Sybilla: “Em fascina la màgia que hi ha quan una dona s’emprova un vestit i s’il·lumina”

És l’any del seu retorn. Sybilla ha estat allunyada més d’una dècada de la marca de roba que porta el seu nom. Ha tornat infonent a la roba aquest esperit seu creatiu i juganer. I ho ha fet també amb noves formes de comercialització de la seva col·lecció. Al mes d’abril va tenir botiga efímera a Madrid. Ara, fins al 13 de setembre, presenta a Palma la seva col·lecció per a aquesta temporada de tardor-hivern. Seguidament, l’obrirà a Barcelona, del 28 de setembre al 6 d’octubre. Després, Nova York, París i Madrid. Sybilla és, com sempre, el defugir constant dels convencionalismes, la singularitat feta roba.

¿El temps i les coses són avui més efímeres?

Que obri botigues efímeres no té tan a veure amb els temps, sinó amb les ganes que tenia de fer alguna cosa lleugera i divertida. No em veia obrint botiga elegant i estirada en aquest retorn. Les botigues efímeres són com els titellaires, com un circ que viatja, arriba a una ciutat, celebra durant uns dies i després segueix el seu camí.

¿Està assajant noves vies de comercialització?

La veritat és que m’agrada aquest format. No tenim, com altres marques, un gran finançament al darrere. Sortim al mercat gràcies a l’entusiasme de clientes i equip. Hem d’inventar una nova manera de fer-ho, i jo vull trobar una manera que per a mi tingui sentit i sigui coherent. M’agrada el concepte de sortir de gira amb la col·lecció, com els músics.

Què podem esperar d’aquesta col·lecció?

Vaig sortir com un toro a la plaça, després d’anys sense presentar-ne cap! Bàsicament, és la roba que m’hauria agradat posar-me i que no trobava, peces especials que agraden molt, que es poden col·locar de moltes maneres i fetes amb materials meravellosos i molts colors. Hi ha tot un desenvolupament al voltant de l’abric negre i totes les seves variacions, a la recerca de la peça perfecta i una sèrie de peces de feltre artesà fetes a mà. Busco crear peces que donin alegria, força, sensualitat i que, a més, t’acompanyin al llarg de molts anys.

Com ha influït en la seva roba aquesta dècada d’allunyament?

Necessitava allunyar-me i fer altres coses. Quan vam perdre el control de la marca amb l’entrada de nous socis vam crear la fundació Fabrics for Freedom, dedicada a l’altre costat de la moda: qui la fa, com es fa, quina és la història dels materials. Buscàvem promoure alternatives i ajudar a fer les coses d’una altra manera. Vaig voler crear una fundació que pogués ajudar dissenyadors i artesans com m’hauria agradat que m’ajudessin a mi. Tots voldríem fer les coses millor si sabéssim com. L’experiència i anys d’investigació, sens dubte, han enriquit el meu treball. Ara em toca aplicar els principis de la fundació des d’una marca de roba. És un gran desafiament i també l’incentiu per continuar.

Aquests anys passats, sobretot des de Mallorca, s’ha dedicat a projectes com Poc a Poc, a l’agricultura, la sostenibilitat, l’educació... ¿També és més important, en el vestir, l’esperit, la manera d’afrontar la vida, que no la imatge?

Crec que en diferents èpoques de la vida tens necessitats diferents. Als 18 vaig començar amb la roba: era el meu llenguatge i la meva obsessió. Més endavant, en començar a fer casa meva, volia objectes per a la llar i vaig començar a dissenyar-los. Van arribar els nens, i l’alimentació era el centre; vaig començar a crear horts i encara més endavant a dissenyar finques i comunitats i a involucrar-me en projectes relacionats amb l’educació. Dissenyar el lloc on vols viure és com dissenyar l’abric que et protegeix un dia de fred i pluja; en certa mesura és el mateix. Em costava sentir que les hores se m’escapaven mentre m’obsessionava pels llargs de la faldilla o per trobar el color just, al mateix temps que sentia que al món les coses anaven cada cop pitjor. Necessitava involucrar-me a buscar solucions, a ajudar a comunicar-les i aplicar-les. Poc a Poc som un grup d’amics que treballem per ajudar a convertir utopies en realitats. Sóc feliç pel que he aconseguit aquests anys a Mallorca i per les iniciatives que hem desenvolupat a la Finca Son Rul·lan.

Què li agrada i què no del món de la moda actualment?

M’agrada la roba, jugar-hi, engatar-me amb colors i materials… Em fascina la màgia que es produeix quan una dona s’emprova un vestit i s’il·lumina, es transforma. Aquest moment és el que em té enganxada a la meva professió. D’altra banda, la moda és un gran negoci i això implica una gran manipulació del públic i poc espai per a projectes independents i originals, tot i que les coses estan canviant. Crec que la indústria de la moda, que crea tantíssims llocs de treball al món, podria ser una font de benediccions en molts llocs, en comptes de ser una indústria d’explotació. Hem de fer servir la nostra imaginació també per a això. Crec que hi comença a haver canvis a petita escala en molts aspectes, i aquest procés m’interessa molt.

Què és la roba per a vostè?

Un llenguatge, una closca, una bandera, un joc… Un miracle que uns trossos de tela de colors puguin provocar tantes emocions!