s’hagués autoritzat la presència d’antiavalots, va explicar que des de l’Ajuntament feia mesos que intentaven impedir aquest desnonament, que fins i tot s’havien ofert a pagar el deute i el lloguer de la família al propietari del pis, però que aquest s’hi havia negat. “Es tracta d’un gran propietari amb voluntat de buidar el bloc per poder especular”, va dir, i va insistir que havia actuat “amb mala fe”. Macías explica que l’Ajuntament preveu poder allotjar la família en un pis d’emergència en quinze dies i que mentrestant trobarà un lloc on es puguin estar de manera provisional.

Amb la llei antidesnonaments suspesa pel Tribunal Constitucional arran d’un recurs del PP, Macías insisteix que el Govern i els ajuntaments “han d’ampliar la base d’habitatges de lloguer social” per impedir casos com aquest. L’alcaldessa va reclamar al Govern i al Parlament que agilitzin els tràmits per aprovar la nova legislació antidesnonaments que van pactar els partits, les entitats socials i els ajuntaments i va afegir que, si hagués estat en vigor, el desnonament s’hauria pogut evitar.