PRESONS

Suïcidi a Brians després de mig any en aïllament

La conselleria de Justícia investiga la mort de la presonera, però la filla els considera responsables

“Avui m’he intentat penjar, però quan m’ofegava, me n’he penedit”, va escriure una presa de Brians 1, de 38 anys i amb dos fills, en una carta al seu marit. Duia data del 5 d’abril de l’any passat. Al cap de sis dies, prop de les vuit del matí, la van trobar penjada d’un llençol que havia lligat al penúltim barrot de la finestra de la cel·la. Al seu costat hi havia una altra carta, aquesta adreçada al jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Barcelona, en què anunciava que es posava en vaga de fam. No la va arribar a enviar. Va canviar d’idea i va penjar-se la nit abans que la trobessin, quan ja duia mig any en règim d’aïllament.

El cas de la Raquel -així és com la coneixien a la presó, i la família prefereix que no se’n digui el nom real- l’ha destapat l’ Anuari Mèdia.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils, arran d’una reclamació patrimonial en nom de la filla que du el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. La filla de la Raquel -que té 23 anys- considera que hi va haver un mal funcionament dels serveis penitenciaris i els culpa de la mort de la seva mare. Per això reclama 19.000 euros al Govern.

La demanda, a la qual ha tingut accés aquest diari, explica que el dia abans que se suïcidés l’havia visitada un psiquiatre de la presó i que ella li va dir que estava desesperada i que tenia idees suïcides perquè no aguantava l’aïllament. El psiquiatre no va activar el protocol de prevenció per als suïcidis. L’advocat d’Irídia Andrés García Berrio creu que és “un cas de negligència amb conseqüències fatals”. “Se sabia que estava al límit i no s’hi va fer res”, diu.

La Raquel acumulava 209 dies aïllada: els 196 que havia passat en l’anomenat Departament Especial de Règim Tancat (DERT), una mesura teòricament excepcional per a presos perillosos que no poden conviure amb els companys o que no són capaços d’adaptar-se, més una sanció de 13 dies d’aïllament provisional. Els diferents graus de DERT i l’aïllament són bàsicament el mateix: el pres passa com a mínim 21 hores al dia tancat, sol, en una cel·la. En les fases més relaxades pot ser que li deixin fer, a banda, alguna activitat setmanal.

Irídia investiga ara les causes d’aquest llarg aïllament. La Raquel feia cinc anys que estava tancada per uns robatoris i no havia causat problemes abans que comencés a entrar en una espiral autodestructiva amb les primeres mesures d’aïllament, segons Berrio. La conselleria de Justícia també investiga el cas, segons ha confirmat a l’ARA, i està pendent de rebre uns resultats complementaris de l’autòpsia. L’actual director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, va assumir el càrrec al gener, quan tot això ja havia passat, però -al marge d’aquest cas- una de les primeres coses que va fer va ser ordenar una auditoria per revisar els DERT. “Ha de ser un règim residual; ara hi són un 2% dels presos, però cal rebaixar-ho”, explica. Berrio avisa que estan investigant altres incidents en aïllament.

L’últim incident

Tres dies abans de suïcidar-se, la Raquel havia tingut un incident. L’explicava ella mateixa a la carta que van trobar al costat del seu cos i en què deia que faria vaga de fam. “Estava molt nerviosa, vaig colpejar l’habitació”, diu, i assegura que quan ja s’havia calmat “van entrar els funcionaris a la meva cel·la amb l’escut de plàstic i em van tirar a terra”. Dues carcelleres la van immobilitzar i emmanillar per la força. “Em van tenir tres hores lligada i, quan em van deixar anar, durant l’escorcoll gairebé caic. Una funcionària em va intentar ajudar però em vaig espantar i sense adonar-me’n la vaig tirar cap enrere. Tot seguit van tornar a lligar-me i em van tenir cinc hores més lligada”, explica. Feia referència a la contenció mecànica: lligar un pres en un llit amb corretges. Segons Irídia, aquest tractament se li va arribar a aplicar onze vegades.

Més continguts de