Vuit de cada deu clients surten de les notaries amb documents en castellà

El Col·legi de Notaris es compromet a fomentar l'ús del català i informar dels drets lingüístics

Només un 24% dels usuaris que fan us dels serveis d'una notaria a Catalunya acaben tenint les escriptures i els documents notarials en llengua catalana, segons un estudi fet públic per la Plataforma per la Llengua, que constata que el català continua tenint un paper residual en el món jurídic. De fet, l'última dada del Col·legi de Notaris de Catalunya ja xifrava el percentatge d'escriptures en llengua catalana en un 9% l'any 2016, similar al nombre de sentències en aquesta llengua, que cada any empitjora. "L'àmbit judicial és un punt negre en l'ús de la llengua catalana", ha alertat la vicepresidenta de la Plataforma, Mireia Plana.

El Col·legi de Notaris s'ha compromès a adoptar noves mesures per "reforçar" que els usuaris tenen dret a triar la llengua amb què volen que es redactin els seus documents notarials. Segons ha explicat el tresorer de l'entitat, Joan Carles Farrés, es distribuiran entre les notaries cartells nous que informin d'aquesta possibilitat i es potenciarà la formació dels professionals.

Un 68% de les notaries no ofereixen els documents en català

L'estudi s'ha fet a partir de 248 enquestes entre els clients que sortien d'una cinquantena de notaries de diferents punts de Catalunya entre el setembre i l'octubre de l'any passat. Segons els resultats, en un 68% dels establiments notarials no s'oferia els documents en català. "¿Realment es planteja l'opció lingüística?", es preguntava l'autor de l'estudi, Òscar-Adrià Ibáñez, que explicava que l'enquesta també ha constatat que a les notaries on s'ofereix als clients la possibilitat que es redactin els escrits en català, l'ús de la llengua puja fins a un 32% en general i s'enfila fins al 54% en el cas dels usuaris catalanoparlants.

En canvi, la Plataforma ha constat que molts dels notaris sí que s'adrecen en català als clients. "La resposta oral és bona, però això no es reflecteix en les escriptures", ha explicat Plana, que atribuïa la manca d'escriptures en català a sis causes: la falta d'informació dels drets lingüístics als usuaris, la inèrcia dels notaris a utilitzar el castellà a l'hora d'escriure,el fet  que els professionals no dominin l'escriptura en català, la circumstància que molts documents s'elaboren darrere d'un altre que ja està escrit en castellà i es dona continuïtat a aquesta llengua, que les entitats financeres –que són usuàries majoritàries de les notaries– acostumen a utilitzar el castellà i que algunes de les parts que signen el document són estrangeres o de parla castellana. 

"Cal recordar als clients que sempre poden sol·licitar que els seus escrits siguin en català, que es redactin en totes dues llengües o demanar-ne una traducció sense cap cost extra", assegura Plana. Farrés ha afegit que la voluntat del Col·legi és "fer tot el possible perquè es respecti l'opció lingüística" dels clients, sigui quina sigui la seva preferència.