El 40% de nous casos de VIH es detecten massa tard, segons la Generalitat
El conseller de Salut insisteix en la prevenció i en el treball conjunt amb les ONG que donen suport als malalts
BarcelonaQuatre de cada deu nous casos de VIH són detectats massa tard, tal com ha afirmat aquest dijous l'Agència de Salut Pública de la Generalitat en el marc de la firma de l'Acord Nacional per fer front a l'epidèmia a Catalunya i contra l'estigma social que porta relacionada.
A la Comissió de Salut del Parlament, el Comitè Primer de Desembre, Plataforma Unitària d'ONG-SIDA de Catalunya, ha defensat "un compromís explícit, real i desvinculat de vaivens de caràcter polític o econòmic".
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha manifestat que les polítiques públiques, recollides en un nou pla d'acció 2014-2017, han d'obeir a "la detecció, a la ruptura de la transmissió de la malaltia, a l'accés al tractament, a garantir un seguiment clínic eficaç, a la investigació i a normalitzar el comportament de la societat respecte a la malaltia".
Ruiz ha reiterat la necessitat de fomentar la prevenció i el compliment del tractament. A més, ha insistit a augmentar la col·laboració, entre les administracions i les ONG que donen suport als malalts.
A l'acte s'ha recordat que els malalts de VIH, dels quals n'hi podria haver entre 30.000 i 36.000 a Catalunya, viuen 14 anys menys que la mitjana de la resta de la societat i que "no totes les persones tenen el mateix risc d'adquirir la malaltia".
Per aquest motiu s'ha insistit a identificar els col·lectius més vulnerables i de més risc amb la finalitat de dissenyar intervencions preventives més efectives i així, prioritzar correctament els recursos.
Encara que des del 2000 la detecció de casos de SIDA a Catalunya va experimentar una reducció pronunciada, actualment, el nombre d'infeccions es manté estable al voltant de 800 nous casos anuals.
Part d'aquestes deteccions es produeixen gràcies als 30 tests per cada 1.000 habitants que es realitzen anualment a Catalunya.
Des de l'any 2001 els homes homosexuals representen el 60% dels casos de VIH detectats que, sumats als casos de relacions heterosexuals, es conclou que el 85% dels malalts l'han adquirit mitjançant relacions sexuals.
Això posa en relleu que si anys enrere una de les vies més comunes de transmissió era per l'ús compartit de xeringues, a més de la transmissió mare-fill, actualment una part molt significativa deriva de les relacions sexuals.
A més, s'ha demanat no parlar del VIH i parlar de la resta de malalties de transmissió sexual, "menys mediàtiques", però amb un "important impacte sobre la càrrega de la malaltia, prevenibles i la majoria curables amb tractaments barats".
La firma de l'Acord Nacional va ser precedida per la lectura de la Declaració del Parlament que "aferma el seu compromís d'afrontar l'epidèmia del virus de la immunodeficiència humana a Catalunya i de lluitar contra l'estigma relacionat amb aquest virus" el dia 12 de febrer del 2014 en el ple del Parlament i en la qual va assistir l'anomenada "Marea Roja".
Davant la Comissió de Salut han comparegut el director de la Fundació Acollida i Esperança i coordinador de la Comissió de VIH/Sida i Exclusió Social de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Miguel Luís Acosta Martínez, la coordinadora de l'Associació Antisida de Lleida, Anna Rafel Campàs, el director de l'entitat SIDA STUDI, David Paricio i el president del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH, Juan Sebastián Hernández.
