POLICIAL

Robatoris de rellotges de luxe per encàrrec: de Barcelona a l’estranger

L’alta rendibilitat ha fet que els lladres de delinqüència comuna, més violents, imitin els especialitzats

Trobar algú a Barcelona que porta un rellotge al canell que costa el mateix que un cotxe -o fins i tot que un pis- és relativament fàcil. Si no, que ho preguntin als lladres especialitzats en robatoris de rellotges de luxe. Des de fa dos anys, els grups que es dediquen a aquesta activitat han crescut a la capital catalana i sovint ho fan per un encàrrec des de l’estranger: els demanen una marca o un model i busquen algú que el porti. Els grups estan connectats amb altres països europeus on envien els rellotges robats, però no es creu que aquests països siguin el destí final. L’alta rendibilitat del negoci ha fet que els lladres no especialitzats, que actuen amb més violència, també hagin entrat en el terreny dels rellotges.

Els lladres que s’hi dediquen reben el nom de rellotgers entre la policia. “Són grups itinerants i canviants. Un dia poden ser tres i un altre quinze”, diu el cap de la unitat d’investigació de patrimoni dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, el sotsinspector Òscar Macarella. “Coneixen els rellotges de luxe més cotitzats. Acostumen a tenir contacte directe amb receptadors internacionals, que són els que donen sortida als rellotges o fan l’encàrrec”, afegeix. Richard Mille, Patek Philippe i Hublot són algunes de les marques “demanades i de molt valor”. Sigui perquè saben que el rellotge es vendrà encara que no l’hagin encarregat o perquè tenen una petició expressa, els lladres van a les zones turístiques amb establiments i hotels de luxe per trobar víctimes d’alt poder adquisitiu. Un d’aquests punts és el passeig de Gràcia.

Colau: "Hi ha problemes concrets de seguretat, però Barcelona no és una ciutat insegura"

“Moltes vegades fan un seguiment previ. Veuen una persona amb un rellotge que els interessa [perquè un dels autors s’hi aproxima]. Són pacients i no tenen problemes en esperar, seguir i trobar el moment idoni per fer l’estrebada”, explica Macarella. La seva predilecció són víctimes d’edat avançada o en estat d’embriaguesa -a les zones d’oci nocturn, com el Port Olímpic- per evitar l’oposició física. “Intenten passar desapercebuts i roben distraient. Normalment no intimiden amb armes blanques ni busquen la violència extrema”, diu. També poden acorralar la persona entre dos o tres. L’estrebada pot ocasionar lesions al canell o al braç, que es poden complicar si les víctimes cauen i es donen un cop.

Aquesta actuació dels lladres especialitzats contrasta amb els de la delinqüència comuna de Barcelona, que “són més oportunistes i no estan organitzats”. “No fan una preparació prèvia i actuen de manera solitària o com a molt en parella”, descriu Macarella. Si no els surt bé el robatori d’un rellotge, els lladres especialitzats opten per esperar. En canvi, els altres poden acabar fent una altra estrebada per robar el mòbil, la bossa o una cadena d’or. Els primers solen buscar turistes, mentre que els segons no fan aquesta distinció. A més, els lladres no especialitzats “són més anàrquics i violents”.

Poca vista per descartar

A diferència de la resta de lladres, els especialitzats van al darrere de rellotges que poden costar des de 10.000 euros fins a 200.000 euros -els que incorporen joieria-. Els altres delinqüents, en canvi, poden robar-ne de 100 euros. “Tenen poca perícia per distingir. Roben un rellotge si l’aparença és bona, però pot ser que no tingui cap valor o sigui una falsificació”, apunta el subinspector. A més, els lladres comuns no tenen cap comprador pactat i per això intenten vendre’ls a un receptador habitual d’altres objectes, com els mòbils. El que els fa apostar per imitar els lladres especialitzats és que el benefici “és molt més alt”.

La via de l’expulsió per combatre la reincidència ha punxat fins ara

Encara que és difícil posar una xifra al nombre de robatoris de rellotges, es calcula que ronda el miler de casos anuals a Barcelona. Tampoc és fàcil saber on acaben venent-se. “Hem detectat connexions amb Europa, però creiem que és un destí de pas”, diu Macarella. Els receptadors acostumen a ser en ciutats europees, com París i Londres, encara que es pensa que són proveïdors d’altres països -s’apunten llocs d’Europa i de l’Àsia- on els compradors puguin tenir un nivell adquisitiu alt. Els objectes els transporten persones que porten, com a molt, un parell o tres de rellotges per no aixecar sospites i es desplacen per mitjà terrestre o aeri. Els lladres poden guanyar més de la meitat del valor de l’objecte.

Una de les complicacions dels Mossos per perseguir els rellotgers és que sovint utilitzen documentació falsa, la qual cosa fa difícil saber si tenen ordres de detenció pendents si se’ls identifica a la via pública i no per empremtes. Si els lladres noten la pressió policial o tenen causes judicials obertes, són substituïts i passen a actuar en un nou país. Els membres es mouen de manera habitual i són de poca durada: a Barcelona hi ha diferents grups que es poden arribar a conèixer i intercanviar persones. Solen ser lladres joves amb antecedents per robatoris en altres països europeus, com França, Itàlia i el Regne Unit.

Cop policial als carteristes del metro de Barcelona amb la llei d'estrangeria

A Catalunya, el fenomen dels robatoris de rellotges de luxe està concentrat a Barcelona pel volum de turistes que rep la ciutat. De fet, que els turistes siguin les víctimes potencials d’aquest delicte no ajuda la investigació policial perquè, d’entrada, s’ha d’acreditar cada robatori abans que els visitants tornin al seu país. Això s’intenta fer amb unes rodes de reconeixement a les seus judicials -perquè siguin proves vàlides-, encara que als turistes els costa identificar els autors. A això s’hi suma que no totes les víctimes ho denuncien perquè no volen que se sàpiga que tenen un rellotge d’un valor tan alt i que altres turistes fan denúncies falses per cobrar assegurances.

Els Mossos fixen com a pròxim objectiu per gestionar els robatoris de rellotges de luxe “treballar amb policies europees i fer una investigació conjunta”. La intenció és arribar a un nivell superior dels grups, per sobre dels receptadors, per concretar les connexions internacionals i el destí final dels objectes.