Troben restes dels primers humans del neolític al Baix Llobregat

Una excavació de la UB i la UCM a Cova Bonica (Vallirana) descobreix que els primers ramaders i agricultors van arribar fa 7.400 anys

D'esquerra a dreta: ceràmica cardial (amb decoracions), eines de pedra, un punxó d'os d'ovella i ornaments de caragols / UCM

Una excavació de la Universitat de Barcelona (UB) en què també participa la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha descobert restes dels primers pobladors de la península Ibèrica a Cova Bonica (Vallirana), al Baix Llobregat. Les restes pertanyen a sis individus, els seus objectes i animals, i han servit per establir que els primers ramaders i agricultors van arribar a la Península fa 7.400 anys

A l'Estat són molt escassos els jaciments dels inicis de l'agricultura i la ramaderia. Per ara, segons informen els investigadors, aquestes restes són les més antigues corresponents al neolític que s'han trobat a la regió, un període que va marcar el pas de les societats nòmades i caçadores a les sedentàries. 

Segons explica Montserrat Sanz, investigadora del departament de Paleontologia de la UCM i codirectora de la investigació, la "singularitat del jaciment, és que s'han trobat restes humanes amb els seus objectes domèstics [ceràmica], la qual cosa ens permet relacionar la cultura material amb les pràctiques ramaderes d'aquesta població". 

L'excavació va tenir lloc entre 2008 i 2015, i els seus resultats s'han publicat a la revista 'Journal of Field Archaeology'. Per ara, informa la UCM, els arqueòlegs han identificat 98 ossos humans que corresponen a sis individus d'entre 3 i 35 anys. Al grup hi hauria almenys dues dones. 

Van arribar a través de la ruta del mar Mediterrani

Les datacions del material ossi apunten que el grup va arribar a la Península des de Pròxim Orient a través de la ruta del mar Mediterrani, i que el conformaven dos adults d'entre 25 i 35 anys, un adolescent d'entre 12 i 13 i tres nens de 9, 5 i menys de 3 anys. Entre els ossos han trobat cranis, dents, costelles, cintures pèlviques i ossos de mans i peus. 

"És rellevant que en menys de dos metres quadrats haguem trobat tanta quantitat de restes humanes", assegura Sanz. No han trobat cap esquelet articulat, sinó peces del cos soltes. Al costat dels ossos també hi havia restes d'animals (la majoria, cabres i ovelles), guarniments, eines de pedra (de sílex i cristall de roca) i fragments de ceràmica, els "més antics documentats a la península Ibèrica". 

Primeres evidències d'enterraments col·lectius

El descobriment també aporta nova informació sobre els rituals d'enterrament dels cadàvers, i es tracta de la primera evidència d'inhumacions col·lectives. "Les pràctiques funeràries són molt heterogènies, però sembla que el més freqüent és trobar les restes no articulades juntament amb els seus objectes domèstics, per la qual cosa es dedueix que potser dipositaven els cossos sense enterrar en cavitats", explica l'experta.

A més, un estudi de l'ADN d'una dent d'una de les dones ha confirmat dades que s'havien descobert en altres investigacions, com que els primers ramaders i agricultors eren "intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i els cabells foscos", diu Sanz. 

L'estudi i les excavacions a Cova Bonica han estat dirigits, juntament amb Sanz, per Joan Daura (UNIARQ-Universitat de Lisboa), Xavier Oms i Mireia Pedro (UB) i Pablo Martínez (CIPAG-Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal). L'antropòloga Susana Mendiela (Universitat de Múrcia) va estudiar les primeres restes humanes.

Més continguts de