Uralita, condemnada a indemnitzar la vídua i els nou fills d'un treballador mort per exposició a l'amiant

L'empresa haurà de pagar més de 333.000 euros per danys i perjudicis

L'antiga multinacional de construcció Uralita -ara anomenada Coemac- haurà de pagar 333.000 euros en concepte de danys i perjudicis als familiars d'un treballador que va morir de càncer d'esòfag després de 25 anys d'exposició a l'amiant.  El jutjat social número 28 de Barcelona ha condemnat l'empresa a pagar 115.370 euros a la vídua, 20.900 euros en cada un dels vuit fills del matrimoni (uns 167.200 euros en total) i 51.000 euros al fill més jove, que tenia menys de 30 anys en el moment de la mort del pare.

L'home, que entre el 1969 i el 1994 va fabricar fibrociment a l'empresa Rocalla -absorbida per Uralita l'any 1982 i ubicada a Castelldefels- estava en contacte directe amb el tòxic, per la qual cosa va desenvolupar un càncer d'esòfag i va morir l'any 2014. La família de l'extreballador va interposar una demanda contra Uralita el 2018 per tal que aquesta reconegués la seva responsabilitat en la mort, i atorgués a la vídua i als hereus un rescabalament pels danys causats per la seva malaltia -i mort-, que denunciaven com a professional.

En aquest sentit, la sentència del jutjat social  posa sobre la taula la responsabilitat contractual de l'empresa en matèria de prevenció de riscos, al considerar que va fer cas omís de les seves obligacions vers la salut de la seva plantilla i que va permetre una exposició continuada i sense control a l'amiant. Uralita -es desprèn de la resolució- no va adoptar les mesures de seguretat que haurien protegit la salut dels seus treballadors. 

És la primera sentència que obliga Uralita a indemnitzar els danys causats als familiars de l'extreballador per l’amiant en relació amb un càncer d'esòfag. "Uralita va fer cas omís de les seves obligacions vers la salut dels treballadors derivades de la normativa existent des d'almenys l'any 1940 en matèria de prevenció davant dels riscos derivats de l'exposició a l'amiant", ha denunciat el Col·lectiu Ronda en un comunicat, que s'encarregava de la defensa de la família.

El treballador ja va tenir reconeguda  des de l'any 2002 una incapacitat permanent en grau de total derivada de malaltia professional per una asbestosi causada per l'amiant. De fet, la resolució arriba una dècada després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) determinés que l'origen de la malaltia de l'empleat era "l'exposició continuada a l'amiant en el seu lloc de treball", si bé el càncer d'esòfag no figurava a la classificació de patologies causades pel material tòxic, com sí que ho fan els càncers de pulmó o pleura. 

Segons Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, aquesta sentencia "consolida" la idea que les empreses són responsables d'indemnitzar els dany i els perjudicis causats, també després de la defunció del treballador. "No es pot defugir aquesta obligació quan es demostra que la inacció de l'empresari va provocar un mal continuat que atempta contra la salut dels seus treballadors i que arriba a causar-ne la mort", ha defensat el representant de la família.

Més continguts de